26M: en Espanya (II) / Antoni Fontelles

31/5/2019

            Com en les generals, l’unic guanyador nitit es el PSOE. En el nivell autonomic, manté, recupera o inclus incrementa poder. Igual veem moviments estranys en les proximes semanes i en l’investidura, o en les constitucions dels governs regionals. 

            A pesar de la baixada de la participacio respecte a les generals del passat 28A, en deu punts, els socialistes han aguantat la ‘segona volta electoral’. L’autor del milacre es indubtablement Pedro Sánchez, encara que han eixit reforçats dos dels barons regionals (Castella-La Mancha i Extremadura) que no son precisament aliats seus i que representen l’ala mes (neo)  lliberal del partit. 

            Madrit (comunitat i ajuntament), en mans de la dreta, de les dretes, es el consol de la derrota del PP. Pablo Casado es lliura de la guillotina per Madrit i millora respecte a Ciudadanos, comparant en la convocatoria d’abril. En global no guanya, pero manté el liderat de la dreta que molts esperaven que perdera en estos comicis. Ha recuperat molt de simpatisant que se n’havia anat a Vox. Estos han reflexionat i han vist l’error que era fragmentar el vot. No creguen en epiques, Casado no es Sánchez. 

            ¿Per qué ha resistit Casado?, perque la ‘veleta taronja’ s’ha desunflat encara que siga clossa necessaria en molts ajuntaments i algunes autonomies... com ho sera Vox. Casado conformarà coalicions de perdedors com la que el portà ad ell a la secretaría general del partit... illegitimes i invalidants quan les realisa l’esquerra, pero que li permetran governar. 

            Ciudadanos no ha conseguit el desijat sorpasso al PP i te una papereta ben dificil en Vox i en la seua fulgurant estrela Manuel Valls. Pero que ningu s’apure que Albert Rivera pegarà tres o quatre volantins i ya està. Els seus estan acostumats i els atres no s’estranyaran. Yo no descartaria algun vals en el PSOE. 

            I Vox que ya te una significativa representacio en Europa –3 parlamentaris– tampoc ha eixit ben parat. S’ha beneficiat de la circumscripcio unica, pero ha patit de volatilitat sufragistica (1.200.000 paperetes perdudes), una part important de l’anterior vot ha tornat al solc popular i una atra se n’ha tornat a sa casa, a on estava i d’a on ixque el 28A. 

            I es una bufonada lo de vendre car els diputats que te (la digue Santiago Abascal). El cridaran a l’orde i callarà... com feu en Andalusia. 

            I per ultim Unidas Podemos. L’he deixat per al final perque ya no te remei. No se si es la marca o el lider suprem, Pablo Iglesias (del qual ya vaig demanar que se n’anara a casa), o es dona una coimplicacio simbiotica entre els dos components. Certament en alguns llocs sera decisiu per a que no governen les dretes, pero la debacle ha segut significativa. Encara que l’electorat d’esquerres es mes resistent socialment, es mes sensible a les incongruencies i les incoherencies. 

            Han pagat les disputes publiques, el fraccionament, els personalismes, la dispersio en multimarques innecessaries (que ya es un galimaties i aixina ¡ni el pare sant de Roma!), la competencia territorial en Izquierda Unida en alguna autonomia (¡increible!). Nomes algun lider carismatic com l’alcalde de Cadis conservarà el carrec (en un pacte en el PSOE). L’electorat podemita està fart i despagat (en l’Ajuntament de València han desaparegut). 

            I el PSOE, dic Sánchez, s’està repensant els pactes de govern... 

            I en Madrit, me sap mal perque la dreta, la mes reaccionaria, dirigirà tant la comunitat com l’ajuntament (i vendran lo poc que quede public), pero m’alegre perque les plataformes personals i personalistes (Manuela Carmena i Iñigo Errejón) son propies de la dreta i d’una certa esquerra. Han obtengut el premi que es mereixien. 

            I lo d’Izquierda Unida i els invents que n’hi ha per ahi solts: una bogeria. Ells estan mes a gust en l’oposicio i en la critica que governant i ya s’ha vist que la conjuncio Podemos-IU no incrementa els vots, perque la major part dels electors d’IU son refractaris a Podemos. 

            Ho tenen molt mal, rematadament mal. 

            Arremate recordant que el nacionalisme (en el Païs Vasc) i l’independentisme (en Catalunya) continuen sent un problema politic que requerix solucions politiques. 

            I una nota que no vullc que se’m quede en l’aire, no he vist als que bramaven per la llibertat d’expressio quan s’intentà boicotejar un mitin de Solidaritat Catalana en Valencia (giner 2011), bramar ara perque Marta Sánchez hague de suspendre la seua actuacio en Badalona per una pluja d’ous (Lecturas, 29-5-19, p. 22), o bramar pels boicots als actes (‘agressions’ segons les han calificades els que justificaven la censura) de Ciudadanos en el Païs Vasc. 

            Image: eleccions 26M en Espanya, elmundo.es

 

Antoni Fontelles