L'ideologia pot ser tancada o oberta, eixemples de la primera son el fanatisme o la religio i de la segona el pensament cientific. Ya Gordon Allport raonà la doble interpretacio que es fa de les religions, representada com a "misericordia i amor" o com a "castic dels impius".

           Expliqui fa lustres que ixcà el pensament cientific estiguera molt mes estes. Robert Merton escrigue que el "ethos" de la ciencia se caracterisa pel comunisme, l'universalisme, el desinteres i l'escepticisme organisat. Ademes podem afegir el respecte a les proves, la busqueda de la veritat, el seu esforç en evitar els erros, situen al coneiximent cientific en el lloc de prestigi que te −tampoc està exent de critica per algunes ovelles negres−.

           Als atacs militars, versio moderna de la llei del talio, els podriem contestar en la frase del Mahatma Gandhi: ull per ull i el mon es quedarà cego. Son una opcio real, instintiva del codic de vengança tan antic com l'home. Entenc que estem en "guerra" i que es una reaccio entenible bombardejar Al Raqa, pero no sera "el" recurs que acabe en els atentats, inclus podria crear mes terroristes yihadistes, hem de buscar guanyar la pau en l'educacio, la justicia i la vigilancia. La violencia genera violencia.

         Les politiques aplicades per les democracies occidentals per a solventar el problema d'Orient Mig han resultat un fracas absolut perque la captacio de "europeus" i els atentats han aumentat. Les proves son irrefutables per obvies, a pesar de tot el fonamentalisme neolliberal es manté mes alla de la rao, construint un mon pijor, es la caixa de Pandora. Han creat un boomerang que es torna contra nosatres, en un bucle infinit que se retroalimenta, sense que pugam besllumenar la fi. El temps de terror haura de comencar a contar-se com "d. B." (despres de Bush, pare inclos), deixaren un mon molt mes perillos que el que trobaren. Ronald Reagan ficà les primeres pedres en el "Irangate", i no dimiti perque en acabant del "Watergate" de Richard Nixon, EEUU no podia "soportar" una atra dimissio i no perque li faltaren merits, en feu per a parar un barco. Organisem un comboi i els enviem al front de Siria.

           Si volem que les coses canvien hem de variar la nostra forma de pensar com afirmaria Albert Einstein, encara que soc esceptic, s'hauria d'activar algun proces de negociacio entre les parts a través d'alguna figura rellevant del mon musulma com el nobel Mohamed Al-Baradei. Creure que nomes en intervencions convencionals i militars es pot acabar en una guerra no convencional es d'una ignorancia danyina com tambe comprensible per la simplea de l'analisis i la solucio. Per a capgirar aço, hauriem de prescindir dels xenofops que tambe nos sobren en Occident. Els "antics" malvats antisistema i hackers d'Anonymous han declarat la ciberguerra total a Daesh, en amplissima cobertura mediatica, quan realment la començaren darrere dels atentats de "Charlie Hebdo".

           Les responsabilitats no son nomes dels fanatics religiosos −dels dos bandos−, tambe dels liders democratics, "votats", que han aplicat una de les formes de pensar mes perjudicials de l'historia de l'humanitat, "mes de lo mateix" de forma obsessiva compulsiva, al mateix temps que aumentava el negoci de les armes (el perillos complex industrial militar que denunciava el terroriste, roig i bolivaria, comandant suprem de les forces aliades en el front occidental i president dels EEUU, Dwight Eisenhower, en 1961). He escrit, en moltes ocasions, que este modo de raonar te conseqüencies nefastes, com el principi rector: el fi justifica els mijos −tant de moda en el valencianisme−.

           Una atra vegada mes, les mides neolliberals implementades per Nicolas Sarkozy retallaren milers de llocs de policies en França. ¿Ha pogut afectar aço la qualitat o l'eficiencia del servici? ¿Es podrien haver evitat estes morts en mes mijos policials i d'inteligencia? ¿Quín ha segut el cost d'oportunitat? ¿Hem de retallar en la necessaria activitat de vigilancia o en el "3 %"?

           Al mateix temps, i no es incompatible, estic en contra de tota "USA PATRIOT Act" que supon una retallada de drets o de les llibertats civils. La por no es un argument per a eliminar llibertats o drets humans, es una emocio. Es mesclar cols en caragols.

           M'agradaria que el pensament cientific s'imponguera a l'hora de realisar un analisis de la situacio −se que es impossible−, ¿Si no li entra en el cap al "cult" Occident cóm li va a entrar en el cap a Daesh? ¿I si se deixen de falaços atacs ad hominem com rojos, terroristes i bolivarians o similars i analisen els arguments que es lo que s'ha de fer? ¿Ya toca, no?

           Aci queda el meu granet d'arena per a plantejar-se qüestions fora del discurs o marc cognitiu oficial (mainstream). He demostrat en les cites i fotos que la "veritat" no es com nos la conten, hem d'eixir a descobrir-la, vore la llum que uns atres es dediquen a eclipsar.

            La meua solidaritat i condol per a les families dels inocents assessinats per estos terroristes que no respecten la vida.

            Mon yayo, fa ya un quart de sigle, dia que el mon estava "filldeputat", si alçara el cap...

P. d. Aci poden consultar l'emotiva, inteligent i alliçonadora carta que un marit dedicà a la seua dona, victima dels atentats, escriu "y toda su vida este niño os hará la ofensa de ser feliz y libre. No, tampoco tendréis su odio".

J. Masia

Imagens: www.echeion.it, 37.media.tumblr.com, lasexta.com

http://www.accionacionalistavalenciana.com/al-voltant-del-terrorisme-de-daesh-i-j-masia