Crida l’atencio la data perque, efectivament, el 15 de maig no se celebra la mencionada efemerides. M’explique. No escrigui cap d’articul quan tocava, el 8 de març, perque vullc destacar que tots i cada u dels dies de l’any haurien de ser una jornada per a reivindicar els drets i l’equiparacio de les dones en els homens (que son els ‘beneficiats’). 

          En dades oficials (Expansión, 30-10-15), els homens cobren un 19 % mes que les dones en Espanya, mentres que la mija de l’UE es un poc inferior, el 16.3 %. La conseqüencia es que necessiten treballar mes per a guanyar lo mateix i que quan acaben la vida laboral percebran pensions mes baixes, perque la cotisacio haura segut menor.  

          Curiosament, estes divergencies economiques son menors en Eslovenia, Malta, Polonia i Italia (inferiors al 7 %), mentres que el clavill es major en Estonia (30 %), Austria, (23 %), Republica Checa (22 % ) i Alemania (¡Vaja!, un 21.6 %). 

          Ad esta diferent situacio s’unix que les dones treballen en casa 26 hores semanals, mentres que els homens nomes ho fan 9 hores per semana. 

          Es estrany que en estes dates passades no s’haja recordat en els mijos de comunicacio espanyols que en el nou govern grec, de 2015, en majoria absoluta dels revolucionaris de Syriza, no n’hi ha ninguna dona. Per contra, en el 2012, destacaren les poques o ninguna ministres que integraven el primer i ‘rebel’ eixecutiu (pero clar, ara Grecia es ‘obedient’ i no cal ser demagocs). Es tambe curios que els mateixos actors mediatics –els que defenen ‘la dona dona’ i els drets del ‘sexe debil’ per justicia– no nos informen que no hi ha cap de dona dirigint Iran o de les poques que trobem en Veneçuela (3 de 8 vicepresidencies i 8 de 30 ministeris)… Clar, no conve remoure estes coses perque nos podem vore en el cul a l’aire quan parlem dels governs de China, Arabia Saudita, Yemen, Qatar, Marroc, Mauritania, Argentina (3 de 20 ministeris), o de tants països amics a on les dones no pinten fava. 

          Hi ha formes molt mes sotils de discriminacio i que nos passen desapercebudes, per extremadament quotidianes. La catedratica de sociologia María Ángeles Durán explicava que ni els llibres son neutrals, perque en matematiques es el chiquet qui resol els problemes i no la chiqueta (Levante-EMV, 6-3-16). N’hi ha unes atres discriminacions ocultes totalment com la modelisacio de l’exit –normalment homens–, la ‘proclivitat’ de les dones a la chafarderia (nomes hem de vore el fem de T5 per a notar la feminisacio dels protagonistes, en oposicio al paper que se’ls otorga periodisticament en La Sexta, a on dos dels tres programes punters estan conduits per dones), la posologia de les medicines que està mes orientada als homens (yo ho ignorava totalment)… 

          Pero ahi estan els adalits de la lluita contra les quotes femenines per imposicio llegal, encara que siguen mes del 50 per cent de la poblacio mundial i estiguen infrarrepresentades. Naturalment, son posicions conservadores les que defenen, baix la capa d’una suposta llibertat, la meritocracia com a unica forma de pujar en l’escala social.

 Germanes Klopowitz

Nos mostren, clar, els eixemples d’exit social, sense les odioses quotes, de les germanes Esther i Alicia Koplowitz (marqueses les dos i filles de ric), d’una dona que s’ha fet a si mateixa com Esperanza Aguirre (noble i politica de casi tota la vida, nomes ‘treballà’ del 1974 al 1976), de la reina Letizia (de la qual s’enamorà el que anava a ser rei dels espanyols). No vaig a oblidar a Hortensia Herrero presidenta de la fundacio homonima que es finança en l’aportacio exclusiva de capital propi. El seu marit Juan Roig es un senyer defensor de la meritocracia en l’empresa de la qual es propietari i afirma que alli pugen els que mes s’esforcen i mes valen (Levante-EMV, 6-3-16); suponc que com la seua dona o les atres que acabe de mencionar ¿No? 

Es cert que les dones han alvançat moltissim en la paritat sexual o en l’ocupacio de la vida publica, pero la falla continúa estant en lo que podriem denominar centres de decisio. En l’Ibex hi ha 3 presidentes d’empresa i 32 directius varons; en el Congres dels ‘Diputats’ –pero no hi ha ‘Senat dels Senadors’– (per sort, ya ha aumentat notablement la presencia femenina: 138 de 350 membres); en les universitats espanyoles nomes 8 rectores front a 75 rectors (encara que la quantitat d’estudiants es del 40 % i el 60 % restant son estudiantes); en el Consell de Ministres; en la magistratura –casi el doble de juges que de jugeses–; en el mon de la direccio cinematografica; en l’ambit de la gestio cultural; en el sector financer i economic… (Magazine, 20-3-16). 

I per totes estes manifestes desigualtats no crec que la meritocracia siga un element clau en la movilitat social de la dona (sino una forma de mantindre l’estatus quo), diguen lo que diguen determinats ‘ricshomens’ i ‘riquesdones’ (que tambe n’hi ha algunes que critiquen les politiques de discriminacio positiva). La reflexio de totes estes qüestions m’inclina a continuar ‘rememorant’ el dia de la dona els 365 dies de l’any.

Imagens: www.inclusio.gva.es, dia de la dona
                          elpais.es, Germanes Klopowitz

                                                                     Antoni Fontelles