Crec que els dos termens que he triat resumixen el proces electoral del 23J en la mida que definixen percepcions i realitats.

Estava plantejat socialment com un plebiscit del govern ‘sociocomuniste’ (bolivaria, filoetarra i antipatriota). Lo de comuniste suponc que ho diran per l’intervencio estatal durant la pandemia i les ajudes a empreses i treballadors ¿no? Igual hauriem d’haver deixat actuar la ‘destruccio creativa’ del neolliberalisme.

La frustracio s’ha donat en el Partido Popular que, a pesar d’haver guanyat significativamernt (48 diputats i 3 millons de sufragis, respecte a 2019) està practicament a soles i nomes pot tindre el soport de Vox i algu mes, pero que tampoc li garantisen la majoria suficient. Frustracio tambe en Vox que pert votants i diputats (19 menys) i el convertixen en soci irrellevant.

La resistencia la trobem en l’atre bloc. El Partido Socialista Obrero Español, contra tot pronostic, ha recuperat votants (un millo) i un diputat. La diferencia de sufragis en el PP no justifica la diferencia de 16 escans menys. El soci de llegislatura, Sumar, ha aguantat la tendencia descendent i destructiva de Podemos, en perdua de papertes i representants (600.000 i 7 respecte al 2019).

La nit electoral

En quan es tancaren els coleges i es publicaren els dos sondejos es confirmaren les expectatives del ‘consens demoscopic’ previ: PP i Vox podien governar 150+31, majoria absoluta (GAD3... el mateix Narciso Michavila que predia llargues cues i problemes en les ultimes hores de la jornada...); l’atre donava possibilitats al tandem, prenint alguns valors de la forqueta per a cadascu d’ells. En els dos casos la dupla PSOE+Sumar estava deshauciada o ho tenía molt dificil.

Comença el comput i conforme va aumentant el percentage escrutat es veu un PP estancat i un PSOE combatiu. Parellament s’observa un Vox desfondat i un Sumar que salvava els mobles. Al final, victoria inapelable del PP, fortalea del PSOE, derrota de Vox i continencia de la sangria en Sumar. I canvis significatius en Catalunya i el Païs Vasc.

Les explicacions a bou passat

El lider de Vox, Santiago Abascal, criticà a tot lo mon, principalment culpà al PP, i ni mencionà la seua desfeta, victima del vot util. En especial, s’hauria de preguntar per qué ha perdut cinc dels sis diputats en Castella i Lleo, el buc insignia.

La vicepresidenta i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, euforica ella i sos acompanyants, digue lo que havia de dir, que havien resistit. Aixo si, en una Ione Belarra al costat en cara de circumstancies i que provablement s’alegrava dels ‘pobres’ resultats. Es mes, com la felicitat en casa del pobre dura poc, no tardà ni 24 hores en traure l’astral i acusar a Díaz d’obtindre unes sifres roïnes per haver ningunejat a Podemos... No deprendran... I ara estan tramant la venjança.

El penultim fon el president i dirigent del PSOE, Pedro Sánchez (‘Perro Sanche’), que, sense felicitar al guanyador, trague pit d’uns numeros que confirmen que te set vides com els gats i que en ell valen poc els pronostics.

Ara si, l’ultim fon el president demoscopic i del PP, Alberto Núñez. Es notà que tenía escrit un atre discurs i que l’improvisat no era el que li agradava. Les apelacions a que governe el partit mes votat no tenen credibilitat en ell ni tampoc son norma en un regim parlamentari. ¿Qué fon lo audible i destacable?, el parell de voltes que el public congregat davant de la seu madrilenya aclamava a la verdadera presidenta, Isabel Díaz Ayuso. L’exit en el debat cara a cara no fon mes que una ilusio. La Reina de les Granotes, Esperanza Aguirre, ya ha alvançat que el futur del PP te nom de dona, ¿sera sera, per casualitat, Isabel Díaz Ayuso?

He d’afegir que part del soport mediatic que ha tengut li recordà immediatament (a l’endema) que havia empijorat els resultats d’Ayuso en Madrit (El Mundo). En ser cert, lo destacable es la recuperacio del partit en general i no un resultat local, pero com en la simbiosis Espanya es Madrit i Madrit es Espanya...

Imagens: youtube, larazon.es, publico.es.