En uns dies es fan les eleccions autonomiques de Catalunya i tot pareix apuntar –enquestes, declaracions, manifests, desafiaments…– que es produirà el –metaforic– ‘choc frontal de trens’. 

Els sondejos auguren una clara victoria del ‘independentisme’, en diputats pero no tant en vots. En el d’El Mundo (7-9-15), la candidatura de ‘Junts pel Sí’ (que aglutina a Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana, diverses associacions –com Òmnium Cultural– i independents –com l’eurodiputat i cap de llista Raül Romeva–) s’emportaria un 39’4 % dels vots i entre 62-65 diputats. El 4-5 % que perden estes dos formacions politiques respecte a les autonomiques de 2012, no es atribuible unicament a l’escissio d’Unió Democràtica de Catalunya (que possiblement es quede sense representacio). 

Mes proxima està l’enquesta del CIS (10-9-15) que tambe pronostica que guanyen els independentistes, si be hi ha hagut critiques a la ‘cuina’ (les operacions que es realisen per a transformar les sifres pures en proyeccions de vots i escans), perque rebaixa els sufragis dels soberanistes i aumenta els dels constitucionalistes. 

El parlament te 135 escans i la majoria absoluta està en 68 membres. Segons les sifres, no obtindrien la majoria suficient, pero hem de contar en el possible soport de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP, pancatalanistes de ‘PPCC’) a la qual el CIS li dona un 6’7 % de sufragis i 8-9 diputats. Junts superen clarament el llimit per a governar i declarar unilateralment l’independencia. 

A la miopia del president del govern espanyol Mariano Rajoy que ho deixa tot a l’actuacio de la llei (modifica les atribucions del Tribunal Constitucional per a que puga sancionar) i a ‘lo que faça falta’ (posar de candidat del seu partit al xenofop Xavier García, es apostar per una determinada politica), s’ha unit la ‘aguda visio’ de l’expresident Felipe González que, de quan en quan, nos ilustra en alguna ‘pastoral’, des de la trona empresarial que te. Ya es posà de cara –no de perfil– en el cas Jordi Pujol, en la ‘comprensio’ de la conducta supostament delictiva. Ara recomana reformar la Constitucio –que ya es pot canviar– i reconeixer la condicio de ‘nacio’ a Catalunya com a panacea per a resoldre el conflicte. ¿Aço no es una ‘qüestio de noms’, com nos retrucaven als valencianistes fa unes decades quan defeniem ‘llengua valenciana’? ¡Ya voldria yo que es modificara la Constitucio en molts atres aspectes! (Aclarir que si be González ha negat haver dit la paraula, escoltat l’audio de l’entrevista, estigue d’acort en l’expressio ‘identitat nacional catalana’. ¿Tornem a les discussions nominals? ¿‘Identitat nacional’ equival a ‘nacio’? 

L’actual president Artur Mas ha fet una crida a la desobediencia civil des del 28S. Entenc que es una formula per a canviar les coses sense violencia, pero no tinc clar que aci puga resoldre res. En les provincies de Lleida i Girona, el soport que otorguen els sondejos a la candidatura conjunta es inapelable –entre el 57 i el 60 % dels vots–. Distint es el resultat que obtindria en Barcelona i Tarragona, a on les forces estan un poc decantades pels ‘no secessionistes’. ¿Qué passaria si el 28S la Generalitat catalana inicia l’insumissio i simultaneament els dissidents fan igual respecte ad ells –en Barcelona i Tarragona–? 

Encara que no es una qüestio menor, que formalment la convocatoria siga de votades autonomiques i que els soberanistes ho plantegen com a un plebiscit –que no es exactament lo mateix–, les repercussions dels resultats seran grosses.  

Rajoy te una bona papereta davant, si be el ‘proces d’independencia’ no sera previsiblement rapit ni immediat, perque no està clara la ‘fulla de ruta’ dels soberanistes. El dilema que ha de resoldre en dos mesos es que si ‘negocia’ es vorà com a debilitat i el seu electorat no li ho perdonarà; pero si aplica ‘el pes de la llei’ i retarda o para la ‘secessio’ es previsible que obtinga un redit espectacular en les generals de desembre.  

Per un efecte de rebot –i per a garantisar que ‘Espanya no es trenca’–, pronostique que en els comicis estatals eixiran molt beneficiats els partits constitucionalistes, PP i PSOE, en tot el territori i aci, en la nostra nacio, mes encara, perque som la ‘reserva espiritual d’Espanya’ (com Espanya es proclamava la d’Europa, a mitant del sigle passat). 

Mas, i els catalans, està en son dret de fer i demanar lo que li parega, pero el principal beneficiari de la seua ‘deriva’ seran el popularistes. Molt provablement, en acabant del 27S, es produirà un debat-discussio que a lo millor acaba quan se li ‘concedixquen’ uns atres privilegis als catalans i llavors nosatres (que ya forem ‘moneda de canvi’ entre Jordi Pujol i José María Aznar, quan parlava catala en l’intimitat) podrem invocar la ‘clausula Camps’ (introduida en la reforma de 2006 pel president Francisco Camps) i incorporar al nostre estatut els drets i competencies que se li otorguen a una atra comunitat autonoma. 

¡A vore per a ón ixen els ‘valencianistes i defensors de lo valencià! (tant els que ‘ofrenen noves glories…’ com els que estan enlluernats pels ‘PPCC’). 

Tot est embolic –que provablement tapa unes atres ‘vergonyes’– no pot ocultar que els catalans tenen dret a que se’ls pregunte en un referendum qué volen fer i ser, com en Escocia. Està tambe clar que Mas no diu ‘tota la veritat’ als seus conciutadans, pero les ‘apelacions a l’unitat territorial’ dels dirigents politics internacionals no fa que oblidem quan Kosovo declarà unilateralment l’independencia de Serbia, 17-2-2008, instigada i ajudada per Estats Units (que ara diuen que Catalunya no es pot separar ¡Ui, ui!) Ni tampoc que en TV3 se censura la presentacio d’un llibre de l’expresident del Parlament Europeu Josep Borrell perque es contrari a les tesis dels secessionistes (censura que conec en primera persona).   

N. b. Que ad estes altures se monte el canyaret que s’ha montat en Puçol (28-8-15) i en la prensa per canviar la lletra de l’Himne i dir ‘Tots baix dels plecs de la nostra Senyera…’ diu molt d’a ón i de cóm estem… Yo i molts atres el cantavem aixina fa decenis… i ya nos criticaven ¿Els mateixos?

Image: elmundo.es 

                                                  Antoni Fontelles