Andorra i Espanya: de 0 a 100, en 5 segons / Antoni Fontelles

22/3/2015

            Espanya està farta de demanar informacio als bancs d’Andorra per a combatre presunts delits fiscals. Sempre o la major part de les voltes, les seues autoritats judicials es neguen a facilitar-la, amparant-se en que no la poden donar si no hi ha clars indicis de la procedencia illicita dels diners. ¡Encara cóm ya no es “oficialment” un paraïs fiscal! L’ultima peticio denegada fon en el denominat “cas Pujol”. 

          Igual que la llengua es molt castigada, les conductes, tambe. Passen unes semanes i el totpoderos Estats Units advertix i acusa al minuscul païs dels Pirineus que la Banca Privada d’Andorra (BPA) està supostament blanquejant capitals, del contrabando o del narcotrafic. ¿Per qué EEUU tria Andorra i no uns atres paraïsos fiscals o els propis: Florida, Wyoming, Nevada i Delaware?  

En un alé, l’entitat es intervenguda. I en uns dies el Banc d’Espanya tambe interve la sucursal d’aci, el Banc de Madrit (BM). 

          Contertulis, mijos de comunicacio, experts i autoritats afirmen, sense fer-se rojos (encara que alguns ya ho hagueren advertit), que era una situacio coneguda de feya anys. Este govern espanyol ho sabia i l’anterior ¿tambe?, i a BPA se li permete que comprara l’entitat madrilenya i diverses societats de valors i gestores de patrimoni, en 2011, 2013 i 2014. ¿I mentrimentres qué feya el nostre regulador i supervisor, el Banc d’Espanya?, ¿ningu s’estranyava que BPA nomes tinguera seus en paraïsos fiscals com Suïssa, Luxemburc, Paraguai i Uruguai?, ¿no sería aço lo que atraïa tant als nous clients? 

          Els antics usuaris o els obtenguts en les societats de gestio no tenen culpa de res. Pero s’ha informat que des de l’adquisicio per BPA, el Banc de Madrit ha aumentat considerablement les operacions i els fondos. I ara es lliquidarà sense que l’Estat -tots els contribuents- el rescate. S’argumenta per ad esta decisio que no es “sistemic”. Tampoc eren “sistemiques” algunes de les entitats rescatades fa uns anys -com el Banc de Valencia- i els inyectarem bona cosa de diners publics per a sanejar-les (i aixina el comprà Caixabank per un euro). 

          En la conversacio publicada (LaSexta, 17-3-15) entre un treballador de BM i un membre de la trama de Gao Ping, l’operari li diu que hi ha mes bancs que fan lo mateix: llaven diners i els traslladen a Andorra… o a uns atres països, suponc. 

          Tampoc nos podem estranyar massa d’aço perque ocorre en uns atres llocs mes “sants”. L’Institut per a les Obres de Religio (IOR), conegut com a Banc Vatica, era fins fa poc un eixemple d’opacitat i servia de refugi per a capitals de dubtosissima procedencia. Els esforços de l’anterior papa i de l’actual per a netejar-lo pareix que està donant resultat. A mijant de 2014 es tancaren 3.000 contes “sospitosos” i conve recordar que en juny de 2013 va ser detingut monsenyor Nunzio Scarano, per blanqueig de diners; pero es que este “sant home” ya estava sent jujat per contrabando de 20 millons d’euros, de Suïssa a Italia, per mig del Banc Vatica. 

          Vist lo que hi ha, està clar que als paraïsos fiscals nomes els fa por i actuen quan un poderos els senyala. En cas contrari, es riuen. Esta burla ¿generalisada? fa mes necessari que mai el creiximent de la denominada banca etica. 

          I per a burles als ciutadans, la nova seu del Banc Central Europeu, en Frankfurt (inaugurada el passat 18-3-15), i que ha costat 1.250 millons d’euros, inclosos 350 de sobrecost. I mentres, exigint austeritat, jornals baixos i retallades.  

¿No sona tot aço a desficaci? 

 P.D. He estat dos voltes en Tunisia. Si hi ha algun païs del nort d’Africa que mereixca el nostre soport, en acabant de l’atentat terroriste del dimecres 18-3-15, es este. Inicià la primavera arap i es l’unic que està consolidant una democracia laica que pot ser eixemple per a molts atres estats. Valga tambe este recòrt per als cristians assessinats en Pakistan o en Nigeria, o per a les victimes ocasionades per l’Estat Islamic en Yemen.   

Image: wiki Sanbec

                                                                                 Antoni Fontelles