Us de la ciencia per a frenar la fam: ¿Els transgenics?
16/10/2016
El bioquimic premi Nobel de medicina en 1993, Richard John Roberts, senyalà en la seua visita a Valencia que els productes transgenics tenen la capacitat de reduir la desnutricio en Africa.
L'idea consistix basicament en "crear organismes resistents a plagues i les adversitats climatologiques i millorar el seu valor alimentici".
Es centra en sis productes estrela:
La banana. Es un dels aliments transgenics que en països com Uganda, Ruanda, Tanzania, Kenia o Etiopia "reduiria el problema de la fam". El banano està afectat per la bacteria 'Xanthomonas', que provoca la putrefaccio del seu fruit. La modificacio genetica de l'organisme, segons el premi Nobel, permetria "combatre la malaltia del banano cosa que no es pot fer per mig dels metodos de cultiu tradicional". Este producte es de gran consum en els territoris referits arribant a aportar vora un 30% de les calories totals de la dieta habitual.
Les creïlles. Este producte "està patint en l'Africa subsahariana una plaga que en son dia causà fams a mitat del sigle XIX en Irlanda provocant el seu exodo cap a America. Les creïlles tranasgeniques es presenten com a solucio ad este problema encara que la llegislacio no permet regular la seua produccio i comercialisacio.
Casava. "Es un cultiu fonamental per a Africa i uns atres països, per lo que una varietat transgenica que incrementara el valor nutricional i incrementara la produccio sería de gran interes", afirmà el premi Nobel, "pero com no es aliment de consum en Occident, no hi ha interessos per millorar-ho".
La 'meniarca'. Es una atra hortaliça de cultiu especific en Africa, fonamental per a moltes persones." Igualment no s'ha millorat perque les empreses no tindrien suficients beneficis, al no ser consumida en Occident" indicà Roberts.
La papaya. Patix els efectes d'un virus en Tailandia i uns atres països del sudest asiatic. El premi Nobel indicà "sabem que la papaya transgenica funciona be, pero en Tailandia no se permet el cultiu oficialment perque Greenpeace i uns atres partits verts difonen el mensage de "la por" entre la gent."
L'arros dorat. Es tracta d'una varietat transgenica que aumenta la vitamina A de l'arros "que resoldria les deficiencies d'esta vitamina en chiquets d'entre 0 i 5 anys que poden patir ceguera o mort". "Permetria frenar" la 'fam amagada' per manca de micronutrients.
"L'arros dorat impulsaria l'economia en 16.400 millons". Afirmen categoricament.
El premi Nobel Richard John Roberts saluda al cardenal Cañizares
en el congrés internacional contra la pobrea
Pareix que hem donat en la solucio a tots els mals en la lluita contra la fam ¿O no?
¿Quína cosa no casa en tota esta exposicio feta pel bioquimic premi Nobel de medicina?
Ell mateixa nos dona les claus d'un transfondo opac i brut.
Les investigacions dels transgenics estàn en mans de grans multinacionals, que no son precisament germanetes de la caritat. Les seues investigacions no van encaminades a fomentar productes per a acabar en la fam del mon. Dels sis productes que Roberts nos indica que per mig de la seua produccio transgenica acabarien en la fam del mon nomes aquells que tenen eixida comercial en el mon occidental estan sent estudiats i son desenrollats per a la seua comercialisacio.
Subjau una motivacio economica de les grans multinacionals que no res te com a objectiu l'acabar en la fam en la terra. Sino mes be en fer-se en el control de la produccio dels mijos de subsistencia dels homens: els aliments.
En referencia a la produccio de la papaya Roberts nomena "la por" que agrupacions ecologistes com Greenpeace o diferents partits verts eixercixen contra estos nous productes, entorpint la seua produccio.
¿Ecologistes en contra de la que pot ser la solucio de la fam en la terra? ¿A qué es referix quan diu que practiquen "la por"?
Anem a vore la confrontacio, per a guanyar un poc de perspectiva, prenint un poc de distancia.
Lo primer ¿Quí s'enfronta a quí i per quín motiu?
Per un costat tenim a les industries quimiques i bioquimiques, mogudes per interessos purament comercials, en mans d'uns pocs que volen fer-se en el control de la produccio dels productes alimentaris.
De l'atre costat tenim a associacions que defenen l'ecosistema i partits que han naixcut en la matiexa aspiracio que les associacions analogues. D'esta part l'interes no es fixa en el rendiment comercial sino en el be o perjuï que aporta el producte a l'ecosistema, a la terra, a les plantes i animals, i particularment, entre els animals, als homens.
D'entrada i sense entrar al fondo, resulta alarmant que aquells que es preocupen per l'equilibri de la naturalea es posicionen en contra i aquells que busquen el major benefici propi estiguen a favor.
Pero ¿Per qué son considerats perillosos els transgenics pels ecologistes?
Afirmen que son perillosos per al mig ambient:
Supon aumentar l'us de productes toxics en l'agricultura, contaminen geneticament a les varietats tradicionals, acabant en elles i provocant una greu perdua de la biodiversitat. Segons Greenpeace, els efectes sobre els ecosistemes son irreversibles i imprevisibles.
Igualment afirmen que son perillosos per a la salut:
Els riscs sanitaris a llarc determini deguts al consum de transgenics no han pogut ser valorats correctament. Se sospita que poden provocar-nos noves alergies, tumors cancerigens o fer-nos resistents als antibiotics. Encara que no hi ha senyes concloents que aclarixquen els dubtes, ya els estem consumint en grans quantitats.
Tambe dins del camp economic son classificats com a perillosos:
El desenroll dels transgenics està en mans d'unes poques empreses multinacionals que acabaran controlant tot el mercat mundial de les llavors i, en aixo, la produccio d'aliments en el planeta. Paralelament, els herbicides i uns atres productes de sintesis son especifics per ad estes varietats i estan igualment en mans d'estes empreses.
¿Les sospites son els fonaments per a posicionar-se en contra dels transgenics?
Es parla de sospites, perque no s'han fet estudis complets al respecte. Curiosament qualsevol producte quimic o bioquimic farmaceutic hauria de passar per infinitat de controls abans de ser dedicat a l'us huma. Els transgenics son productes naixcuts d'aplicacions bioquimiques i no s'ha eixercit ni el seguiment ni el control que es fa per ad esta classe de materies quan son considerats productes farmaceutics.
I si, n'hi ha estudis al respecte, com el dut a cap per un grup d'investigadors francesos, encapçalat per Gilles-Eric Séralini, professor de Biologia Molecular i expert en organismes modificats geneticament del Govern frances.
L'analisis ha demostrat la perillositat dels aliments transgenics. No ha segut una investigacio de tres o quatre semanes de duracio, com els que habitualment presenten les empreses biotecnologiques, sino un periodo de dos anys en els que s'ha estat treballant en un grup de 200 ratolins als que s'ha alimentat en la dacsa transgenica NK603, tambe coneguda com a paniç Roundup Ready. Es una dacsa de la companyia biotecnologica Monsanto la capacitat de la qual es poder soportar l'accio de l'herbicida Roundup, recordem que el seu principal component actiu es el glifosat, un dels herbicides mes utilisats del mon.
L'estudi tenía com a finalitat determinar els efectes en la salut de l'ingesta de dita dacsa i l'herbicida, per ad aixo els investigadors dividiren als ratolins en grups, a cadascun se'ls alimentà en una dieta en la que se variaven les proporcions del contengut de paniç Roundup Ready. Un primer grup rebe en la seua dieta diaria un 11% de paniç, el segon un 22% i el tercer un 33%, igualment se'ls proporcionà dacsa que havia segut tractada en l'herbicida, tambe se formà un quart grup de control en el que la dieta era normal, es dir, no contenia cap aliment modificat geneticament.
Els resultats son alarmants i se podrien extrapolar als sers humans en la corresponent escala. S'ha demostrat el perill dels aliments transgenics, a lo manco en aquells que s'han modificat per a soportar el glifosat, pero lo millor es coneixer els resultats de l'investigacio duta a terme en l'Universitat de Cauen (França), que ha segut finançada per la Fundacio CERES.
Als 17 mesos d'iniciar-se l'analisis se constatà que els ratolins mascle alimentats en dacsa transgenica tractada en Roundup, tenien una mortalitat cinc voltes superior en comparacio al grup de control alimentat en productes sense modificacions genetiques, es dir, este grup de rosegadors redui la seua expectativa de vida en un any, igualment les rosegadores femella tambe moren abans, l'expectativa de vida se redui en huit mesos en comparacio en el grup de control. Ad estes senyes s'ha d'afegir que es formen en els ratolins tumors tan grans com una pilota de ping-pong, estos se formen 600 dies abans que en els rosegadors del grup de control i apareixen en els renyons o en la pell. Les rosegadores femella patixen igualment tumors, apareixen 94 dies abans que en els ratolins femella alimentades en dacsa normal i es localisen sobre tot en les glandules mamaries en un percentage del 93%.
S'ha de dir que el percentage de dacsa era equivalent al percentage que pren un ciutada estadounidenc en la seua dieta.
Front a l'irresponsabilitat del nostre Estat, en Austria, França, Grecia, Hongria o Italia els conreus transgenics estan terminantment prohibits. Encara que no el seu consum perque, ho vullgam o no, els estem consumint de forma massiva. Per eixemple en forma de soja o de dacsa. De fet, a lo manco el 80 per cent de la soja importada en Europa es ya geneticament modificada.
Està clar que ningu en dos dits de front s'unfla a menjar alguna cosa sense saber abans si li pot fer mal. La qüestio es que son indistinguibles de les varietats naturals i no podem rebujar-los si aixina ho volem (no nos deixen triar).
Per eixe motiu Accio Nacionalista Valenciana, Avant Valencians i Los Verdes Ecopacifistas exigixen de l'Administracio l'obligacio d'un etiquetat que identifique els productes transgenics.
Ya que permeten la seua comercialisacio qué manco que els consumidors puguen eixercir el seu dret a triar si volen estos productes acceptant els riscs que comporten per a la seua salut o be rebujar-los si consideren que son poc fiables i nocius per al seu benestar.
Per ultim senyalar que en ells no acabarém en la fam del mon, com pregonen els seus defensors, sino tot lo contrari. Tenim l'eixemple de centenars de chicotets agricultors que s'han suïcidat en l'India, endeutats en acabant de passar-se als cars cultius transgenics i no obtindre les produccions promeses.
El posar en mans d'unes poques multinacionals mogudes pels interessos economics la produccio dels bens de primera necessitat no ajudarà a abaratir els costs dels mateixos, sino que com hem pogut vore habitualment el monopoli del mercat es traduix en pujades de preus.
Accio Nacionalista Valenciana, Avant Valencians i Los Verdes Ecopacifistas advoquen per un consum responsable lliure de transgenics mentrimentres no estiga constatat cientificament la seua idoneitat per al consum huma.
L'Aliança Valenciana reclama la mateixa rigorositat per a acceptar estos productes bioquimics que la que està vigent per al restant de productes d'esta categoria, com es fa en els productes farmaceutics que abans de ser autorisats superen una serie de tests d'idoneitat i de compatibilitat que els habilita o no per al consum huma.
Per a saber mes: Guia roja i verda dels transgenics de Greenpeace
Qué saps dels transgenics (guia Greenpeace)
Font: http://www.lasprovincias.es/comunitat/201610/15/seis-transgenicos-frenarian-hambre-20161014235455.html IRENE CALVO
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2009/01/21/aapor-quao-son-peligrosos-alimentos-transgaonicos/
Imagens: elroto blogs 20minutos.es
Robert i Cañizares lasprovincias.es
Secretaries de Sanitat, Consum i Accio Ecologica de l'Aliança Valenciana
Accio Nacionalista Valenciana
Avant Valencians
Los Verdes Ecopacifistas