Si fora economiste i afirmara el titul m'expulsarien de la professio. La vida no dona per a mes que per a ser aficionats, com dia Charles Chaplin, aixina que vaig a intentar qüestionar un atre mit economic indiscutible. Ni els meus mestres en economia Joseph Stiglitz o George Akerlof ho fan, aixina que m'enfronte contra "tots". Podran analisar que els meus arguments son de sentit comu, no pretenc donar la resposta definitiva, el meu coneiximent es llimitat.  

El neolliberalisme es lliure mercat, la desregulacio, la deslocalisacio, les transnacionals, l'elit extractiva, la privatisacio, la flexibilitat i la precarisacio. Si estem en un mon globalisat, no tindria sentit llimitar la compra de taronges a la nostra nacio sino que es podrien comprar al Marroc, per eixemple. L'Euro no hauria de servir, a soles, per a multiplicar-nos la cistella de la compra per tres. Tenim un greu problema, es obvi que els costs de fabricacio en Espanya son majors que en China, estos poden competir en preu en els seus productes quan es venen en Europa, en la mes que discutible "ventaja" de tindre condicions i drets laborals minims o inexistents, garanties mig ambientals que lluixen per la seua absencia i uns salaris molt reduits. El somi de la CEOE -la patronal dels empresaris- per a fomentar la competitivitat. Esta ventaja es competencia deslleal perque es sustenta en la violacio dels drets i les condicions dels treballadors. Es falaç acceptar i assumir que en un mon globalisat, les transnacionals s'han d'enriquir a costa del mig ambient i dels treballadors. El dumping està prohibit, presupon vendre per baix del preu de cost, alguns ho poden conseguir perque exploten la seua ma d'obra i els seus recursos naturals. El neolliberalisme vol el dumping ¿I qué es lo que fa China?  

La desregulacio favorix a les empreses que deslocalisen i precarisen. No te cap sentit que el mercat de treball, en concret u dels seus agents, imponga les seues regles als restants, aixina nos trobarém que el paraïs d'una empresa es l'esclavitut. Per si algu creu que m'he excedit en aço ultim, consulteu l'enllaç  

http://www.lavanguardia.com/internacional/20110818/54201597972/brasil-expedienta-a-zara-por-un-escandalo-de-esclavitud-en-sao-paulo.html 

La CEOE o la FAES -la fundacio del PP- demanen obsessivament baixar els costs laborals, no indexar sous al IPC (index de preus al consum), llevar el sou minim interprofessional i flexibilisar al maxim els contractes precaris a temps parcial per a cobrir totes les necessitats de la produccio, etc. Ya Marx plantejà que un bon eixercit de reserva de treballadors desocupats son necessaris per a que estos no demanen pujades de salaris per la por al despachament. S'ha passat de parlar de la "plena ocupacio" a la "desocupacio estructural", representada pel mantra: hem de dependre a conviure en desocupats perque es inevitable. No ho es. 

Curios que els neolliberals no alcen la veu contra EEUU perque mantenen els aranzels i a la vegada imponen que les seues exportacions no les tinguen ¡Qué sabuts que son els americans del nort i qué incoherents els neocons!  

Està clar que hauriem de produir calitat i que els productes chinencs -entre uns atres- no haurien de ser competencia, pero no totes les empreses valencianes volen o poden produir en excelencia. Les taxes i els tributs servien per a protegir la produccio nacional, per lo tant llevar-los atenta contra el teixit productiu i afecta a les empreses, als treballadors i a l'economia d'un païs. En la competencia deslleal els països importadors i exportadors contribuixen a mantindre una situacio que perjudica les condicions laborals, per eixemple, podem recordar el treball infantil o les morts en fabriques textils en l'India. Existix una responsabilitat moral, si, ya se que aço de l'etica es un concepte misterios i dificil d'entendre, val, accepte que es una llengua morta indessifrable en el mon de l'empresa i la politica. 

En un marc com l'Unio Europea (UE) crec que les nacions que la componen haurien de priorisar les compres entre socis i/o "llimitar" les compres exteriors, aixina protegirien a les seues empreses i treballadors de la competencia deslleal, fomentarien la capacitat de crear ocupacio, de produir i garantisar bens i servicis en una economia mes estable. Els nostres politics europeus fan lo contrari, per aço estan negociant l'obscur, lesiu i infumable tractat EEUU-UE, conegut per les sigles TTIP -en angles-, o com acort translantic de comerç i inversio (ATCI) per a major gloria de les transnacionals i desgracia dels ciutadans. Podeu consultar mes en el següent enllaç 

http://www.accionacionalistavalenciana.com/lunio-europea-un-negoci-les-multinacionals-antoni-fontelles 

L'argument neolliberal d'un mercat global, perfecte i el tot val, deteriora el benestar de tots i aço no pareix que siga bo per molt que ho repetixquen els economistes. 

¿Que ocorreria si en un quadrilater enfrontarem a un pes pesat en un pes ploma?

   Image www.eslibertad.org

Per J. Masia