Que el ser huma s'extinguirà per la seua covardia i estupidea estic segur, que l'home ho ha sabut des del dia de la seua “creacio” tambe.  

            Capaços de les millors bondats i les pijors maldats, quan se supon que hauriem de ser germans des del principi dels temps nos hem comportat com lo que som, una especie animal i primitiva mes. Sempre en guetos i marcant una escala de poder buscant com a   objectiu prioritari el benestar propi per damunt del dels demes individus sent capaços de fer us de la violencia mes extrema per tal de mantindre el seu estatus i objectiu que no es un atre que el seu egoisme. 

            Aixina puix es facil trobar l’orige i el per qué la dona des del moment de la creacio fon objecte d’esta violencia, si analisem les diferencies evidents entre l’home i la dona. 

            El cos de la dona està preparat i es l’encarregat de que l’especie no s’extinguixca, aplegat el moment el seu organisme demanarà eixe contacte carnal en l’home per eixa necessitat de produir dins d’ella el milacre de la vida, segur que en eixa aproximacio carnal tambe esperarà trobar la complicitat i el carinyo per a sentir-se volguda i respectada. 

            L’home per la seua part, aplegat el moment en el que el seu organisme busque a la dona per ad eixe contacte carnal i una volta consumat este, la tornarà a buscar, mes pel plaer que esta li fa sentir que pel fet de la continuïtat de la vida, convertint este plaer en una de les seues majors obsessions en sa vida que fara que senta a la dona com una cosa exclusivament seua, aprofitant-se de la debilitat per la que passa esta en els diferents cicles del seu cos, com son la menstruacio i embaras principalment. 

            Es aci en este punt tant primitiu a on l’home es sentirà mes fort per allo de haver d'anar a buscar els aliments i sustent, dels dos primer, de la familia despuix, lo que reforçarà la seua percepcio de que la dona es seua i de ningu mes, puix el plaer que esta es capaç de donar-li no es pot compartir en ningu, des d'eixe moment i sense saber-ho ni poder fer res, la dona poc a poc es convertix en l’esclava de l'home, puix aplegarà el dia mes pronte que tart en que ell li exigirà el contacte carnal important-li ben poc si ad ella li apetix o no ni el perqué, una negativa aci es capaç de traure tot lo pijor del ser huma eixercint la violencia mes cruel i covart que es la que se pot aplicar a un ser huma, la dona, que saps que es inferior a tu fisicament i que intelectualment no ho es, pero que aço dona lo mateix, puix en lo mon animal es la força inesperada i a traïcio la que preval abans que l'intelecte per a poder seguir vivint. 

            Passats els sigles, evolucionat el ser huma com a especie, nos donem conte cóm aço de l’evolucio es nomes en lo material com son les comoditats, ara nos vestim, ya no vivim en coves, tenim bones cases ben equipades en llum, calefaccio, aire acondicionat, aigua correnta, ya no anem a peu puix tots tenim coche… en fi, totes les comoditats que fruim la major part dels sers humans per lo que nomes fa falta, aixo si, diners per a accedir ad elles… en canvi en lo mes primitiu seguim com al principi dels temps, inclus yo diria pijor.  

            Dona llastima pensar cóm l'home, aquell ser que se formà dins de la dona i que en els primers mesos i anys de la seua existencia s'alimentà d’ella mamant la vida dels seus pits, que cada volta que te un mal somi ahi està ella salvadora en el moment justet, que te cuida quan estas malalt i que dedica tot el seu temps al teu benestar, descuidant-se ad ella mateixa, sent tu el seu princep i ella per a tu la teua reina, lo mes gran i lo mes valuos, que una volta fet un home adult eres capaç de defendre-la a mort com lo mes sagrat que n’hi ha en este mon, puix mare nomes n’hi ha una i sol ser la millor del mon. 

            Pero mira per a ón aplega un moment en que la mare naturalea, que en aço no ha evolucionat des del principi dels temps, te crida a separar-te d'eixa dona per a caure't rendit en els braços d'una atra, que sera capaç de donar-te lo que una mare no pot, com es el plaer carnal que la mare naturalea nos posa com a incentiu per a que l’especie no desaparega. 

            Pot ser, eixe siga el moment en que l'home es done conte de lo inferior que es, puix sera ella i no ell la que donarà vida i es convertirá en la deesa que es. Pero pot ser tambe segur, que tot i sentir-se inferior, eixirà eixe gen primitiu que te fara sentir-te mes fort que ella i en conseqüencia mes poderos, segur que li ho faras vore perque se senta inferior, somesa i que de no fer cas, per la por de perdre-la i que ella, eixa possessio teua, siga capaç de donar-li a un atre eixe plaer que tant t’agrada sentir a tu.

            En eixa covardia de no afrontar el teu fracas a l'hora de mantindre-la al teu costat, per eixa vergonya en forma de cels que no estas dispost a passar, seras capaç en les teues mans de cometre un vil assessinat, oblidant-te que ella per als teus fills es la seua reina, lo mes gran, lo mes valuos, per lo que seran capaços de defendre-la a mort i que un dia va ser com la teua filla la princesa dels seus pares, pero que hui has deixat ahi tirada en terra per aixina anar a presso per a seguir vivint la teua covardia, llunt de mes mirades d’odi de la gent coneguda que t'ha rodejat tota la vida i que ara serien incapaços de mirar-te a la cara sense llançar-te un insult quan no alguna cosa pijor, pero no, aço no passarà, ho tenies ben calculat i saps que eixa llei que t'ha de jujar donarà drets i el refugi perfecte dorat en una presso llunt de mirades amenaçants protegit, menjat, vestit i sense treballar, damunt el dia que ixques seras lliure, podras dir que ya has pagat pel delit comes, i podras refer ta vida fins i tot tornar a matar, mentres ella ad eixes altures ya se l’hauran menjat les malves i l’oblit manco d’aquells per als que va ser la seua princesa i reina per ad estos el mal sera etern. 

            Tot aço passarà en una chicoteta part del mon, nomenat primer mon o mes civilisat, a on se supon la dona es lliure, te drets i aspira a l’igualtat, eixa que mai conseguirà, puix l'home es sabedor d'eixa "superioritat natural" d'eixe ser tan especial i tan “seu” des de sempre, i eixe estatus no passa per les seues ments el deixar-lo perdre. L'home, que es qui fa les lleis, li ha deixat tindre eixa esperança i per aço a dia de hui en ningun païs eixa igualtat somiada ninguna dona l'ha conseguida… quína llastima puix estic segur que de conseguir-la el mon sería millor… en manco privilegis per a l'home cosa que mai deixaran en les seues mans, puix per ad aço primer haurien de perdre la seua covardia… 

            Qué dir d'unes atres cultures i països a on les dones no se les deixa una atra cosa que aço… ser l’objecte de plaer de l'home sense drets i a on se les humilia publicament per manco de res, se les mutila, son venudes ben menudes, condenades per l’home eixe que naix d’elles i que pot ser per aço des del principi de la seua existencia se sent inferior i aprofita una volta fet adult en la força que li dona la naturalea convertir… 

            Un mon en mans de covarts.  

            De chiquet recorde cóm cada volta que tenía un mal somi ma mare acodia a rescatar-me m’abraçava i estava al meu costat fins que me relaxava i me dormia, tambe recorde les males nits que li donava quan me posava mal i me pujava febra,o quan aquells anys en que m’agarraven colics al renyo i a la matinada haviem corrent a buscar al practicant, mon pare tambe venía, al final al sendema yo seguia dormint tot lo mati mentres el pare havia d'anar a treballar i la mare com sempre encarregar-se dels meus germans i la casa, tot i anar poc descansats per haver dormit en un peu en terra mai els vaig vore un mal gest en contra meua. 

            Una de les persones que sempre duré en lo cor i que sempre me va demostrar carinyo i a la que sent chiquet i sense poder fer res per ella vaig vore patir quan en dihuit mesos hague d'enterrar dos fills, fon la meua yaya, que junt al yayo en el que sempre estaven junts, vaig coneixer tambe la tendrea i el valor d’afrontar una vida junts fins al final, de tot allo deprengui que si un dia aplegava a estar casat sería per a voler-la tota la vida i en cas de que no fora aixina, faria tot lo que poguera per a que no fora per culpa meua i en tot cas lluitar per ella sempre que vera la possibilitat en ella per seguir lluitant junts pel dia a dia sempre complicat de la vida, si no tinc clar que seguiria el meu cami a soles, a dia de hui estem conseguint-ho junts.  

            Pot ser si l’home recordara i posara en una romana tot lo be que li han fet les dones en sa vida estic segur que donaria eixe pas per a viure i ser lo suficientment valent per a canviar l’historia i deixar de viure en... 

            Un mon en mans de covarts.

 Imagens: la vida en les meues mans, beyondhumptydumpty.com
                 colpejar a una dona te fa covart, fotosfox.com

Coses de Tub
Escrit en llengua valenciana, en Normes d'El Puig

J. Martinez