Valencianisme politic baix l'optica nacionalista / Miquel Real

19/5/2019

Accio Nacionalista Valenciana, un proyecte de valencianisme politic baix l'optica nacionalista (I)

            Se supon que en primer lloc vos he de parlar dels principis, començaments i creacio del  partit, alla per l'any 1933, pero primer m'aneu a permetre que que vos plantege unes reflexions: 

            ¿Qué es un partit politic? ¿Quína diferencia basica hi ha entre un partit politic i una associacio cultural? I per ultim ¿La politica i la cultura han d'anar per separat o de la ma? 

            Un partit politic es l'agrupacio d'un conjunt de persones en la pretensio de defendre unes idees i uns valors, en els que creuen, per a obtindre millores socials, economiques, culturals  organisatives, etc. (MRA 2019). 

            Com en tot hi ha diferents maneres d'entendre lo que es un partit i la seua finalitat, me centrare en dos que son contrapostes, i que per la seua manera d'actuar podreu identificar quíns partits defenen una opcio i quíns l'atra. 

            En 1770, Edmund Burke donà una de les primeres definicions de lo que es un partit politic. 

            Un partit es un cos d'homens (i dones) units per a promoure, en el seu treball conjunt, l'interes nacional sustentat en la base d'algun principi particular, al voltant del qual tots estan d'acort. Els fins requerixen mijos, i els partits son els mijos adequats per a permetre ad eixos homens posar en eixecucio els seus plans comuns, en tot el poder i en tota l'autoritat de l'Estat. 

            D'una atra banda, tenim als seguidors de Max Weber, qui diu que un partit politic son les formes de socialisacio que, baix un reclutament lliure, tenen com a fi proporcionar poder als seus dirigents dins d'una associacio i otorga per eixe mig als seus membres actius, determinades possibilitats ideals o materials ─la realisacio de bens objectius o el guany de ventages personals, o abdos coses─  (Economia y Sociedad, Fondo de Cultura Económica. P. 228). 

            Per a Weber els partits nomes poden existir quan les comunitats han alcançat un grau d'organisacio o socialisacio gran. Defen la direccio d'un estat o d'un partit per gents que, en sentit economic, viuen per a la politica i no de la politica, significa necessariament un reclutament plutocratic de les capes politicament dirigents. 

            Es a dir la politica queda reservada als rics i / o a persones baix la seua influencia i te la funcio de mantindre la prevalença de la classe privilegiada en la societat. 

            ¿Per qué vos parle d'aço? Perque està a l'orde del dia que els "valencianistes" exigixquen als partits d'obediencia valenciana una organisacio del tipo propugnat per Weber, a on els partits no poden existir si no estan ya plenament organisats en una base social darrere que els done soport, es dir en opcions garantisades d'exit. Obviant que eixa massa social havien de ser els valencianistes i que estos havien d'ajudar a que eixos proyectes anaren avant. 

            Ademes els demanen unitat per a ser corresposts en vots, correspondencia que no exigixen, ni tan sols demanen als partits als que opten com a alternativa al no observar l'exigida unio entre els valencianistes, partits als que voten encara que defenguen posicionaments lesius als interessos del moviment valencianiste. 

            Si votar a un partit chicotet es tirar el vot, perque no conta en garanties de poder defendre els ideals que propugna, votar a partits que son contraris ad eixos ideals, perque tenen possibilitats d'obtindre resultats, es garantisar, en el vot, que eixos ideals no vagen avant. La veritat, qui vota ad eixos partits baix estes premisses o no te massa clar lo que defen, o no defen lo que afirma defendre. 

            Els partits basicament depenen de dos factors: 

            Massa social i votants. Els resultats son lo que fa gran a un partit i estos nomes s'obtenen per mig dels vots. Es obligacio moral de tots aquells que creuen en una idea fer tot lo possible per a que siga realitat. No es prou en depositar una papereta, la situacio requerix la participacio activa de tots.

            Es molt facil assentar-se en una cadira i dir-los als demes, haveu de fer... lo valent es vindre, integrar-se i afirmar: ¡Anem a fer!

 

            Image: pancarta ACNV, archiu J. Masia

 

Miquel Real