Els germanofils erren mes que l’escopeta d’una fira

Diuen que inclus un rellonge estropejat encerta l’hora, dos vegades al dia, pero com els germanofils no duen rellonge es un desideratum inviable, mes prop de deliri, en fi, una entelequia com els PPCC.

En un mon en una possibilitat d’acces practicament illimitada a l’informacio, l’ignorancia no es passiva sino activa. La verdadera ignorancia es la d’aquells que es neguen a saber. Curiosament, son els mes bossen… per a demostrar la seua estulticia en public. Com dia Umberto Eco, les estupidees que es dien en el bar ara es diuen en internet i tenen molta mes repercussio.

El ‘valencianisme’ es un lloc a on cap de tot i per aço no es res. Es majoritariament un grup de regionalistes molt del PP, conservadors, catolics, apostolics i romans (que incomplixen manaments com el de no mentir) en un mantra que repetixen obsessiva i compulsivament: ¡l’esquerra es catalanista! I yo els retruque: ¡cóm si la dreta no ho fora! Esta ocultacio sistematica demostra que son enganyifers, esta es la seua primera mentira fundacional. I aci el pancatalanisme tenía mes rao que un sant, per a una vegada que tenen rao… L’inconsistencia i deriva del colectiu dominant en el ‘valencianisme’ es detectable des del centre de la Via Lactea, ara, si tu eres un peixet que vius en la peixera puix no veus l’aigua.

A continuacio, fare una prova experimental del coeficient intelectual germanofil, la pregunta del millo d’euros es sin son capaços de discernir conductes opostes: l'esquerra valencianista (ACNV) no colabora ni es gita ni es fa fotos ni es deixa comprar per l’esquerra pancatalanista, per contra, en l’ambit de la dreta (PP, VOX, la Real Academia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat) la comunio es obscena: una orgia desenfrenada. ¿Son conscients ara de la diferencia o els enviem a preescolar? I clar, per al germanofil el problema no es l’orgia suïcida sino el roïn mensager (‘l’enfant terrible’) que diu la veritat.

Acaben per castigar-lo i demanar-li a través d’ones cerebrals que no parle del tema, perque no tenen valor de dir-li-ho a la cara, ya saben, lo de que els draps bruts es llaven en casa quan lo que tenen davant es una atra cosa: un femer de 360 fanecades en la porta de casa i has de tindre un bon estomec per a menjar-t’ho tot, tot, tot i ser agrait, hi ha molt tipos de compensacio. Per a que no es conega la veritat, al mateix temps, implementen una atra accio: manipulen minimisant o ocultant el ‘gang bang’ dretos. Es licit sospitar que son mes deshonests que curtets. En tot cas, no poden presumir ni d’honestitat ni de valentia.

M’he cansat de repetir i demostrar que la convergencia de desti en lo universal es una conducta suïcida perque viola tots els principis de l’influencia de minories, ¡¿qué es lo que no s’enten?!, ¿qué no seran tots de la mateixa corda?, ¿aço es lo que volen, anar cap arrere i no influir en la societat? O no me lligen (molt provable), son imbecils (altament provable) o participen en la trama de deconstruccio del valencianisme (segur, de forma conscient o inconscient, pero en el mateix resultat). Igual son les tres coses al mateix temps. Mes clar: un valencianiste ha de rebujar publicament a VOX i al PP i qui no ho faça no es valencianiste. ¡Que no cal saber molt de llogica o tindre mes inteligencia que una gallina! I lo que s’ha de fer es enviar a tots els mantafulers a portar-li flors a la tomba de Francisco Franco, que la polixquen i es queden alli netejant-la i orant per la seua anima.

Els diners i els collons son per a les ocasions. Si, ho se, lo primer domina sobre lo segon. Per un plat de llentilles i pel loctite de la convergencia ideologica estes entitats (RACV i LRP) estan entregades a la dreta extrema i a l’extrema dreta en cos i anima, a pancaespanyolistes i a espanyolistes que dia a dia destruixen el valencianisme, ¿ad algu li pareix normal aço?, ¿per qué calla?

El regionalisme, el patrioterisme castellaniste de VOX i el pancaespanyolisme del PP domina, aniua i es reproduix en les centenaries institucions valencianes. Qüestio que he demostrat en infinitat d’ocasions i de forma indubitable, perque les realitats de primer orde no es deixen manipular tan facilment, menys encara quan alguns -mes be algu- les posem damunt de la taula sobre els silencis compliços dels covarts o les connivencies mortals dels llepaciris. Quan demane reflexio colectiva, escolten ‘Flex’ i es dormen. Cada dia pense que el pecat es meu, al confondre poc provable en impossible i la culpa es d’Edgard Morin, escrigui la seua frase en la carcassa del portatil: la meua esperança es funda en lo improvable.

U pot ser inocent, pero no cal que siga estupit i manco que abusen d’ell. En este ‘valencianisme’ la candidea ya no es una opcio creible perque s’acumulen les desfetes, es ya un delit o alguna debilitat mental. Els germanofils, en una llagrimeta en els ulls, nos conten que no volen quedar-se a soletes (snif, snif) i yo els dic que mes val anar a soles que mal acompanyat -¿quí te nassos de demostrar la falsetat d’este refra?

Este colectiu tan poc consistent, minso i tan acomplexat necessita comprensio, reconeiximent i amor -no sap diferenciar el bo del toxic-. Una atra curiositat es contemplar cóm tanta inocencia manifesta i bondat incommensurable es pervertixen de sobte, quan els pardalets utilisen una de les tecniques de la mentira: ocultar sistematicament el fet o la repercusio de la seua nefasta motivacio que contribui a introduir el cavall de Troya, les bases de Castello i mes tart obrigue la caixa de Pandora, la creacio de la AVLl. L’idea te un gran curriculum darrere: l’eliminacio del valencianisme. ¡I nos recomanen mes de lo mateix! I mes de lo mateix es el problema, no es la solucio com nos contà fa mes de 50 anys el sicolec P. Waztlawick. L’erro de tipificacio llogica consistix en la solucio, el canvi intentat: mes de lo mateix, crea un joc sense fi, per aço sempre estem en el mateix lloc, pero cada vegada anem a pijor, ¿no s’ha donat conte ningu?, ¡¿cóm vaig a anar yo de la ma de personages que donen soport a pancaespanyolistes o ultradretans?!, ¿s’han tornat tots folls, folles i falles?, ¿perque els donen quatre chavos a la RACV i a LRP? Puix no, i mil vegades no.

Al remat, un eixemple de la necessaria separacio entre la persona i l’argument es el de la següent frase, adjudicada a diversos personages -dilucidar quí fon el primer que la digue es irrellevant perque lo important es el mensage-: es millor callar-se i pareixer panoli que obrir la boca i demostrar-ho. Poden canviar panoli per un adjectiu mes ajustat a les paraules de Llanos, Francisco de Quevedo, el lletraferit professional de l’insult se nos quedà curt.

Imagens: archiu ACNV.