No podia ser d’una atra manera. Siga quin siga el resultat del ‘referendum’ i se proclame o no l’independencia de Catalunya, el Sol continua eixint i ponent-se per l’horiso, aixo si, a distintes hores en Barcelona i en Valencia (¡vaja, tenim alguna chicoteta diferencia en l’identitat cultural en els catalans!).

           Que el Sol es mantinga imperterrit no es obstacul per a afirmar que tot ha canviat alli.

           L’obrer ya no ha d’anar a construir el chalet que està fent l’empresa per a la qual treballa o treballava.

           L’operadora telefonica no te clar si hui te ganes d’anar a soportar les impertinencies del seu cap o dels possibles clients.

           Els jubilats rebran en Nadal una paga triple, perque es Nadal.

           L’alumne de bachillerat te assegurat l’aprovat des de hui i no cal que vaja a classe ni que estudie. Ademes, si la corda no es trenca, en uns anys, tindra el titul que vullga i se’n podra anar al païs que li agrade… perque se’l rifaran.

            Cada parada dispon ya d’una decena de treballs per a triar, encara que no cal que acudixca al lloc perque segons les noves regles no es necessari.

            Els pacients no cal que vagen als hospitals perque, si no de forma immediata, en uns dies se’ls curaran totes les dolencies sense pendre’s pastilletes ni res. 

El papa de Roma ya ha assegurat que canonisarà als fundadors de la nova patria, els pujols, en el pare Jordi Pujol, al cap. I com que l’historia es reescriu, des d’ara lo del 3% es la quantitat de diners que la familia donava a unes mongetes de Nigeria, lo publicat i documentat era una tergiversacio espanyola. Per la mateixa regla de quatre, lo del finançament dels popularistes es tambe una bola dels de la prensa catalanista que vol afonar Espanya.

El deute que te Catalunya ha desaparegut per encantament, com passava en els contes, que en un bufit el llop tombava una casa o una carabassa es convertia en una carrossa. 

La comunitat internacional –especialment Luxemburc i les Illes Vergens– està encantada en tindre un nou soci que dispondra de totes les ventages, pero de ninguna obligacio perque ‘la vida me ha hecho así”, com cantava Jeanette pels 70 (del sigle passat). 

I lo mes important, cadascu podra agarrar lo que vullga dels supermercats i de les tendes –que Deu proveirà–, perque no hi ha que complir cap de llei. Les normes son propies de la societat de l’antic regim, de quan Espanya els oprimia i eren una colonia seua. 

De colp i repent s’ha instaurat com una especie d’economia del be comu, pero sense necessitat de treballar. La produccio imprescindible per a viure sera ‘externalisada’ a China a canvi de concedir-los la nacionalitat als que la soliciten. 

Tot aço pel simple fet d’anar a votar (ho ha estat anunciant a tots els vents el president Carles Puigdemont)… Catalunya s’ha convertit en la terra en la qual brolla llet i mel, com dia la Biblia. Fa milenis, un relat paregut mogue a tot un poble tambe: els israelites. 

Pot passar que algu es canse d’esta vida i preferixca tornar a ser ‘esclau’ i vullga tornar a votar. A lo millor es illegal. Es voran moltes coses proximament. 

Si esta medicina es tan bona, yo crec que s’hauria d’aplicar en lo que queda de territori espanyol i, sense dubte, en Europa. ¡I que deprenguen els britanics! Alguna cosa hauran hagut de fer mal quan en acabant de les votades estan tenint tants problemes, sobre tot la primera ministra. 

Si els catalans l’han descoberta, podran patentar-la, pero es inutil, donat que no hi ha llei que seguir; si els nous governants exigixen que s’aplique l’antiga, provablement els Mossos d’Esquadra no obediran perque han de mirar pel be comu i segurament els bombers acudiran a defendre’ls si aquells actuen violentament. 

Es crea una societat en la qual no s’han d’obedir regles, ni normes, ni lleis, ni ningu te pot obligar a res. Home, alguna classe d’organisacio hauran d’aplicar perque si no els mes forts, els mes salvages, els que tinguen armes voldran manar i no hem anat a votar per ad aço. 

Esta realitat me recorda tant tant a la que nos prometien politics, consellers i mijos de comunicacio als valencians quan el Consell Valencià de Cultura aprovà, per majoria, el dictamen sobre la llengua (13-7-98) i les Corts aprovaren, per majoria, la Llei de Creacio de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (16-9-98). En els dies següents, quasi tots coincidiren en que tancat el conflicte llingüistic… les taronges creixerien, s’encaixonarien i s’exportarien a soles; anavem a tindre una carretera per a cada valencià i valenciana; en conte de pagar imposts, el Consell nos tornaria diners cada any; sense dubte dispondriem d’un finançament just i suficient; nugariem els gossos en llonganices i tots i totes tindriem una caseta en la costa i una atra en la montanya; seriem l’enveja del mon per la quantiat de grans events que vindrien a realisar-se aci; de la sanitat i de l’educacio, ni vos parle… per davant de tot lo mon ¡que va!, els primers de la galaxia. 

El Sol ha eixit, pero tambe s’ha post, a les 19.31 en Barcelona i a les 19.42 en Valencia… per aço els catalans estan tan be i nosatres tan mal. ¿Entenen per qué no hi ha identitat cultural entre ells i nosatres? 

Imagens: Alicia en el païs de les maravelles, 20minutos.es
                          "Osos amorosos", sufridorencasa.com 

                                                           Antoni Fontelles