24M: alea jacta est / Antoni Fontelles

20/5/2015

             Pronte es desvelarà el secret de l’esfinge que no es un atre que saber quí nos podra governar els proxims quatre anys, tant en els municipis com en l’autonomia. Les enquestes donen entre un 20 % i un 25 % d’indecisos; es dir, aquells i aquelles que encara no tenen clar a quí votaran. No m’ho crec. Llevat d’un percentage poc significatiu –els que dubten de tot–, la gent sap perfectament a quí no li donarà el seu soport i quasi segur te decidit a ón anira a parar la papereta, pero preferixen no dir-ho… com si s’estigueren meditant una accio molt trascendental –ho es–. Pero, repetixc, no m’ho crec. 

          Aci, en la nostra comunitat, la cosa està molt disputada. En les autonomiques el bloc de dretes (PP + C’s, 42,3 %) i el d’esquerres (PSOE + Compromís + Podemos + Acord Ciutadà, 41,8 %) estan quasi empatats, d’acort en el sondeig publicat per Levante-EMV (17-5-15), si es te en conte l’error global que es d’un 2,5 %. No passa igual en els ajuntaments de Valencia i Castello (Levante-EMV, 10-5-15) a on la suma dels dos grups mencionats dona una clara victoria en percentages al conjunt esquerrà, pero no en el repartiment dels regidors, ya que en Valencia la diferencia es minima a favor dels segons, en un error mostral del 4 %. Pero ademes hi ha un element corrector important, especialment significatiu en la capital de la nacio, i es el recòrt de vot. 

          Segons les sifres publicades (Levante-EMV, 12-5-15); en 2011 el PP trague un 36 % dels sufragis emesos; el PSOE, un 14,9, i EU, un 4,9. Pero la memoria –¡Que curta!–, dona unes quantitats molt diferents. Afirmen haver apoyat al PP un 26,6 %; al PSOE, un 17,6, i a EU, un 7,3. ¿Quín es el secret? La desijabilitat social. 

          Tots recordem quan en alguna ocasio, en un grup, hem parlat de politica i de les preferencies personals… i ningu o quasi ningu havia triat la papereta del PP. Si n’erem 10 (ya no parle si en son 20), per un calcul de provabilitats… mes d’u hauria d’haver elegit eixa opcio politica. Pero clar, conforme estan les coses i en la que està caent ¿Cóm dir que he votat al PP si es el que m’està retallant el jornal o m’han tirat al carrer? Fa falta molt de valor o molt de convenciment per a reconeixer-ho.  

          I ahi està el vot ocult, per desijabilitat social ‘hem oblidat’ que optarem pel PP (¡En una diferencia negativa de 10 punts!); per contra, ‘sabem’ que apoyarem al PSOE (un 2,7 % mes) o a EU (un 2,4 % mes). Molt previsiblement, la burra tornarà al solc (a l’original o a la marca blanca –C’s–, perque son gots comunicants) i nos portarém una ‘sorpresa’. 

          De totes les maneres, les proves de foc les coneixerem pronte i podrem vore quànta gent ment i quànta tanca els ulls a la corrupcio –o la justifica en el seu sufragi­–. Atencio als resultats en Xativa, a on tenim a l’ilustre Alfonso Rus que presuntament contava, cobrava i repartia dinerets i finançava al Partido Popular; o als de Leganés o Mejorada del Campo a on la direccio regional dels populars madrilenys ha tirat als alcaldes propis i candidats per no acceptar l’inclusio d’alguns ‘digitals’ decidits per la sempiterna lliberal Esperança Aguirre. 

          Ya hem tengut un avanç en les votades andaluses a on el mal calcul de la presidenta en funcions, Susana Díaz, està provocant que encara no s’haja enterat que si, els ciutadans li han reiterat la confiança –i han oblidat totes les trames corruptes–, pero no li han donat la majoria absoluta, per lo qual hauria de cedir en algunes peticions de l’oposicio i que no impliquen inversions sino una actitut etica (com lo de traure els diners dels bancs que tiren a la gent de les cases; pero clar ¿Cóm trencar el cordo umbilical en les entitats financeres si depenc d’elles? Es dir, la ‘sultana’ no ha entes res. Igual aço tambe es resol en uns dies. 

Que cadascu trie en consciencia, pero que elegixca alguna opcio que no perjudique al seu veï, o siga, a mi. Gracies. 

¡La sort està decidida!

Image:  http://diccionarioasterix.blogspot.com.es/2010/02/frases-en-latin.html

 

                                                             Antoni Fontelles