Treball public: un crit a la desesperada

4/5/2015

Evolucio del treball public valencià

            Estem en any electoral i aixo se nota molt. Les enquestes envien i aixo els preocupa als partits, sobre tot si estan en el poder i se juguen el seu futur. La casta ha de mantindre's en el poder fins al final, agarrant-se a la seua cadira com a caparres al seu hoste.

            Les ultimes enquestes pronostiquen per a la terra valenciana la perdua de la majoria absoluta per a la dreta en el poder, obrint una incognita sobre lo que seran els futurs pactes electorals, o millor dit, marquen el fi de la dictadura democratica, perque com diu Joaquin Navarro “aixo es lo que es una majoria absoluta: una dictadura encoberta”.

            La situacio es mes desesperada quan front a una crisis t'has dedicat a vendre el teu patrimoni, desfer lo que tenies, a no preocupar-te per les bases economiques del teu territori (agricultura i industria), deixant que desaparega (com en el cas de l'industria) o que siga un zero a l'esquerra el seu pes en Europa perque no han habut politiques de recolzament (com es el cas de l'agricultura). Ara primen plans de socors davant del possible descalabre. Un menut maquillage que despiste al desinformat elector i li puga traure un vot. Uns chicotets apanys per a que la “nina chochona” se puga vendre com a una honorable dama.

            No se pot oblidar que la patria valenciana ha segut la que ha registrat el major ascens de la desocupacio en la peninsula durant el primer trimestre de 2015. Casi 19.400 persones s'han afegit a les llistes de la desocupacio des de giner fins a març, segons l'ultima Enquesta de Poblacio Activa (EPA), a pesar dels desesperats esforços de l'administracio, a ultima hora, per crear treball. Es un fenomen recurrent cada volta que s'acosta una cita electoral, lo mateix que el cas de les inauguracions o la colocacio de primeres pedres. El partit en el poder sempre tira el restant abans de tornar a examinar-se en la revalida, encara que sap de sobra que una volta guanyades les eleccions tinga que retallar els treballs donats.

            Esta proxima cita, davant de les autonomiques i les locals, en este sentit, no son una excepcio, molt mes per lo disputades que van a estar. Faltant unes semanes per al 24M, el treball public en el territori valencià ha creixcut en 4.700 persones. Es tracta de la tercera major pujada a nivell Estatal, per darrere de la comunitat andalusa, a on els funcionaris han aumentat en 27.400 empleats, i Castella-la Mancha, que tambe ha pujat a 7.100 persones. En el conjunt peninsular, el sector public ha creixcut en 29.200 treballadors, ya que en la majoria de comunitats ha caigut, segons pot vore's en la taula adjunta i en el grafic.

==============================================================================

                             1r. TRIM. 2015     4rt TRIM. 2014            DIFERENCIA

TOTAL ESTATAL    2.956,7                2.927,5                       29,2

 

Andalusia                551,8                  524,4                           27,4

Arago                      97,6                    95,8                             1,8

Asturies                   74,6                    71,5                             3,1

Balears                    63,4                    61,3                             2,1

Canaries                 122,2                  119,5                            2,7

Cantabria                42,2                    39,8                              2,4

Castella-Lleo          183,7                   183,8                           -0,1

Cast.-La Mancha    145,8                   138,7                           7,1

Catalunya               374,7                   377,2                           -2,5

NACIO VALENC.   262,7                   258,0                            4,7

Extremadura           87,5                     86,9                              0,6

Galicia                    177,4                   180,6                            -3,2

Madrit                     466,4                   478,5                           -12,1

Murcia                     85,2                     87,4                            -2,2

Navarra                   42,8                     45,3                            -2,5

Païs Vasc               134,4                   135,1                           -0,7

La Rioja                  21,2                     20,3                              0,9

Ceuta                     11,9                      13,3                             -1,4

Melilla                     11,4                      10,1                              1,3

Font: Institut Nacional d'Estadistica
==============================================================================

 

            Actualment, en tot el territori valencià existixen 262.700 treballs publics en els distints nivells de l'administracio. Esta sifra representa el 14,3% del total de la poblacio ocupada, un dels percentages mes baixos de tot l'Estat. Per sexes, del total d'empleats, 146.600 son dones, sifra que supon uns nivells per damunt de la dels homens, que son 116.100.

            Si se veu la contractacio electoral a nivell historic s'observa que. En el primer trimestre de 2011, abans de la cita electoral, l'oferiment fon d'onzemil treballs, i en l'any 2007 dosmil.

En els retalls i la crisis el treball public ha disminuit en l'administracio valenciana, quedant nomes 263 mil llocs de treball. En l'any 2011 estes sifres estaven al voltant de 300 mil. Totes estes politiques han demostrat que reduir les sifres ha portat mes miseria a la capa mija de la poblacio. Moltes empreses, en acabant de cancelar els seus contractes en l'administracio, o be han tancat o han reduit les seues plantilles, a banda dels provisionals contractats en bossa.

            En tot aço, passada l'ultima EPA, la taxa de desocupacio valenciana, del 24,28%, queda de nou per damunt de la mija estatal (23,78%). A diferencia de l'any anterior, la EPA d'este primer trimestre ha segut mala, encara que la Semana Santa ha alvançat les contractacions del sector servicis i casi s'ha juntat en les Falles. Tambe ha creixcut el numero de llars en tots els membres en desocupacio (13,69 %), aixina com la taxa de desocupacio jovenil, que ya es situa en el 52,38%. Totes estes magnituts no posen en en bona situacio el futur dels governs, per molt que vullguen maquillar les sifres i per molts falsos eslogans, repetits infinitat de voltes, que se vullguen impondre.

 

 Albert Cuadrado