En l’anterior convocatoria del 28A me llimiti a constatar alguns resultats i poc mes, sens opinar. Esperava que el bon criteri i el sentit comu actuaren entre els minipartits –per l’implantacio, pels resultats, per l’afiliacio i per la repercussio social– valencianistes, de cara al 26M. 

            No pareix que impere tal sentit, que si no el tenen els de Podemos en Madrit no calia que l’esperara en les formacions d’aci, a on cadascu es rei en el seu minifundi... i damunt, contents i repagats. 

            Vaja per davant que considere absolutament llegitim presentar-se en solitari i fer la competencia a un atre de la ‘teua banda’ en la mateixa poblacio. Pero crec que es poc productiu si no es per a averiguar en sana competicio deportiva quí la te mes llarga... entre les minuscules. Perque es tracta d’aço i no d’una atra cosa. 

            Vejam el cas de Valencia ciutat a on competien Auna, Avant-Los Verdes, Poble Democràtic i UIG-Somval-Cuides 

            Es visible que l’unic que pot alçar la ma timidament es Avant-Los Verdes, en la comparativa dels comicis d’enguany i entre els locals. Lo de Poble... il est disparu i lo de Somval (se'n queda en menys de la mitat respecte a 2015 i molt per baix dels resultats autonomics de fa un mes). O siga, els quatre i sense ensenyar-se de Podemos. Tal volta la posicio mes neutra o positiva haja segut la d’Accio Nacionalista Valenciana de no concorrer i fragmentar encara mes el minso electorat. 

            Com a illes en la geografia valenciana estan Albal (Avant millora resultats i manté els dos regidors), Chiva (una aliança de Somval n’ha tret dos), Museros (milloren molt els resultats respecte a 2015), Benifayo (els valencianistes han perdut un regidor)... i aço es lo bo... 

            Lo roïn: Catarroja. Alli la competencia ha segut dura i ridicula: Poble (590 vots, 4.5 %), Somval (308 vots, 2.35 %) i Avant (146 vots, 1.11 %). Si hagueren sumat tindrien un 7.96 % i 1044 sufragis... i Esquerra Unida ha tret un regidor en 829 paperetes. ¿Ho entenen? 

            La situacio es desastrosa, si els resultats dels partits-cherry en les generals i autonomiques era per a reflexionar de veres i ser sensats... ara la cosa ha anat a pijor. Ni una minima coordinacio previa per a evitar fer-se autocompetencia (a lo millor es que no ho entenen aixina). 

            L’atre problema es genetic. Els valencianisme, de sempre, ha tengut una especial porositat en el PP i molt de l’electorat ha anat a parar alli, pero n’hi ha, estic segur, una part que continúa en sa casa, no perque no senta l’ideologia sino perque no sap qué fer front al panorama que hi ha. Ara faltava Vox que ha chuplat del PP i de segur tambe d’una part del valencianisme (inferible si es miren els resultats) que creu que estos ho van a fer jaç tot. A vore, si partim de que no son ni regionalistes ni autonomistes ¿per qué supostament van a defendre el Regne de Valencia? 

            Es dir, si abans hi havia transvasament cap al PP, ara n’hi ha tambe, residual, cap a Vox... perque al remat, ho repetire, els valencianistes son abans de dretes que valencianistes. I si no ampliem base no hi ha res a fer i aço vol dir deixar de mirar sempre al PP i a Vox... perque ahi no hi ha res que rascar. Pero els dirigents dels partits-cherry continuen adorant el ‘becerro’ d’or (que ya no adoren ni els seus). 

            ¡Ale! Ara a hivernar durant quatre anys mes. 

            Que no se m’oblide, la publicitat en valencià dels partits ‘valencianistes’ (PP i Ciudadanos) es indistinguible idiomaticament de la dels catalanistes (PSOE, Compromís o Podemos), la de Vox no ho se perque la que tinc es en castella.

            Image: Ribó (Compromís) i Gosálvez (Vox), levante-emv-com, M. A. Montesinos

Antoni Fontelles