Valentia edetanorum (la Valencia dels edetans) (I) / per Miquel Ramón Martí

9/5/2020

            "Valentia Edetanorum" (Valencia) es una forma llatina que significa "Valencia dels edetans", molt mes que un apelatiu de toponimia, pero que relaciona Valencia ciutat en Edeta (Sant Miquel de Lliria). Edeta va ser l’antecessora de Valencia a nivell de poblacio tant en l’ambit cultural, politic i economic i a on es troba la millor coleccio de ceramica figurativa iberica de la peninsula. Eixa poblacio que tanta importancia havia tengut, no podia desapareixer perque si, hi havia moltes preguntes que no s’havien contestat com per eixemple, ¿quí la va destruir?, ¿per qué se va destruir?, ¿en quín any se va destruir? i ¿cóm acaba la gent que vivia alli?

            En el seu estudi que vaig presentar en el IV Congreso Internacional de Investigadores del Mundo Antiguo de la Universidad de Murcia (2019) i en acabant en la revista “Arse” (del Centre Arqueologic de Sagunt) aportava les proves de quí va destruir-la, del per qué la varen destruir i a on acabà la poblacio. No ha segut un treball facil, pero es la conjuncio de diversos aspectes, tant a nivell de documents historics, numismatic, topografic, arqueologic o territorial. I tambe, no manco important, des d'una visio dels que la varen destruir, concretament dels romans, en mans de Publi Corneli Escipio (fill), conegut per l’apelatiu de "l'africa”, responsable, pero aço ho tractarém al final.

            Per a arribar ad estes conclusions, hi havia una serie de texts, especialment de Titus Livius que parlaven de l’historia de la caiguda de Sagunt i del paper d’Escipio l’africa en la peninsula iberica. Tambe parlaven del pare d'Escipio que va “netejar” de Cartaginesos a Sagunt i al qui li dien igual que al seu fill, fill conegut com "l'africa" que va destruir a Anibal en Cartago pero abans, Edeta. Quan son pare va ser mort pels cartaginesos i tambe son tio, en dos batalles, Escipio vingue des d’Italia a venjar les morts, i de pas, tallar els suministres economics i militars que anaven des d’Hispania fins a Italia.

            Segons els texts de Titus Livius, Escipio arribà i descobri que Sagunt tenía un poble enemic i a l’hora veï. Obviament, quan estem parlant de veïns, en una epoca de fa 2.200 anys, un veï no pot estar a l’atra punta de la peninsula o en Italia, ha d’estar prop de veres. Ell parla dels turboletes o unes atres voltes dels turdetans, que son pobles que estan a mes de 400 km i que no tenen cap relacio, per lo tant no poden ser. Es impossible que dos pobles a mes de 400 km tingueren problemes territorials i de furtar-se raberes mutuament. Pero clar, Titus Livius nomena, sobretot als turdetans i havia de desfer eixe problema. Ademes, Titus Livius escriu passats 200 anys de la destruccio d’Edeta i llig documents antics, inclus per ad ell.

            La resposta, la dugue la filologia, perque resulta que els romans a l’arribar a la peninsula, ficaven el prefix “Tur” davant del noms dels pobles. Si tu agarres “Tur” i sumes Edeta, nos ix turedetans, casi lo mateix que turdetans al pronunciar-ho, lo qual es molt raonable que en acabant poguera vindre la confusio i cridar turdetans als edetans. Tenint en conte que a vegades els nomena turboletes, de llocs com Baza en la costa de Granada, no podien ser veïns dels saguntins. Per lo tant, si tenim en conte la filologia i l'etimologia, ya tenim clar que els edetans (i eixos pobles extranys) i els protagonistes dels texts de Titus Livius son el mateix poble.

            Ningu pensava en Edeta com a enemiga d'Arse (Sagunt), en qualsevol llibre se les considera edetanes i germanes, i que Sagunt estava dins d’Edetania, es mentira en el periodo que parlem. El territori d'Edeta era Edetania i el d'Arse, Arsetania. Posteriorment, el nom d’Edetania poc a poc es menjaria el nom del territori d’Arsetania, quan l’Edeta iberica havia mort i naixia la romana Edeta. 

            Sagunt, en epoca Ibera era nomenada Arse, “Saguntum” segons els romans, “Kartalya” segons els cartaginesos i els grecs la nomenaven “Saigantha”. Varen ser els grecs els que donarien vida a Arse. Estos grecs venien de Focea fugint dels imperis d'orient i fundaren Massalia (Marsella), mes tart la Ciutat de Roses. Es mesclaren en els ibers de Sagunt creant una ciutat mixta comercial. Sagunt tenía el seu propi territori mes maritim i Arsetania, seguint el caixer del riu Palancia. Eren hereus dels grecs i per lo tant vivien prop de la mar per a fer el seu comerç, per lo que se feren amos de tota la costa. No interferien en la part interior del territori que sería d’Edeta, que encara estava centrada en l'interior. 

            Pero arribem a un punt en el sigle IV a. C., en que Edeta ya es una potencia militar i vol creixer. Se troba en que Arse ya es tot un poble mes alvançat, en moneda propia, cosa que Edeta no i que no poden creixer cap a la mar i per lo tant, no pot fer comerç en posicio principal en uns atres pobles via maritima.

Retrat de Publius Cornelius Scipio "Africanus" (Vila dels Papirs, Ercolano)

            Com a curiositat important, hem de dir que Edeta es una especie de monarquia sense tindre un rei, pero com si ho fora, i nomes se coneix al governant Edecon. Front a Sagunt que es un senat a l’estil grec, es a dir, dos formes totalment opostes d’entendre la societat. Son moltes diferencies i ademes, Sagunt representa tota una amenaça economica per a Edeta. Lo primer que fa Sagunt es furtar a Edeta el territori de lo que un dia sera Valencia, perque es un port comercial que estava funcionant en eixa epoca, depenent d'ella, a on els pobles de fora comerciaven en els indigenes (Ibers). Esta afirmacio es refuta en les ruïnes trobades d'ibers i grecs des del sigle VI a. C., en el solar de la ciutat de Valencia com la “Almoina” i en la costa de la ciutat.

            El control sagunti es expulsat d’esta part de la costa de Valencia (lo que hui sería la ciutat de Valencia). Hi ha un jaciment que es diu “El Tos Pelat” en Moncada, que cau en eixa epoca del sigle IV a. C., que deixa de ser d’influencia saguntina per a ser conquistat pels edetans (ara s’enten per qué no va tornar a existir posteriorment, nomes volien tirar fora als saguntins). Edeta poc a poc va fent-se l’ama del territori. En esta epoca, coincidix tambe en que se construix la primera muralla de Sagunt (la muralla d'Arse). Tot està relacionat, moment de crisis de Sagunt, Edeta eixampla el seu territori i es la potencia militar de la zona, Sagunt no.

            Quan arriba Anibal, se troba que ya hi havia dos pobles enfrontats, Edeta i l’Edetania front a Arse i l’Arsetania (que es el territori que depen d’Arse). Estos dos territoris estan enfrontats i Anibal lo que fa es aprofitar eixes dissensions entre estos dos pobles per a carregar-se a Sagunt. Basicament, lo que fa es posar en la seua boca les reivindicacions dels edetans, que els demanaven als saguntins l’or, que els done la ciutat i que rendiren tributs a Edetania. Els saguntins se neguen a entregar els tributs tant a edetans com a Anibal. Sagunt busca refugi en Roma, a on podem trobar a un personage molt important que es Quintus Fabius Maximus Cunctator, qui defendra a Sagunt en el Senat de Roma i tambe davant del mateix Senat de Cartago contra el mateix Anibal.

            Per desgracia, no va conseguir res, perque Anibal feu lo que volia, que es destruir Sagunt, aprofitant-se d'eixe poble veï que eren els edetans. Este detall es important, perque Anibal pren Sagunt i aprofita per a seguir cami cap a Roma i fa tot el mal que pot i mes als romans. Mentres Anibal està per Italia, aci en Hispania arriba Publius Cornelius Scipio i escomença a fer les batalles per la peninsula per a dominar-la i des de Roma es obligat per Quintus Fabius Maximus Cunctator, el principal senador i politic de Roma, a destruir Edeta.

Imagens: Wikipedia (Miguel Hermoso, joanbanjo)

M. Ramón Martí