Benidorm Fest: inevitable i ineludible (i II), per Toni Fontelles

9/2/2022

 

           I ara ve lo bo. Este ‘en acabant del festival’ està emmarcat en un discurs mes general, mes ideologic, mes polarisat (alimentat tambe per unes organisacions fisiques o mediatiques que es consideren en possessio de la veritat), que estem veent i vivint en l’Unio Europea i fora: odi al que no pensa com yo o no actua com yo vullc. Un discurs que la majoria de voltes està basat en la demagogia, la desinformacio, o la falsetat. Poc o res poden fer la rao i l’argumentacio contra les noticies mentira.

 I este discurs es el que deriva (no li atribuixc causalitat directa) en l’invasio del ple de l’Ajuntament de Lorca per part d’un grup de ganaders (porcins) i no ganaders als que la corporacio municipal d’esquerres volia ‘furtar’ el pa de cada dia. Era mentira. I u dels que anava al cap de la colla d’agressors era ganader... de cabres i productor de formage... que no li afectava gens ni miqueta... i que ha demanat perdo... perque estava calent i mal informat... Les imagens sonaven tan tan tan paregudes a l’assalt del Capitoli nortamerica en giner de 2021.

 Esta narracio d’illegitimitat l’esgrimix la dreta, en general, contra el govern estatal ‘sociocomuniste’, que obtingue una primera victoria en una mocio de censura (llegitima si la practique yo o els meus, pero fraudulenta si la practiquen uns atres o els meus adversaris), i en acabant guanyà unes eleccions generals, casi furtades tambe a qui li es connatural el poder.

 El discurs ha tornat (mai se n’ha anat) en l’aprovacio circumstancial de la llei de reforma laboral a primers de mes (febrer). La dreta, a la que per dret divi li correspon el poder terrenal, ha bramat i esblandit el ‘frau’ i allargarà el calvari de l’eixecutiu fins a on la llei li permeta (el Constitucional, res que objectar). Una reforma que s’ha convalidat pel vot telematic equivocat d’un diputat del Partido Popular (que estava molt greu en sa casa de Madrit, no de Caceres, i que pogue anar corrent ya recuperat a subsanar-lo), i per la ‘prevaricacio’ de la presidenta del Congres Meritxell Batet, que li prohibi l’entrada en l‘hemicicle i li impedi la rectificacio del sufragi. A banda de la discussio procedimental de si es una qüestio personal o informatica... l’interessat havia de RATIFICAR la decisio telematica, cosa que feu... i errà en tres assunts... i en la mateixa sessio tots els diputats del PP es pronunciaren equivocadament a favor de penalisar l’acossament a les dones que volen avortar (¡zero protestes!). No s’ha repetit mai una votacio per un problema similar. I el Constitucional nomes n’anulà una del Parlament Vasc perque no es contabilisà l’opinio d’una diputada present.

 I cueja o revola (que en temps es vorà...) el no a la reforma i les excuses que han donat els dos diputats d’Unión del Pueblo Navarro... que a pesar d’estar en contra personalment havien anunciat que votarien a favor per disciplina de partit... eixe mateix mati. Sona tambe repetitiu: Maruja Sánchez, Eduardo Zaplana i Benidorm; el ‘tamayazo’ en l’Assamblea de Madrit; la mocio de censura de Murcia desbaratada per transfugues de Ciudadanos que hui son consellers; i ara els de UPN... sempre en un gran beneficiari: el PP.

 El mensage de fondo de tot aço es que hi ha un ample sector de la partitocracia (la dreta) i de la societat (conservadors) que creu que el poder li correspon geneticament ad ell i que nomes per mantafules o perversio del sistema pot eixercir un atre (l’esquerra). Per este motiu circulen, sense complexos, estrategies d’incitacio a la violencia o que la justifiquen, be siga en la critica despiadada contra una cantant, be siga contra un ajuntament, be siga contra la llegitimitat de les institucions (cosa que no exclou la critica raonada per qui la vullga eixercir).

 S’ha de canviar, hem de canviar.

 ¡Mira que si guanyem el Festival d’Eurovisio!

 

 

Antoni Fontelles

 6-2-2021

Images: marketingdirecto.com,