Actituts hieratiques: el maltractament i les conseqüencies (II)

4/7/2016

            Com varem vore en l'articul anterior el maltractament emocional te conseqüencies desvastadores, destacant l'anulacio de la personalitat entre les mes greus. (1)

            Normalment aço ve com a conseqüencia d'una personalitat dominant dels progenitors, abus d'autoritat, despotisme... Quan es dona en matrimonis, el dominant suplix totes les seues carencies fent sentir culpable d'elles a la parella. Requerix d'unes dosis de manipulacio per part de qui eixercix esta conducta  i un subjecte receptor de les vexacions en personalitat febla, o ennubolada pels sentiments d'afecte. Una educacio defectuosa en eixe sentit, pot predispondre a moltes dones en el seu paper de victimes, ho han vixcut des de chicotetes, i consideren "natural" que el seu home els oferixca eixe comportament. L'associacio "em tracta aixina perque em vol" l'interiorisen, per molt rebujable que resulte vista des de fora. Tambe nos trobem a dones dominants que anulen el "yo" dels seus companyers, pero majoritariament es un cas que patixen les dones, per "l'educacio" rebuda i l'experiencia familiar.

            Un atre cas digne de tindre en conte es el maltractament eixercit dels fills cap als pares. Normalment ve donat per un continuat mal us del concepte d'autoritat i amor cap als fills. Quan la condescendencia es la norma en lloc de l'excepcio, quan no es transmeten els valors del respecte, de la responsabilitat, de l'empatia cap als demes... estem sembrant la llavor del conflicte, de l'irresponsabilitat, de l'abus.

            Els chiquets han de dependre que tota accio te conseqüencies, quan trenquem esta ensenyança, per llastima, amor desmedit cap als fills, condescendencia, deixadea, o per despreocupacio, el resultat es el mateix. Els infants establixen una relacio erronea entre acte no correcte i conseqüencies.

            Si espentes (causa) ad algu per les escales roda (efecte). Lo que provoca una reaccio arbitraria (a vegades castic, a vegades mirar cap a un atre costat) sobre una conducta irresponsable es un reforçament intermitent. Es dir, aumentarà la repeticio de la conducta.

            En ocasions els chiquets son renyits o no, segons l'estat d'anim dels progenitors, depenent de lo molest que els resulta lo que fan, o per estar en el lloc equivocat en el moment equivocat. En realitat el ser renyits no guarda relacio en lo que han fet, sino en quan, a on, o davant de qui...

            (Perdoneu la comparacio, perque alguns pares s'ofendran en vore que compare als seus fills en gossos, pero es un eixemple molt significatiu) Quan a un gos li ensenyes a no pendre cap d'aliment que no estiga en el seu plat, no a soles estas impedint que te furte els menjars que deixes al seu alcanç, tambe estas impedint que ho enverinen posant d'esc un troç d'aliment. Per eixe motiu l'ensenyança ha de ser bona, per a que el gos la complixca tant en presencia del seu amo com en l'absencia d'este.

            Ara fem l'extrapolacio, un chiquet ha de tindre els valors inculcats i interiorisats per a actuar correctament tant en presencia dels pares com en l'absencia d'estos. Els chicons no han de deixar de fer una cosa per por a que els seus progenitors puguen enterar-se, sino perque saben que no es bo fer-ho i que fer-ho els pot menar a problemes independentment de si sos pares estan enterats o no.

            Si des de chiconino li fem vore que tota accio negativa te conseqüencies per ad ell, el menut interiorisarà que ha de valorar allo que fa, no siga que li duga conseqüencies no desijades, i tendirà a fer aquelles coses que no les tinguen. Per contra, si l'acostumem a una impunitat habitual, o a unes conseqüencies "transitories" les quals desapareixen en unes llagrimetes i si fa falta en un poc de pataleig, l'encaminem cap a una sensacio d'impunitat que li otorga el poder de fer allo que li apetixca, estiga be o no, perjudique als demes o no. Esta actitut denota una alta irresponsabilitat dels progenitors, moltes voltes eixercida des del mes profundo amor als seus fills, sobreproteccio que dona com a resultat a fills irresponsables incapaços de vore que actuen malament.

            La seua egocentricitat ha segut alimentada per este tracte "afectuos", quan el chiconino es fa gran i passa a adolescent la "bomba" de rellongeria instalada en el seu cervell en quant a valors esclata. ¿Cóm li expliques a qui ha segut educat a viure "lliure" que ha de fer-ho "tancat" i en llimitacions? ¿Cóm pot entendre un adolescent que hi ha coses que no pot fer, si se li ha educat en que pot fer tot allo que vullga, i que si fa alguna cosa que no li pareix be als seus responsables en unes llagrimetes de cocodril i un poc de pataleig tot està perdonat o superat?

            Quan la que ha feta es tan grossa que inclus el pare o la mare mes condescendent ha de tractar de posar fre, davant del castic el chicon pregunta ¿Per qué me castigues?, a lo cual se li enumeren les moltes faltes o l'unica, pero lo suficientment greu que ha fet,  que obliga a una reaccio contundent. La resposta de l'adolescent es aclaridora, si, afirma, he fet tot aço, ¿Pero per qué me castigues?

            Quan no s'han inculcat valors, quan no hi ha consciencia de que una accio "reprochable" ve acompanyada de conseqüencies negatives per ad aquell que l'ha comes, resulta llogic que el chiquet no entenga per qué se li castiga, ¡Lo habitual es que no hi haja castic! Pert tant el castic es rep com un tracte vejatori, injust, i com un abus d'autoritat. Aço crea resentiment, i junt a la rebeldia innata dels adolescents dona com a resultat un cavall desbocat que resulta incontrolable, que no accepta els correctius.

            Ara afegim components com els "eixemples" de conducta a seguir que poden trobar els futurs homens en eixa caixa tonta que no sol mancar en cap de llar. Les pelicules a on la vida facil i plena de lux acompanya als chicons roïns, eixemple que van assimilant des de ben menuts. Normalment en la ficcio els roïns son detinguts per la llei per erros tan infantils que l'avispat jove advertix i se diu "yo no sería tan fava de fer aço, a mi no m'atraparien..." I en la simplicitat del seu raonament, reforçada pel sentiment d'impunitat que des de l'infantea els ha acompanyat, van assumint com a propi el rol que veuen en les pelicules, volen abraçar eixa vida facil i troben en els films una guia practica de cóm fer-ho i no ser pillats.

            Com a conseqüencia, i facilitat per la accesibilitat de les drogues, les proven. Es una manera mes de "demostrar" que ells estan per damunt de les normes. La seua ignorancia supina els impedix vore lo perillos que es el terreny que chafen. Quan volen donar-se'n conte estan enganchats i son esclaus de la seua adiccio. De fet son els ultims en vore-la, pero els demes la patixen en primera persona.

            Lo que era una diversio ara s'ha convertit en una necessitat. Sense drogues ya no hi ha diversio, ya no hi ha vida. Arriba el moment en que ya no hi ha diners per a comprar, i se n'han de traure d'a on siga. Primer son unes chicotetes menudencies. Un poc d'aci, un poc d'alla. La manca de reaccio dels furtats plena de confiança al nou delinqüent, i junt a que les seues necessitats de diners son cada volta majors, els chicotets actes van guanyant en importancia, l'atreviment nomes te parangon en l'impunitat que sent al fer-ho.

            Finalment quan es "trincat" en les mans en la massa lo unic que llamenta es haver-se deixat agarrar. No existix arrepenediment per lo fet.

            Quan es done la situacio no dubtaran en usar la violencia per a exigir diners als seus progenitors. Ells s'ho en demanen i la reaccio llogica dels seus progenitors "hauria de ser" fer entrega dels diners. Lo contrari es considerat -pels que foren els fills predilectes d'estos ara atribulats pares- com un acte de desllealtat a la seua persona.

            Tractant de "protegir" als fills discols, els pares permeten ser furtats sense prendre les mides necessaries per a tallar la situacio, en ocasions tracten d'impedir-lo posant panys en les portes, convertint la casa en una presso d'alta seguritat. Ignorant i tancant els ulls a la certa possibilitat de que siguen unes atres cases les que patixquen els lladronicis... Els progenitors negaran una i mil voltes que son fill es un lladre, negaran que ha caigut en les drogues, s'aferraran a les promesses mil i una voltes incomplides dels seus fills d'abandonar estes conductes lesives. Front a les evidencies que presenten les forces de seguritat de l'implicacio de la seua progenie, buscaran la manera de tapar-los i exonerar-los, perque al fi de contes son els seus fills.

            ¿Ajuda eixa actitut dels pares als fills? ¿L'impunitat favorirà o perjudicarà la repeticio del comportament negatiu? Negar lo evident, no va fer que desaparega. No admetre la veritat, perque nos desagrada, tampoc va a fer que eixa realitat  canvie. ¿Qué pot transformar les coses? Afrontar els problemes, donar la cara i acceptar els efectes. Posar fi ad una situacio insostenible. Intervindre a temps pot evitar danys majors. Hem de previndre tota actuacio que revertixca en favorir i enfortir la seua sensacio d'impunitat, donat que resulta totalment contraproduent.

            Les accions a realisar han d'estar encaminades a conseguir l'arrepenediment per lo fet, a la reparacio dels danys i perjuïns causats, i a una compensacio penitent que li reconcilie en la societat.

            No nos enganyem, no es prou que demane "perdo". Son paraules facils de pronunciar quan no hi ha consciencia del mal fet, i mes facils de deixar buides quan qui les diu te predisposicio a repetir els fets que donaren lloc a que es pronunciaren.

            La reposicio de lo furtat, i la reparacio dels danys causats son indispensables com a reconeiximent de lo fet, i mostra de proposit d'esmena.

            Una justa penitencia en la que es complixquen tarees extra en casa o en favor de la comunitat, es el complement necessari per a que aquell que ha infringit les normes, entenga que eixa actitut comporta unes conseqüencies que ha d'evitar junt a les accions que les desencadenen.

            L'ajuda sicologica es molt important i necessaria, pero no oblidem que nomes sera d'utilitat quan l'afectat reconega que te un problema i manifeste intencio de solucionar-lo. Anar al sicolec convençut de que no li fa falta alguna anar, es com si va a classe d'historia i passa de lo que diga el mestre perque considera que eixa informacio carix completament d'interes per ad ell.

            Un drogadicte es com un alcoholic, un malalt, i sense reconeiximent d'estar malalt no pot donar el primer pas cap a la seua cura i sanacio.

Articuls relacionats:
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/20/espana/1327056056.html
http://www.bebesymas.com/desarrollo/el-sindrome-del-emperador-o-hijos-que-maltratan-a-sus-padres

Imagens: dona violenta: elpueblo.com
                Chiquet cridant: taringa.net
                Sindrome emperador: Spicoblog.com
                Porros: elcorreo.com

 

Miquel Real