En una conferencia vaig escriure la frase “El riu alegra el païsage” i u dels assistents em preguntà “¿païsage du dieresis?” i li respongui que si, pero que en la normativa catalanista no, per una causa que no he trobat explicada. I tenía consciencia de la certitut perque durant la llarga i accidentada redaccio del DRACV92 (Diccionari valencià-castella, castella-valencià de la RACV, 1992) ya ho discutirem i optarem per seguir el criteri dels atres termens similars.

            La regla era que si els primitius portaven dieresis o accent, per a indicar el hiat –conjuncio vocalica heterosilabica–, en els derivats apareixerà la dieresis per a conservar el senyal del hiat. Aixina, ‘païs’ / “país” (dos vocals, una oberta atona i una tancada tonica, no hi ha diftonc), per tant, els ‘familiars’ mantindran el signe: ‘països’, ‘païsa’, ‘païsage’, ‘païsagiste’, ‘païsagistic’, ‘apaïsar’, ‘apaïsat’, ‘païsanage’...

            ¿Per qué? Perque seguiem el subsistema: ‘beduï’ (‘beduïna’, ‘beduïnitat’...), ‘genuï’ (‘genuïnes’, ‘genuïnisme’...), ‘raïl’ (‘raïlam’, ‘raïlamenta’...), ‘raïm’ (‘raïmer’, ‘enraïmar’...), ‘roïn’ (‘roïna’, ‘arroïnar’, ‘roïndat’...), ‘sarraï’ (‘sarraïns’, ‘sarraïnesc’...), ‘veï’ (‘veïnat’, ‘veïnal’, ‘aveïnar’, ‘aveïnament’, ‘circumveï’, ‘circumveïnal’, ‘conveïnat’...)...

            I estes son les formes que trobarém en els diversos diccionaris valencianistes i en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (DOPV) de la AVLl

            Claus: els signes indiquen (+) presencia, (-) absencia, (¿?) està el terme primitiu, pero no s’especifíca la transformacio grafica del derivat: “sarraí, -ns” quan hauria de dir “sarraí -ïns”, per ultim, quan apareix en diferent grafia l’he inclosa.

            Qualsevol llector no versat en estes qüestions gramaticals –i irrellevants– podra obsevar que els derivats de ‘païs’ son identics en DRACV04, en López (2010) i en DOPV (no tant per l’instauracio de l’accentuacio, casi igual a la catalana, com per la ‘copia’ de l’error en els derivats de ‘païs’ i que no es repetix en ninguna atra paraula, ¡ni en la mateixa familia!). No es tracta de cap de casualitat, sino d’un acte voluntari, perque es rectificà aposta (en DRACV04) est unic conjunt de paraules per a fer-les concordar en els diccionaris catalans o catalanistes.

            Una atra curiositat es la variacio entre López, en linea, (consulta 11-5-2019), concordant en DRACV92, i López (2010), en paper, concordant en DRACV04 i tots els catalanistes. ¿Quína es la bona ‘païsage’ o ‘paisage’?

            Imagens: Pixabay-Robin Higgins i Monika Schroeder

Antoni Fontelles