AVLl: mes raons –tecniques– en contra (i VI) / Antoni Fontelles

16/11/2018

            I els nostres genuïnistes aguantant la tronada 

            Estos problemes normatius i algunes de les contradiccions que yo he expost no son ‘meues’ exclusivament, ya les havia apuntades, en poca o ninguna sort, la plana major del genuïnisme valencià: Josep Lacreu i Leo Giménez. 

            Lacreu (2017, 85-89) torna a fer quasi lo mateix que en la dieresis, moure l’incenser (cap a l’IEC i la AVLl –de la qual viu–), fer tres o quatre genuflexions als idols i llamentar-se de l’ocasio perduda per l’IEC. Que ho tinga clar, no es repetirà. No poden reformar la reforma. Ara callaran, s’engoliran lo aprovat i ho defendran com a la millor solucio... sabent que es un desficaci. 

            Afirma que el problema no es troba en els usuaris sino en la regla que es ambigua. No, senyor Lacreu, no, la norma està feta en els peus com indirectament reconeix: “igual que en el cas dels accents diacrítics i de les dièresis, la reforma ortogràfica de l’IEC respecte a este punt [escritura de r / rr] s’ha convertit en un complex laberint de normes, subnormes, excepcions i contraexcepcions. [...] Per a un usuari mitjà, un autèntic galimaties.” (Lacreu, 2017, 87-88). ¿Galimaties?, es un calvari. Me costa a mi... 

            I reitera les dificultats en un puntet de mala llet: “L’antiga norma vigent per a tot el domini lingüístic [catala] abans del sobtat impuls innovador de l’IEC era abstrusa i generava dubtes, és cert, però es podia intuir una coherència global [¿?] Però la nova norma, a més de confusa, trastoca la coherència global. En uns casos s’atenen criteris fonètics, i en  uns altres, criteris etimològics” (Lacreu, 2017, 88). Li he de donar la rao, de cor. ¿A ón es ‘dona el dol’? (per a Giménez, “dar el pésame”). 

            I no pert l’esperança: “No sols és urgent reparar este grandíssim problema; també seria necessari revisar la mateixa norma conjuntament per les dos institucions normatives” (Lacreu, 2017, 89). Ya sap la resposta de les entitats normatives i vostes amables llectors tambe... l’Acadèmia Valenciana de la Llengua es llimità a copiar el desori de l’IEC... i en pau. ¡Llastima senyor Lacreu! A la proxima. 

            Punt final a les veleïtats 

            No se quína cara se’ls quedarà als Ortega, Camps, Lacreu, Giménez i als que creïen que la ‘reforma’ anava de veres i que s’anaven a tindre en conte les seues observacions –molt encertades, crec–. No els han fet ni cas i aixo que cap d’ells es un ‘analfabet’ ni dissident real... 

            Com dia el propi IEC, en el bolleti numero 213, d’octubre de 2016, l’acort aprovat pel ple de l’institucio, el 24-10-18, “és fruit d’una «feina seriosa, responsable i feta amb cura» duta a terme en més de tres anys de treball, durant els quals hi ha hagut cinquanta-set reunions del grup de treball i quinze discussions en el Ple de la Secció Filològica”, una comissio que presidi, mira tu, el valencià Vicent Pitarch... tant de soroll per a parir un ratoli, com les montanyes de la faula. 

            Una anecdota, la major part dels eixemples que dona la AVLl son identics als de l’IEC, nomes n’han afegit alguns... I hi ha alguna ‘divergencia’ com “cotompel” en DOPV i “cotó-en-pèl” en IEC... ya tenim el burro en l’herba. 

            ¡A quànts manté la farina i ella fina que fina!

 

Image: genuflexio, artesacro.org

 

                                                                                 Antoni Fontelles

                                                                                  27-8-18

  

BIBLIOGRAFIA CITADA 

Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006), Diccionari ortogràfic i de pronunciaciò del valencià, Valencia, edicio propia (citat DOPV). 

Camps, M. (2015), «Prefixos i compostos: la regla que confirma l’excepció», en Gomà, E., Canvi d’agulles, 30-45, Barcelona, RBA. 

Conselleria de Cultura, Educació i Ciència (1995), Diccionari valencià, Valencia, Bromera (citat DV). 

Ferrer, Fc. (1970), Vocabulari valencià-castellà,Valencia, s. e. 

Generalitat Valenciana (1995), Diccionari valencià, Valencia, Bromera (citat DV). 

Giménez, J. L. (2016), El valencià és fàcil, s. ll. [Alzira], Reclam. 

Gomà, E. (ed.) (2015), Canvi d’agulles, Barcelona, RBA. 

Lacreu, J. (2017), Pren la paraula, Valencia, Àrbena. 

Ortega, R. (2015), «Suïcida intuïció diürètica», en Gomà, E., Canvi d’agulles, 30-45, Barcelona, RBA. 

Sanchis, M. (1950), Gramàtica valenciana, Palma de Mallorca, Torre. 

Salvador, C. (19746), Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics, Valencia, Lo Rat Penat. 

Seccio de Llengua i Lliteratura Valencianes (19812), Ortografia I, Valencia, Real Academia de Cultura Valenciana (citada Ort.). 

––– (2015), Nova gramàtica de la llengua valenciana, Valencia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana / Lo Rat Penat (citada NGLlV). 

Valor, E. (19792), Curs mitjà de gramática catalana (especialment referida al País Valencià), Valencia, 3i4.