Era parlar del ‘demerit’, del ‘panvirus’ o de la ‘botiga’ del Valencia CF i he preferit est ultim. Els atres, mes avant, que temps n’hi haura.
            Lo del Valencia CF no te remei immediat. Lo d’ara (estos ultims mesos) te un orige remot. Ya començà quan es llegislà (en 1990, en temps de Felipe González) que Real Madrid i Barcelona (i Atletic de Bilbao i Osasuna) mantingueren l’estatut de clups deportius i el restant d’equips es convertiren en societats anonimes. Queda en la prehistoria.
            A l’historia pertany la venguda del salvador, Peter Lim, de la ma d’un tal Amadeo Salvo ¿quí es?, i d’un atre que passava per alli, un tal Aurelio Martínez, i d’una fundacio o directiva que veren la gran oportunitat ¿a ón estan?, ¿s’han exiliat a Mart?, que pegaren la cabotada. I tota la colla de llepaculs. Entre tots ho veneren com la ‘solucio’ per al clup de futbol. Cert es que a les ampliacions de capital no acodiren els que s’esperava que compraren... i ara...
            No soc massa futboler, pero m’agrada enterar-me de les coses. Este tema no m’ha segut alie. Fare una breu recapitulacio de lo que he escrit aci, en la uep...
            En 2014, «Valencia CF»: “Me permetran que dubte de les bones intencions [del comprador]. Es que soc un malpensat; sobre tot si veus la nomina dels nous directius orientals –tant en el consell d’administracio com en la fundacio–, son eixecutius empresarials… [...] ¿Quí dubta que este VCF te ben poc o gens de “sentiment”, “orgull”, “equip” o “signe d’identitat”? [...] ¿En quànt de temps se transmutarà este “sentiment” en una empresa i negoci? ¿No ho es ya?”.
En 2015 «Patetic Valencia CF»: “L’historia no va per ahi [sentiment, orgull, valenciania], la cosa es que el Valencia es un negoci i pareix que la majoria de seguidors encara no s’ha enterat.”.
            En 2019 «El mal dels valencians»: “Pero callem quan el Valencia CF (un negoci privat i lluntà des de fa anys, perque molts ho permeteren i dic be ‘permeteren’, yo no estic ahi), acacha el cap (per motius economics), sense dignitat, i disputarà la final de la Supercopa en Arabia Saudita”.
            Tot aço, lo de la propietat, el joguet i l’empresa, ho corroborà la filla del magnat singapures quan recriminà a la gent –l’aficio– que protestara perque no li agradava cóm gestionava son pare l’equip... era l’amo i feya lo que li donava la gana... per si no ho sabien.
            El despachament per qüestions extradeportives del capità Dani Parejo i Francis Coquelin (que els ha enganchats el Vilarreal), de Paco Camarasa i de l’entrenador Marcelino García... obedix a una senzilla rao: el que es mou... se’n va de la foto.
            Uns atres models (tambe negocis privats) son el Vilarreal que es reforça i aumenta el ‘sentiment’, o el Llevant UD que tambe hague de soportar una campanya mediatica de ‘necessitat de vendre’ alla pel 2015 quan revolava, entre uns atres, un tal –millonari– Robert Sarver... Per sort per als aficionats i per als valencians, en estos dos casos els accionistes majoritaris i les directives aguantaren i ahi tenim els resultats (el Llevant acabant la remodelacio de l’estadi i el del Valencia... ni se sap).
            L’ultima accio, la concentracio d’un miller d’aficionats (12-8-2020) junt a l’estadi per a ‘exigir’ una rectificacio a Peter Lim i que se’n vaja... no entenen cóm funciona aço dels negocis...

Peter Lim

            Yo els proponc una solucio, pot sonar destrellatada, pero no ho es (aço s’ha fet en tres barris de Valencia ciutat: Russafa, Campanar i Cabanyal). Els objectes quan es degraden perden valor i si el propietari venía per 100, ara n’ha de demanar 50 o menys, i conforme alvança la degradacio pert mes valor. Ho dic per les accions.
            Quan es resolga aço del coronavirus, ningu hauria d’anar al camp ni traure’s passes ni comprar res que puga ‘engrossar’ la propietat. L’hem d’arruinar, si, arruinar... i si baixa a tercera... ya pujarà. ¿No nos importa el ‘sentiment’?
Una volta no valga res... ahi si que haurem d’estar tots, i dic ‘haurem’, i quan venga... comprar. ¿S’enten? ¡Es el mercat!
La canço de Remedios Amaya seguia... “que a la deriva me lleva, ¿quién?”.

Imagens: Pixabay (Pexels) i Wikipedia (Anilmurthy1973)

Antoni Fontelles