Actituts hieratiques: el maltractament i les conseqüencies (III)

12/7/2016

            Dels maltractaments mes despreciables i ominosos que poden donar-se dins de l'ambit familiar o de l'entorn educatiu estan els abusos sexuals. Aquells que els eixercixen ademes de necessitar tractament siquiatric, cometen un delit en mayuscules. Qualsevol indici d'esta conducta ha de ser posada en coneiximent de les autoritats de manera immediata. Mes val equivocar-se i denunciar un fet que no ho es, que per temor a equivocar-se permetre una situacio infernal per al chiquet o chiqueta que la viu. Deixem que siguen les autoritats les que estimen si les sospites son fonamentades o no.

            Este tipo d'abus es dificil de detectar. Quan l'apliquen a gent molt menuda, ho disfracen de joc, i quan la victima te edat suficient per a donar-se conte de que no es un joc, la vergonya impedix motes voltes el fer una denuncia publica. Tambe existix un mecanisme de defensa del yo, la negacio, oblidar-lo com si no haguera existit.

            Un atre factor a tindre en conte es l'abus d'autoritat,  i estar al carrec dels afectats. L'indefensio dels agredits es absoluta, no poden fer res contra qui te la força, l'autoritat, el respecte i habitualment la seua confiança.

            Per si fora poc, quan el denuncien lo habitual es l'incredulitat, la negacio, i lo que es pijor el tractar d'amagar el fet com si mai havera ocorregut. En els centres educatius estan botant infinitat de casos que ixen ara a la llum. Religiosos que havien comes actes delictius d'abusos en els alumnes i els fets havien segut amagats pels superiors a pesar de tindre constancia de dites conductes. Inclus el Papa ha demanat perdo publicament per estes actuacions.

            Quan l'agressor es el pare, es molt mes comu de lo desijable que la dona siga compliç encara que majoritariament de manera indirecta, no volent admetre'l, negant-lo, volent vore en actituts inadmissibles actes inocents, no posant l'atencio suficient a tota classe de senyals que voluntaria o involuntariament els chiquets o chiquetes victimes d'abusos emeten. No indagar els indicis que van trobant i el mirar cap ad un atre costat els fa tan culpables com als mateixos maltractadors.

            Esta classe d'actuacio delictiva comporta unes conseqüencies terribles per a les victimes. Queden, en la immensa majoria dels casos marcades de per vida. Els seus valors es quebren i es troben sense referents valits.

            Depenent de quàn s'aplica el maltractament als infants pot afectar de diverses maneres al seu desenroll evolutiu apareixent diverses repercusions negatives en les capacitats relacionades de volença i en la seua autoestima. Uns atres sintomes que mostren son problemes de la son com els malsons, canvis d'habits alimentaris, perdues de control d'esfinters, deficiencies sicomotores, transtorns sicosomatics.

            En escolars i adolescents nos trobem: fugues de la llar, conductes autolesives, hiperactivitat o aïllament, baix rendiment academic, deficiencies intelectuals, fracas escolar, transtorn dissociatiu d'identitat, delinqüencia jovenil, consum de drogues i alcohol, por generalisada, depressio, rebuig al propi cos, culpa i vergonya, agressivitat, problemes de relacio interpersonal.

            Diversos estudis senyalen que el maltractament continúa d'una generacio a la següent. De manera que un chiquet maltractat te un alt risc de ser perpetuador de la violencia en l'etapa adulta. Encara que com ya hem comentat en anteriors articuls, el maltracte pot vindre per una actitut de sobreproteccio com a resposta a lo vixcut, fomentant l'egocentrisme i el despreci cap a les normes per part dels menuts, per molt que no siga eixa l'intencio del progenitor.

            Prevencio del maltractament infantil i l'actuacio del pediatra.

            Els pediatres, al ser els professionals de la salut que estan en major contacte en les criatures, son els cridats a realisar la prevencio de l'abus infantil, ademes d'establir diagnostics i junt en un equip multidisciplinari colaborar en el seu tractament.

            Son els que es troben en una posicio favorable per a detectar chiquets en situacio de risc (sobre tot en menors de 5 anys, la poblacio mes vulnerable) a partir d'esta edat els mestres comencen a tindre un paper principal en la prevencio i diagnostic.

            La prevencio del maltracte infantil s'establix en tres nivells:

  • Prevencio Primaria: dirigida a la poblacio general en l'objectiu d'evitar la presencia de factors estressors o de risc i potenciar els factors protectors de l'abus infantil.
  • Prevencio Secundaria: dirigida a la poblacio de risc en l'objectiu de realisar un diagnostic enjorn i un tractament immediat. Atenuar els factors de risc presents i potenciar els factors protectors.
  • Prevencio Terciaria: consistix en la rehabilitacio del matractament infantil, tant per als menors victimes com per als maltractadors. Per a aço s'ha de dispondre d'un equip interdisciplinari (pediatres, siquiatres, sicolecs, treballadors socials, orientadors familiars, terapeutes, juges de menors, cosos policials, etc.).

 EL MALTRACTAMENT INFANTIL ES UN PROBLEMA DE TOTS.

http://www.psicologia-online.com/infantil/maltrato.shtml

Imagens: migastropediatro.com
                lamujerdepurpura.com / retor
                COREpromx

 

Miquel Real