Sant bisbe de Valencia que, sent religios de l'Orde d'Eremites de Sant Agusti, acceptà el carrec per obediencia a l'episcopat, sobreeixint, entre unes atres virtuts pastorals, per un ences amor cap als pobres fins a entregar-los tots els seus bens, inclos el seu propi llit.

Era conegut com a "el divi Tomas". Havia naixcut en Fuenllana (Ciutat Real) en 1486, de pares caritatius, dels que heretà el seu amor pels pobres. Vixque els seus primers anys en Vilanova dels Infants, d'a on rep el llinage. Als quinze anys, fon enviat a estudiar a l'Universitat renaixentista d'Alcala, de la que aplegà a ser mestre, en una vasta competencia en les ciencies humanes i sagrades. Alli obtingue, els tituls de: "Mestre de llogica, fisica i metafisica". Continuà estudiant teologia durant tres cursos. Bachiller en arts i llicenciat en Teologia, li encomanaren la "Catedra de Llogica". Els seus estudis en Alcala, li havien deixat una profunda impronta humanistica. Posseia una inteligencia excepcionalment llucida i un criteri molt practic per a donar opinions sobre temes dificils.

En Salamanca vesti l'habit de l'Orde de Sant Agusti, que per aquells mateixos dies, Lutero tirà a les romagueres. S'ordena sacerdot en 1518. Fon nomenat prior de Salamanca, provincial d'Andalusia, prior de Burgos; provincial de Castella i prior de Burgos. Carles V, que sentia per ell una especial predileccio el considerà una persona clau per a la reforma del seu regne, el nomenà predicador i conseller seu.

Se conta que aplegà a ser Arquebisbe de Valencia el 10 d'octubre de 1544 per un erro d'un escriva; en el moment del seu nomenament se trobava en el monasteri de la Nostra Senyora del Pi, en Cuéllar.

L'emperador Carles V li havia oferit el nomenament d'arquebisbe de Granada pero ell no ho acceptà. Un dia l'emperador li digue al seu secretari: “Escriga: ‘Arquebisbe de Valencia, sera el pare...’”, i li dictà el nom d'un atre sacerdot. Quan ana a firmar el decret llegi que el secretari havia escrit: “Arquebisbe de Valencia, Tomas de Villanueva”. “¡Pero este no era el que yo li digui!” exclamà l'emperador. “Perdone, senyor – li respongue el secretari- Me paregue haver-li oit eixe nom. Pero ho borrare”. “No, no ho borre- digue Carles V- l'atre era el que yo pensava triar, pero este es el que Deu vol que siga elegit”. I envià que el cridaren per a donar-li la noticia del nomenament. Tomas se negà a obedir a l'emperador. A soles acceptà tan alt carrec quan el seu superior  li ho demanà.

En Valencia, ajudat pel seu bisbe auxiliar Joan Segriá, posà orde en una diocesis que fea un segle que no tenia govern pastoral directe. Organisà un colege especial per als moriscs conversos i organisà en especial un pla eficaç d'assistencia i auxili social i de caritat.

Compongue bells sermons, entre els que destaca el Sermo de l'amor de Deu, una de les grans manifestacions de l'oratoria sagrada del XVI.

Es autor de diversos Opusculs, dins dels que s'inclou el Soliloqui entre Deu i l'anima, al voltant de la comunio.

En setembre de 1555 pati una angina de pit i inflamacio de la gola. Envià repartir entre els pobres tots els diners que hi havia en sa casa. Feu que li celebraren la Missa en la seua habitacio, i exclamà: "Que bo es el Nostre Senyor: a canvi de que li amem en la terra, nos regala el seu cel per a sempre". I mori quan tenia 66 anys, el 8 de setembre de 1555. Fon beatificat en 1618, el papa Aleixandre VII li canonisà en 1658. Els seus restes es conserven en l'iglesia catedral de Valencia.

Baix el nom del sant hi ha un colege en la ciutat de Valencia, en lo carrer Albacet, i un clup de futbol infantil, adscrit al  mateix colege d’agustins. La seua parroquia està en lo carrer Montichelvo.

Per a commemorar la festa se fa tradicionalment una eucaristia a migdia i un dinar de germanor en els nous colegials.

Llapida sepulcral de sant Tomas de Villanueva en la seu de Valencia

La capella en la seu de Valencia està situada, entrant per la porta dels peus, al final de la nau lateral dreta, poc abans de la nau creuer. Te alegories del martiri de sant Blai d’Esteve Bonet, pertanyent a l’anterior propietari de la capella; i La Misericordia, del mateix autor; un oli representant a sant Joan de Ribera, pintat per Montesinos; un atre oli anonim del XVIII representant a sant Felip Neri; diverses alegories de Josep Esteve; i la llapida de la primera sepultura del sant , junt a les d’uns atres arquebisbes valencians.

En Benicassim es celebren festes al sant del 16 al 25 de setembre, consistents en el volteig tradicional de campanes, concursos de peixca i exposicions de pintura, diverses cates (cervesa, hidromel), contacontes, jagants i nanos, triatlon, almorzar solidari, tombet de bou, carreres de cambrers, vaquetes, bou embolat, i passacarrers en disfrassos.

L’edifici de Benicassim es del XVIII en estil neoclassic. L'iglesia fon edificada a expenses de l'ilustrat Francesc Pérez Bayer, lo que propicià que al seu voltant s’anaren agrupant les cases.

La traça d'esta iglesia fon realisada per Jogim Ibañez Garcia, arquitecte academic format en Italia, per lo que la seua construccio es un dels primers eixemples en les comarques del nort d'arquitectura neoclassica. El mestre constructor fon Josep Bueno. S'inicià en 1769, terminant-se a finals de 1776. Se dedicà a l'advocacio de sant Tomas de Villanueva en novembre de 1781.

En Castello te parroquia en lo carrer Moncofar. Les festes se fan en el barri de Rafalafena, comencen en una celebracio eucaristica el dumenge de mati en la parroquia de Sant Tomas, organisada, lo mateix que les festes, per l'associacio de veïns del barri. Els festejos s’allarguen durant tota la fi de semana i consten de verbenes i varies competicions deportives.

En les comarques del sur existix una ermita en cap Negret dedicada ad este sant. Es una capella adossada ad una vivenda de la familia Sevila, com indica Francesc Martínez i Martínez (1920) «se li fá la festa [a Sant Tomas] en la seua ermita propietat de la familia Sevila, situada en Capnegret...».

En el llibre numero 12 dels Quinque Libri de la Parroquia d'Altea apareix la seua bendicio: « El Dr. Vicente Castellá Presbitero Rector desta parro. Yglesia de la Villa de Altea, certifico q en el día veinte y cinco de Junio de este corriente año de mil setecientos quarenta y seis pase de esta mi casa Abadía de Altea a la Heredad de Don Jerónimo Tous en la partida dicha de Cap Negret y bendecí la Hermita bajo la invocación de Santo Thomás de Villanueva». Es una de les mes velles del terme municipal i se supon que ya existia en 1696, lligada a la familia Thous com a capella particular. En posterioritat s'oferi al cult public per als habitants de la partida de Cap Negret.

            A finals del sigle XVIII  canvià de propietari i passà a mans de Josef Sevila. En l'actualitat es propietat de Josefa Borja Peix.

La chicoteta ermita en un principi estava comunicada en la vivenda anexa. Ara conta nomes en un acces a un espai reduit que obliga a seguir el cult des de l'exterior.

La frontera, apenes visible per l'emparrat, te una porta ogival i espadanya que repetix la mateixa obertura. Nau unica rectangular de 4,84 per 2,77 metros en dos finestres en arc ogival a l'esquerra; pareix ser que en la paret mijanera de la casa hi havia una atra finestra per a que els amos pogueren assistir als oficis a través d'ella. Te un chicotet presbiteri elevat en un escalo i retaule de pedra que fa marc a un quadro de sant Tomas de Villanueva, reproduccio del que n'hi havia fins a 1936. Va ser restaurada en 1968.

Situat en el pati interior de la casa anexa a l'ermita de Sant Tomas, hi ha un panel ceramic datat en el primer terç del sigle XX, format per 12 peces, en un motiu de “Sant Jayme” (sant Jaume).

Image: Wikipedia-Joanbanjo i LadyInGray