No tinc especial motivacio en escriure d’estes ‘mamonades’, pero es que a voltes m’altere un poc en vore la quantitat d’estupidees dites i que es podrien evitar aplicant nomes el sentit comu. ¡Qué he dit! ¡El sentit comu!

          Passats no se quànts anys, resorgix el debat –ara llingüistic, abans no ho era– de si es millor o mes correcte escriure “València / Valéncia” (Levante-EMV, 31-3-16); es dir, en e oberta o en e tancada, quan tot lo mon sap que la pronunciem tancada. Pero aço no importava massa als cientifics ni als periodistes mes preocupats en desqualificar als que opinavem que era en e tancada.

          El redactor –Joan Carles Martí– afirma que els llingüistes debaten sobre la qüestio des de fa anys…. yo no l’he vista, pero igual soc cego. Naturalment, l’autoritat idiomatica, la AVLl, nomes admet la ‘normativa’ “València”. Pero com en totes les cases, va i resulta que en la Seccio d’Onomastica disponen d’informes –‘filologics’, ¡Que es paraula major!– que demostren que la pronunciacio en e tancada es la ‘mes autoctona’ –observe’s la rotulacio; no diu la correcta, la mes estesa, la cientifica, sino la ‘mes autoctona’, cosa que no implica que siga la mes recomanable, perque podrien haver unes atres raons per a preferir “València” –com aixina ha segut fins ara–.

          Aplegats ad este punt; l’informe en qüestio es d’Abelard Saragossà (professor de filologia catalana en l’Universitat de Valencia i candidat a l’ultima vacant que queda en l’actual renovacio de la AVLl) i fon enviat el 28-2-2007 a la que era presidenta de l’institucio María Ascensión Figueres (del PP, llicenciada en filologia i en dret). Segons es referix en la noticia, l’argumentari diu que: 1) es la pronunciacio general dels valencians, 2) respon a l’evolucio interna de la llengua, 3) es l’ortografia mes proxima als usuaris i, naturalment, 4) te un component emotiu. Fora del punt dos –estrictament idiomatic, encara que no se, no se, perque hi ha evolucions internes i excepcions a muntons–, els atres son, cóm ho diria sens ofendre, ¿Sociollingüistics? Especialment el 3 i el 4 son tipics blavers-valencianistes (!!!).

          Deixem per a una atra ocasio, si tinc ganes, el comentari de que l’eleccio “València / Valéncia” hauria posat al descobert les discrepancies que hi ha en la propia academia entre ‘particularistes’ i ‘ortodoxos’. Es un matis, la teleologia crec que es la mateixa… i me puc equivocar.

          Ara revisem l’historia; perque alguns, sens informes cientifics o filologics hem depres que “Valencia” es pronuncia en e tancada. Igual que sabem que la segona e de ‘entendre’ es tancada, o que ‘modul’ te la o oberta, o que ‘ferro’ porta e oberta. Es aixina, perque tenim competencia idiomatica i gramatical, per ser la nostra llengua materna, la valenciana. Pero, fins l’aplegada dels informes cientifics i filologics ¿Qué significava saber parlar la teua llengua? Res o ben poca cosa, precisament aduint criteris ‘cientifics i filologics’. Està be que alguns descobrixquen que en la mar hi ha aigua i que el sol ix tots los dies, i te igual que siga als 40 que als 50 o als 70 anys, com diu el refra, mes val tart que mai.

          Parlava de fer memoria. En la “Gramatica de la llengua valenciana” (Fontelles, Garcia, Lanuza; 1987, 1996) s’explicava que en les paraules que portaven una e tonica seguida en la silaba següent d’una i (tecnic, Ferri, ebri…), esta era oberta excepte: Denia, Valencia, senia, sequia, iglesia, sepia i tenia. En la “Gramatica normativa de la llengua valenciana” (Guinot, 1987) tambe s’explicitaven unes paraules fora de la regla: iglesia, senia, sepia i Valencia.

Naturalment, res d’aço en el “Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al país valencià” (Valor, 1979) a on no hi ha excepcions a la norma ‘è-i’ (etic, fertil, debil, ciencia…), ni en la “Gramàtica valenciana” (Salvador, 1974, sexta edicio).

          ¿Es que els ‘blavers-valencianistes’ nos ho haviem inventat o ho coneixiem per ciencia infusa? Home, ho sabiem per ser parlants natius (que ya se que no es garantia absoluta, pero un poquet, si) i perque haviem llegit la “Gramàtica valenciana” (Sanchis, 1950) a on s’explica que es general l’estructura ‘è-i’ menys en: “església, sénia, Dénia, sépia, séquia, València”. I tot no anava a ser ‘ciencia i filologia’. En una nota a peu de pagina es justifica que conve escriure “València” –encara que tinga e tancada– per a que puga rimar en les paraules acabades en “-ència”. ¿Si escriguerem “Valéncia” impediria rimar en “coherència” i si grafiarem “València”, no? ¡Que baixe Deu i que ho veja! Tambe defen, en una nota, la e tancada l’academic de la AVLl Emili Casanova (Casanova, 1995).

          Alguns fa anys que som conscients de que la pujada de la temperatura fa brotar els arbres; que en estiu allarga el dia o que si poses la ma en el foc, te cremes. Son competencies i habilitats que deprenim com a ser vius, com a persones.

          Lo que alguns ignoravem era que el simple transcurs del temps podia fer que la ‘incorrecta’ “Valéncia” poguera transformar-se en la ‘correcta’ “Valéncia”, si els informes filologics ho permeten i els academics ho voten.

          No m’agradaria esperar 60 anys mes (entre la gramatica de Sanchis i l’informe del benintencionat Saragossà) per a que en un atre estudi ‘cientific i filologic’ es descobrira que ‘atre’ es la forma quasi general en valencià, que es propia de l’evolucio interna, que es la forma grafica mes acostada als usuaris i que nos es mes proxima emotivament.

 Image: okdiario.com; http://okdiario.com/espana/el-ayuntamiento-aprueba-el-cambio-de-nombre-de-la-ciudad-a-valencia-99389

                                                                               Antoni Fontelles