En acabant, l’argumentari porta una enumeracio de lo fet, de lo que fa el PP i de lo que volen fer… no es l’objectiu de l’articul i menciona un rosari de topics i de ‘conquistes’… moltes de les quals s’han conseguit perque la societat s’ha movilisat moltes voltes, contra els interessos i les opinions de la dreta… del PP.

No choca l’argumentari del PP tenint present el marc de la conducta orientada pel seu cap i president de l’eixecutiu, Mariano Rajoy, quan afirmà que el govern no te competencies per a igualar els salaris (eldiario.es, 24-1-18). Clar, les competencies les te un pastor de Chelva o un peixcador de Benicarlo i per aço ells no poden intervindre per a resoldre l’assunt.

Per la seua banda, els neoconservadors, Ciudadanos, seguixen l’estela dels majors: tampoc la secundaran encara que la respecten (Europa Press, 22-2-18). El dirigent del partit, Albert Rivera, ha explicat que s’ha de fer manco soroll i mes treball, i assegura que les dones de la seua formacio son les mes esceptiques en esta iniciativa. Tambe ha incidit, sobre tot, en les diferencies salarials entre homens i dones. Rivera detalla que ells quan contracten a una persona no miren el sexe, sino el talent (¡encara cóm!); que s’han d’aplicar mides per a eliminar estos clavills en els jornals i que cal vigilar les empreses per a evitar la discriminacio (segons el PP aço serien ‘irresponsabilitats’). Arremata assegurant que l’equiparacio no s’obte  dient ‘portavozas’ (te rao… en part).

          La seua lider en Catalunya, Inés Arrimadas, tampoc està a favor perque les convocants defenen l’anticapitalisme i es una “ideología que nosotros no reinvindicamos” (La Vanguardia, 22-2-18). Raonament llogic i solit, naturalment.

          Per a acabar, done un atre eixemple proxim d’argumentacio topica, tipica i extremadament debil… demagogica. En el llibre Història social i política de la llengua catalana (1999³, Valencia, 3i4), els autors, professors de COU i de secundaria, Francesc Ruiz, Rosa Sanz i Jordi Solé, critiquen el ‘secessionisme’ idiomatic en els següents termens: “podem citar el fet insòlit que l’associació anomenada Academia de Cultura Valenciana, que propugna unes normes acientífiques i aberrants per al valencià, haja rebut el títol de «Reial»” (p. 213, el destacat es meu); mes avant expliquen les insuficiencies de l’ortografia: “Només cal observar que les institucions que, a València, defensen l’idioma valencià diferent del català són incapaços [incapaces –les institucions–] d’usar-lo en àmbits públics, ja que la normativa inventada per a aquesta varietat és acientífica i, per tant, inservible per a comunicar eficientment idees elaborades” (p. 214, el destacat es meu). Contraarguments: ya he dit i escrit en moltes ocasions que el sistema valencià ni es inventat ni es aberrant… si u no ho vol vore, ya no es un problema meu; que siga ineficient per a expressar-se… qué he de retrucar… que s’han escrit llibres de molts i variats contenguts (ciencia, sociologia, historia, llingüistica…) i pareix que l’intent s’ha completat en exit ya que es poden llegir idees elaborades; i per a no estendre’m mes, per a invents invents –possiblement etimologistes– li faç memoria de quan el conjunt de persones que canten en un determinat lloc de l’iglesia s’escrivia ‘chor’ (si, ‘chor’, pronunciat /kòr/) i encara figura aixina en el Diccionari català valencià balear, en l’entrada ‘cor’, per si algu ho dubta.

          Lo dit, quan u defen una idea ha d’aportar raons de pes i quan u contraargumenta, estes encara han de ser de major nivell i mes solides, evitant sobre tot, caure en falacies… es lo que intente en cada articul. Bon 8 de març a totes les dones i tambe a tots els homens que s’unixquen a l’esforç d’aquelles.

Image: llibre historia social i politica de la llengua catalana, productesdelaterra.cat

                                                                               Antoni Fontelles