Per un PGOU mes racional

7/2/2015

El passat 14 de decembre l'Ajuntament de la ciutat de Valencia fea un ultim ajust al Pla General d'Ordenacio Urbana, que portava deu anys elaborant-se, per a adaptar-ho, segons ell, a la nova realitat social, rebaixant l'expansio de la ciutat, invadint menys horta i organisant el caixco urba al voltant d'una gran malla verda en la que el peato i la bici tindran un paper protagoniste. En la practica, les senyes no canvien massa respecte a l'ultim proyecte conegut, pero sí la filosofia, mes proxima a l'estandart de les grans ciutats europees. L'idea, ademes, era traure el pla, de nou, a informacio publica abans de fi d'any i aprovar-ho en el ple del mes de març.

De presentar els reajusts del nou pla s'encomanà personalment l'alcaldesa Rita Barberá, acompanyada pel regidor Alfons Novo i tecnics de la regidoria d'Urbanisme. En el seu moment explicà l'alcaldesa que el retart de deu anys en l'aprovacio del document se devia a canvis llegals a nivell autonomic i estatal, ademes del deces del cap de Planejament, Joan Antoni Altés. Pero sobre tot se justificà per la necessitat d'adaptar el pla als nous temps, puix el “boom” economic devingue en crisis economica i les previsions demografiques han canviat.

Aixina puix, l'ultima versio del nou PGOU, l'horiso del qual es l'any 2030, rebaixa de 900.000 a 850.000 habitants la previsio de poblacio per a la ciutat de Valencia, i en conseqüencia, reduix el numero de vivendes previstes en 4.100. Per als proxims 15 anys s'estimen en concret 17.000 noves vivendes, de les que 7.500 seran de renda lliure i 9.500, mes de la mitat, de proteccio publica.

Esta reduccio te com a principal beneficiaria l'horta valenciana, de la que s'ocuparan 400 hectarees en lloc de les 460 previstes en el borrador anterior. «Lo que es la ciutat apenes creix un 3%», digue l'alcaldesa, qui precisà que se preserven 432.000 metros quadrats mes d'horta.

Tot lo que se salva està situat concretament en Castellar-Oliveral, Forn d'Alcedo i Faitanar. En l'horta de Vera no s'alvança en este sentit per les exigencies de l'Universitat Politecnica, digue. I se mantenen intactes les zones reservades en el sur de la ciutat per a la possible construccio de grans infraestructures, com hospitals, universitats o complexos deportius d'entitats privades.

Per lo que se referix a la «ciutat consolidada», el pla tambe es molt ambicios, segons els seus mentors. Eixemple d'aixo es, digue l'alcaldesa, la transformacio del poligon industrial Vara de Quart en un parc empresarial i de servicis, l'eliminacio de vials com la ronda de Castellar-Oliveral o el corredor comarcal que passa al nort del monasteri de Sant Miquel i dels Reis; el trasllat de la Ronda Nort per darrere de l'Universitat Politecnica, lo que deixa l'avinguda dels Tarongers com a un bulevar; i l'eliminacio del pont que conectava l'Avinguda de la Plata en el pont de l'Angel Custodi. Tot lo qual deixa en dubte la bondat del “pla vert” de l'alcaldesa.

Se manté, no obstant, l'acces nort del port o la possibilitat, que no el compromis, de fer els passos inferiors de l'Avinguda de Catalunya o Ausias March. Tambe el nou pont previst en el PAI del Grau.

En definitiva, es tractaria d'un pla general «acort en la situacio actual», que «seguix criteris d'austeritat, transparencia, participacio i anticipacio» i que «garantisa un desenroll sostenible». «Tambe te un component social en el que se millora la calitat de vida dels valencians», segons l'alcaldesa.

Se fara, ademes, a tota pressa, passats deu anys en tallers. En la Comissio d'Urbanisme d'abans de Nadal s'aprovà la seua eixida a informacio publica i s'obri un periodo d'alegacions. I s'espera aprovar-ho en el ple municipal del proxim mes de març.

I una senya mes. El proyecte ho han elaborat els servicis municipals, en lo qual s'han aforrat tres millons d'euros, resaltà Rita Barberá.

Fins aci lo que se sap per ara, segons les declaracions publiques. La realitat es ben distinta. Tant els veïns de l'horta del Politecnic, zona nort de la ciutat, com els de l'horta del sur de la ciutat, cas de Castellar i l'Oliveral, s'han llançat al carrer en inumerables protestes per lo que significa el dit pla: la supressio de les zones verts del voltant de la ciutat.

¿Realment fa falta eliminar tot eixe cinturo vert en pro de la construccio de noves vivendes, com propon l'alcaldesa? Un simple passeig per la ciutat pareix demostrar que no ho es; i com a eixemple un boto de mostra.

Convide a tots a fer un passeig per la ciutat a fi de detectar tots els espais que hi ha infrautilisats i que, per tant, son aprofitables per a ser habitats.

Personalment he pres el recorregut des del llit del riu (Ciutat de les Ciencies) a l'Avinguda del Port. Dins d'este traçat he trobat els següents espais dignes d'aprofitar (el numero de cadascu respon al de les fotografies; si es puncha es poden vore les imagens mes grans).

 

(1) El primer gran espai es troba en el carrer de les Illes Balears, al costat de l'Institut de Secundaria; un gran solar que antigament anava a ser aprofitat per a un hotel de lux i que ara, degut a la crisis, no ha segut construit. ¿Per que no aprofitar est espai?

(2) El segon espai trobat està molt prop, tant com l'atre canto del carrer. Hui en dia apareixen com unes naus d'una vella fabrica de la zona, i que davant de a seua infrautilisacio s'usen hui com a parking. De la frontera del carrer penja un cartell indicant la disponibilitat del terreny. La fotografia deixa ben patent la gran superficie de la que s'està parlant.

(3) Proxim ad este, ya adyacent a l'avinguda del Port, estan les velles cocheres del tramvia a cavalls; empleades hui en dia com a almagasen de decorats de teatre. El seu ruinos estat indica les males condicions de conservacio en el qual està el material que conté. L'edifici ocupa un bloc de cases, aprofitable perfectament per a construccio publica o per a restaurar i dedicar-lo a un us social.

(4) En esta mateixa zona es poden vore dos eixemples de rehabilitacio d'edificis antics. Un d'ells es este: la vella fabrica d'olis de Lluïs Casanova, antic president del Valencia C.F, hui en dia destinada a despaigs d'alt estanding, i per tant, no ocupats. ¿No sería millor o be rebaixar el preu o destinar-los a un nou us, com a centre de medicina?

(5) Aci tenim un atre eixemple mes profitos, es tracta d'un antic moli fariner, hui en dia rehabilitat i transformat en hotel. En ell es produi la “Convencio Valencianista 2012”.

(6) Seguint en l'avinguda del Port, i anant cap a Cardenal Benlloch, nos trobem en este solar seguit d'un canto de cases velles deshabitades. Una gran superficie no construida i, per tant, aprofitable.

(7) Mes avant, una finca recent construida pero deshabitada, a l'haver coincidit en la crisis. Al seu costat, una finca vella deshabitada susceptible de tirar avall o rehabilitar. En este cas pintats els balcons com si estiguera habitada per ser zona de pas dels turistes cap a la zona VIP del Port (Copa de l'America)

(8) Un atre canto deshabitat i susceptible d'instalar una finca.

(9) Al costat de la Senyera una finca tapiada (deshabitada) i a l'atre costat un solar prou generós.

(10) Un solar prou ample, totalment improductiu, que degut al seu abando s'ha transformat en un jardi interior.

(11) Finca totalment deshabitada i tapiada, que com en el cas de la foto (7) està pintada per a dissimular ocupacio. En este cas el territori ocupat per l'edifici es encara mes escandalos que en el cas anterior.

(12) i (13) cases deshabitades, es veu clarament per tindre els baixos enreixats i les portes d'acces tapiades en rajoles.

 

Davant d'este simple boto de mostra hem de preguntar-nos ¿Realment fa falta crear nous espais de creiximent en la ciutat a costa de zones naturals, perfectament aprofitables per a usos mijambientals, com es el cas d'horts urbans?

Davant de lo vist hem de concloure que lo que fa falta es una racionalisacio dels espais urbans i un reaprofitament dels espais ya existents que estan infrautilisats, que responen d'una manera mes raonable al fluix de demanda actual. Les propostes fetes per Accio Nacionalista Valenciana van en eixa direccio.

Un articul de A.C.