Crec que es un bon titular per a resumir la situacio politica que viu ara França, passada la segona volta de les llegislatives (18-6-17). Se que mes d’u pensarà que no hi ha per a tant, pero a mi me preocupa molt que un partit obtinga una majoria del calibre que ha tret La Republica en Marcha del president Emmanuel Macron. Son, si no hi ha alguna variacio, 350 diputats en l’Assamblea Nacional d’un total de 577.  

          Estos comicis han acabat en el panorama partidiste que hi havia perque la nova formacio de Macron es estructuralment –per l’aspecte novedos– com Podemos o Ciudadanos (mes com la segona, per l’orige del finançament). El fins ara majoritari Partit Socialiste frances s’ha quedat en no res, en testimonial –46 escans i un 8 % del vot– com ya li passà al PASOK grec, i cap ahi es a on caminava, crec, el PSOE de Susana Díaz (es una incognita si el de Pedro Sánchez resistirà, pero pareix que si). 

          La dreta d’Els Republicans ha aguantat mal que be, en 137 representants. En els ultims llocs han quedat la França Insumissa de Jean-Luc Mélenchon, que podra formar grup propi en els 17 escans i un 3 % dels sufragis; i millor resultat del que s’esperava, pero roïn, el Front Nacional de Marine Le Pen, en un exigu 1.40 % i 8 diputats. Es cert que els percentages no son representatius, perque en la segona volta nomes es tria entre els dos millor posicionats en la primera ronda. 

          En el comentari de l’escrutini cadascu mira per lo seu o lo que li interessa. El primer ministre Édouard Philippe ha sentenciat que ‘el païs ha preferit l’esperança a la colera’. Le Pen ha remarcat la fragilitat de la llegitimitat obtenguda per Macron i Mélenchon ha interpretat que es tracta d’una folga general civica. 

          Al meu entendre, les dos ultimes opinions son creibles per quant tenen un soport empiric i es la participacio. Si ya en la primera volta (11-6-17) l’abstencio fon de recort –51.40 %–, ara s’ha fulminat la marca per dalt –56.60 %–. Per aço no està massa clar que els nostres veïns del nort hagen preferit l’esperança. Estime que han triat passar o pendre el sol o anar-se’n de fi de semana. Diu molt, per quant entenent que cadascu pot fer lo que li rote, deixa al votant que ha optat per abstindre’s en una situacio d’illegitimitat moral a l’hora de protestar… perque ya ho voran vostes… A Macron nomes li queda un chicotet tramit que es l’eleccio de la cambra alta, les regionals, pero vist lo vist… un passeig. 

Per a mi el president Macron te un aire a ‘tercera via’ com el britanic Tony Blair, l’alema Gerhard Schröder o el nortamerica Bill Clinton. Recorde que l’enorme concentracio de poder fa perdre el nort –i aci tinguerem alguna llegislatura similar de la ma de José María Aznar–. Conscient que no hi ha unicausalitat en els fets i conductes sociopolitiques, en França ha passat lo mateix que aci quan José Luis Rodríguez Zapatero i el seu equip començaren a aplicar les receptes ‘impostes’ des d’Europa i que han acabat com tots saben. La gent es desencantà i li donà quasi tot el poder –majoria– a l’adversari. 

Per lo poc que l’he seguit, el discurs de Macron repetix el manual d’instruccions economiques com la reduccio del deficit o la flexibilisacio del mercat laboral (els mantres que repetia cada dia l’exgovernador del Banc d’Espanya Miguel Ángel Fernández mentres se li afonava una part del sistema bancari)… un manual que es el que dicten les elits de la dreta, una part dels dirigents socialistes, la patronal empresarial i els experts de l’Unio Europea.  

Lo dit, un neolliberal que cau molt be a les elits politiques i economiques –que son les que l’impulsaren financerament–, en un enorme poder eixecutiu i llegislatiu i en una falta de llegitimitat absoluta. Curiosament si eixa participacio s’haguera donat en una ‘republica bananera’ d’Africa –perque es a on estan la majoria d’elles– i en perdo per implicar a Africa, ¿estariem parlant d’una victoria incontestable o d’una ‘illegitima’? 

A pensar.

Image: Macron, pinterest.com, Nawak. 

                                                                     Antoni Fontelles