Sindrome de Catalunya (sindrome d'ESTOCOLM) per Ramon Mingarro Traver

21/3/2014

Entre les molt diverses formes d'aniquilar el valencià i impondre la  llengua catalana i els països catalans. Una de les maneres mes primes i que ningu s'està "percatant", encara que es descaradament visible. Es que reserven una bona part del numero d'alumnat en les seues escoles i universitats per als estudiants valencians. Els nostres jovens estan 3 – 5 anys depenent dels estudis que realisen. Una volta alli se'ls adoctrina de tal manera que ya ningu se qüestiona lo del valencià, tots venen defenent a ultrança el catala. I no se llimiten nomes ad aço, un bon percentage de valencians ya venen en el sindrome d'ESTOCOLM, que en este cas es el SINDROME CATALA. Convençuts que tot lo valencià se li deu a Catalunya, que gracies ad ells existim. Que es una terra diferent al restant d'Espanya, defenen que Catalunya deu de ser un Estat independent, i se postulen clarament a favor de Catalunya, inclus contra la seua mateixa terra valenciana. Se'ls ha adoctrinat de tal manera que critiquen clarament tot lo que se fa mal en Valencia, pero mai se'ls sent criticar res sobre Catalunya. Mostrant una clara animadversio a tot lo valencià.
I no acaba en els estudis, d'este percentage d'estudiants, ad una bona part se'ls dona treball, se queden uns anys a treballar en Catalunya, i estos si que son ya autentics militants de la causa catalana. D'aço qualsevol valencià es testic , i ho veu al seu voltant. En Espanya este sindrome nomes ho te Valencia; no se de ningun gallec que se senta asturia, ni d'un castellà que se senta andalus o ni d'un catala que se senta valencià. Si passa alguna cosa pareguda pot ser , que un mallorqui defenga Catalunya o que un navarres defenga Vasconia. Aço deuria ser objecte d'estudis en les universitats valencianes. Pero estant les escoles i universitats valencianes en mans d'acatalanats, ya me diran qui pot estudiar i valorar, estes realitats socials.
Està molt be programat, d'aço se donaren conte en la transicio, que la gran majoria que havia estudiat en Barcelona, degut a l'adoctrinament al que
se'ls sometia en els anys d'estudiants, retornaven a Valencia en el sindrome catala. I estos anaven a ser la seua gran basa. A soles fa falta fixar-se, a
on estudiaren alguns dels dirigents de l'Academia Valenciana de la Llengua i alguns radicals defensors de l'imperi catala. En unes atres realitats
democratiques ad este tipo de gent se'ls denomina "panolis utils". Estan mentres siguen maleables, si algu osara qüestionar el mes minim mandat;
simplement desapareixeria d'escena.
Del percentage d'estudiants que ells preferixen, com no, la gran majoria  son de la branca de l'ensenyança, seguits de la sanitaria. Dels meus amics i coneguts, els seus fills rara volta han estudiat en Saragossa, Madrit o Sevilla. un percentage prou elevat dels seus fills ha estudiat en Catalunya, i s'ha de vore el canvi que estos chics han tingut davant moltes coses. Resumint que ningu en Valencia es planteja que està passant en la nostra joventut, que es el futur d'esta terra. Sera que es dona tot per perdut; ensenyança, mijos de comunicacio, banca, etc.

Ramon Mingarro Traver
Burriana Giner - 2014