Les enquestes

Els sondejos d’opinio son instruments de medicio prospectiva per a intentar coneixer qué pensa la gent d’algunes qüestions, com els partits politics o l’intencio del sufragi.

La llei electoral prohibix la publicacio de les dades una semana abans de la votacio. Alguns ho critiquen perque diuen que la gent te la suficient capacitat per a discriminar. No ho dubte pero está clar que en conjunt es molt manipulable i influenciable... la tendencia cap al guanyador.

De fa temps, i es comprova per l’aument d’esta classe de productes, hi ha qui ha descobert que son bons elements per a motivar i desmotivar a l’electorat i en este sentit s’utilisen. S’ha vist de forma clara en este proces quan el denominat ‘consens demoscopic’ apuntava en una direccio orientant el sufragi indecis dels que preferixen la ‘majoria’, el PP, i desalentava ad aquells que anaven a triar al cavall perdedor, el PSOE.

S’han equivocat, i prou, les enquestes, que han complit la missio d’enjuntar els sufragis en torn al guanyador, el PP, pero que simultaneament han movilisat als ‘indecisos’ i als que havien castigat al govern el passat maig.

Catalunya

Un gris i ‘burocrata’ com l’exministre de Sanitat Salvador Illa ha conseguit desbancar a l’independentisme catala. A l’exit personal han colaborat Sánchez i la por a una dreta desbocada.

ERC ha perdut la mitat dels diputats, Junts en baixa u i la CUP desapareix. Que queda cami per recorrer i recuperar la normalitat civica i social i el respecte a l’adversari, es cert, pero el panorama obri alguna expectativa. A on no n’hi havia era en les proclames incendiaries de Vox.

L’independentisme s’ha replegat en esta ocasio, en general, i no ha segut essencial haver negociat en el govern espanyol (possible atribucio causal en ERC). Que el proxim eixecutiu depenga de Junts i en concret de Carles Puigdemont, profuc de la justicia espanyola, es mala noticia. Les peticions (amnistia i referendum) no les pot concedir el nou govern estatal, podria, pero sería una condena de per vida. Ademes, atenent els resultats, no estan en disposicio d’eixigir... si preferixen repeticio d’eleccions... o que guanye el bloc conservador. Suponc que opinen que quant pijor millor.

Bildu ha mostrat una major inteligencia i comprensio de la situacio politica general. Per cert, ya n’hi ha prou d’acusar a l’eixecutiu de filoetarra quan el PP ha votat 127 voltes a favor de les propostes de Bildu en el Païs Vasc en esta llegislatura. Recordem quan el president José María Aznar manifestà que els preferia en el Congres que en una pistola en la ma.

Unes lliçons per al PP

Els conservadors han de saber que els pactes realisats en municipis i autonomies en Vox no l’han favorit. Han espantat una poca clientela propia i han activat als indecisos per a evitar retrocessos socials.

El PP, Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso han comés dos errors grossos. El primer es no entendre que Espanya es pluralitat i diversitat (no el monocultiu de ‘llibertat’ madrilenya). El segon es que Madrit ya no representa a Espanya, Madrit no es una sinecdoque (la part pel tot) del conjunt de l’estat. Madrit ya no es sinonim de ‘Espanya’ per molt que s’encaboten.

Per ara nos hem quedat sense saber la nova directiva de Correus, l’equip economic del PP i Ana Rosa s’hague de conformar en entrevistar a la portaveu Cuca Gamarra (24-7-2023).

Imagens: google, levante-emv.com, elindependiente.com.