Sigle XXI: esclaus i lliberts /Antoni Fontelles

26/11/2014

Els titulars de les noticies han de correspondre al contengut, pero a voltes, i sens anim de manipular, no son un “resum feliç” o adequat de lo que es va a contar. Ho dic perque la Comissio Europea (10-11-2014) advertia o criticava que la retallada dels jornals realisada en Espanya durant la crisis havia segut “lenta, ineficaç i injusta”. La prensa -escrita, visual o auditiva- de l’endema destacava est aspecte i orientava la percepcio en este sentit.

          Com a eixemple, el diari LEVANTE (11-11-2014) portava el següent encapçalament informatiu “Bruselas califica el recorte de salarios en España de <<lento, ineficaz e injusto>>”, i subtitulava “El informe señala que la bajada de sueldos <<ha golpeaddo a los trabajadores temporales de forma desproporcionadamente dura>> / La CE insta a otra reforma laboral para reducir las diferencias”. Aparentment com que es demanava “reduir les diferencies” tots contents ¿no?

          Segons el document, els operaris temporals han patit doblement: major risc de despachament i major baixada de sous. A mes, segons l’Unio Europea, els treballadors indefinits conserven un alt grau de proteccio i provablement s’ha tirat gent al carrer per raons distintes al rendiment personal com pot ser l’antiguetat, per aço planteja una reduccio de la dualitat indefinit / temporal, lloant les bondats d’esta segona modalitat contractual.

          Lo que defen la Comissio no es millorar les condicions dels temporals, equiparant-los als indefinits, sino empijorar les dels segons per a assimilar-los als primers. D’esta manera s’acabarien els “privilegis”; en lloc d’operaris “rics” i “pobres”, millor, “tots pobres i precaris” (ya hi ha una considerable bibliografia sobre el “probretariat” o “precariat” com a nova classe social).

          Tal volta des de la torre vigia de Bruseles no es veu que en Espanya, durant la crisis i a pesar de la cobertura llegislativa, no hi ha hagut mirament a l’hora de tirar al carrer als treballadors. Me ve al cap, per no tindre’l molt llunt, els primers dels dos eros (expedient de regulacio d’ocupacio) que he patit, sent indefinit -per oposicio- i en la maxima antiguetat. L’empresa no tingue cap consideracio ad estos factors. Per contra, mantingue uns quants centenars de temporals i li importà un pet “l’elevat grau de proteccio que tenen els fixos”. Si es rebusca un poc en l’hemeroteca, ixen molts mes casos similars.

          A l’Unio Europea li destorben -igual que a tota la dreta neolliberal- les normes i les regles, excepte aquelles que favorixen el gran capital. ¿Ignoren estos senyors la tolerant normativa espanyola respecte als assalariats, que poden despachar quasi quan vullguen i per quasi qualsevol motiu? Lo que estos senyors saben i oculten es que a un temporal se’l pot explotar  -i no pose cometes- millor que a un indefinit pel simple fet de la renovacio contractual.

Per tot aço crec que el titular de la noticia, sense considerar mendaç el mencionat, hauria segut mes adequat dient que “Bruseles exigix rebaixar les condicions laborals dels fixos i assimilar-les als dels temporals”, o millor, directament, “Bruseles preferix els esclaus als lliberts”.

          ¿Per qué sera que tots o quasi tots –per a no cometre una falacia- els que exigixen mes sacrificis als treballadors -major empobriment i precarisacio- son els que millor viuen?

 

                                                                       Antoni Fontelles