Es llicit preguntar-se qué tenen en comu, qué relaciona estos tres elements. El primer i el segon està clar que compartixen ‘impossibilitat’ i ‘fantasia’, pero el tercer, ¿qué passa en el tercer? Puix la conexio radica en que tots son ‘fenomens paranormals’, obvis en els extraterrestres i en el programa citat, pero no tan facil de vore en el verp ‘cridar’. 

            Fa uns anys vaig llegir “Els verbs tocar i cridar com a sinònims de telefonar”, un articul de Josep Lluís Navarro Peiró (filolec, traductor i corrector), publicat en Aula de lletres valencianes, n. 3, 2013, pp. 131-162, la revista que dirigix l’academic de la AVLl, Abelard Saragossà. 

            M’interessa especialment l’explicacio –mes be, la ‘inexplicabilitat’– de determinats fets idiomatics. L’expert reflexionava sobre el significat i usos de ‘cridar’, ‘tocar’, ‘trucar’ –nitidament catala–, ‘picar’ –que dona per al valencià septentrional i per a Catalunya– i ‘telefonar’; i en acabant s’interrogava pel predomini de ‘telefonar’ sobre tots i l’arraconament de ‘tocar’ o de ‘cridar’. Una primacia que aparentment nomes es ‘culta’, perque la gent, els valencians, sol preferir ‘cridar’ i ‘tocar’ (per telefon o no). Despuix d’haver analisat alguns fragments de sis autors valencians moderns, el filolec no acabava d’entendre, “seria interessant des del punt de vista sociolingüístic conéixer els motius que duen als escriptors valencians a preferir el verb cult telefonar o el verb popular trucar de la llengua de Catalunya en detriment dels verbs populars valencians tocar, picar i cridar” (pp. 154-155), perque “constate un distanciament preocupant entre la llengua de la narrativa valenciana i la llengua popular dels valencians pel que fa als verbs que estudiem” (p. 155). 

            Tambe havia constatat en una enquesta feta a 34 adolescents (de 12-15 anys, d’Alaquas), que n’hi ha un 15 % que usa habitualment o li pareix mes natural ‘trucada perduda” (per a dir ‘cridada perduda’); i en una mostra de lluida perspicacia apunta “La paraula trucada, tot i que pot haver penetrat en el parlar d’alguns jóvens valencians, per influència del model català, deu ser aliena al valencià tradicional amb el sentit telefònic” (p. 148). Puix si, sera el ‘model catala’ que aplega al sistema docent quan ‘plou’ –en primavera d’hivern–, o quan ‘fa calor’ –en estiu–, o quan ‘neva’ –en hivern–, o es difon per aire ¿no? 

            Posats a vore coses, advertix la marginacio del verp ‘tocar’ “en la llengua culta (ensenyança, literatura, mitjans de comunicació), que preferix el cultisme telefonar o la paraula catalana trucar” (p. 155). Com abans, la ‘marginacio de la llengua culta’ apareix com els meteors o els grills dels alls, per generacio espontanea, perque està en el genoma vegetal, perque la naturalea aixina ho te programat. 

            I posats a repartir responsabilitats, ahi senyala un colectiu immaterial i ‘irresponsable’: “Els valencians, en canvi, no han realitzat la tasca de donar prestigi al verb tocar (‘telefonar’) a pesar de la vitalitat que té en la llengua parlada” (p. 157). ¿I aço es tot? No, n’hi ha mes acte seguit: “D’una banda el verb que estudiem no és, en general, considerat pels diccionaris actuals. Només rep consideració en algun diccionari valencià [no diu quín, ¿sera el de la Generalitat?, de 1995], però mitjançant remissions a trucar, de manera que s’hi dóna a entendre que trucar és l’opció prioritària i tocar és secundària” (p. 157). 

            I com es una mina, continúa afirmant “Eixe distanciament entre la llengua popular i la llengua culta és anomal i injustificable” (p. 157) ¡Llavors es donà conte que no hi havia argumentacio tecnica per ad esta situacio!, ¿en 2013? ¡No voldra que, damunt, el felicitem! 

            Pero ell sap que “els factors de la normativa i els professionals influents en els usos lingüístics treballen, des dels seus àmbits respectius pel reconeixement i el prestigi de l’ús de tocar i picar amb el sentit de telefonar” (p. 158). Nomes cal esperar un poc a que els de ‘dalt’ –del nort– ho accepten i aci estaran encantats de treballar pel reconeximent de ‘tocar’ i de ‘cridar’ i no se quàntes coses mes.

            Image: roswell ufo alien newshub.co.n

Antoni Fontelles