¡Salvar al soldat Fullana! / J. Masia

20/11/2018

            En el centenari de la creacio de la catedra de llengua valenciana en l'Universitat de Valencia, regentada per Lluïs Fullana, els contaran vida, obra i milacres, tot contengut en l'obra de necessaria consulta de Benjamin Agulló, pero els refregits estan be fins a cert punt. 

Sempre he dit que soc el menys fullaniste de tots els fullanistes. Conec l'alcanç, la significacio i el valor de la seua obra llingüistica, pero com que els pusilanims mai m'han agradat, no puc tindre la mateixa devocio generalisada que te el valencianisme pel menoret firmant de les bases ortografiques de Castello, potser que no siga bon feligres o com soc d'esquerres i nacionaliste... perdonen l'apostasia. 

Com que es llig poc al catalanisme –mal fet–, pocs sabran que donen per bo que el francisca acabà la seua vida sent pancatalaniste, abraçant en molta força la norma de l'IEC. S'han encarregat de difondre el rumor entre uns atres Antoni Ferrando, Josep D. Climent, Francesc Ferrer i Josep Giner.  

Basicament el conte chinenc estava construit de la següent manera: quan Fullana estava en la villa de Madrit es cartejaria en Giner i li confessaria que preparava la reedicio de la gramatica en 1948, any en el que faltà. Les missives les va vore Ferrer i anunciaren la seua publicacio. Es altament provable que Fullana treballara en temes llingüistics, aixina consta en una carta de Manuel Sanchis a on pressionava per a que ixquera la seua gramatica primer. Tenía por, perque com escrigue, tant Bayarri com l'obra que preparava Fullana crearien confusio, per lo tant podem concloure que no aniria en la llinia de l'IEC. 

Pero clar, l'enigma era saber a ón estaven les cartes i si eixa gramatica es realisà, i de fer-se'n en quína direccio anava, era sense dubte la pregunta del millo de dolars. Era tan important verificar l'existencia com la no existencia. ¿Podriem fiar-nos dels pancatalanistes?  

Un incis, ¿qué li ocorreria a la meua persona i a la meua llicenciatura si yo afirmara que Joan Fuster acabà els seus dies sent valencianiste perque m'escrigue cartes i traduia abans de faltar tota la seua obra a les Normes del Puig? Primer no tindria dret a la defensa, m'insultarien fins a l'extenuacio i trobarien algun argument per a llevar-me la titulacio per haver comés pecat mortal o me cremarien en el "Octubre Centre de Cultura Contemporània". Uns atres que se'n pujarien al carro de l'assot inquisitorial me retarien, primer perdonant-me la vida i a continuacio exigint-me que publicara les proves, pero ¡ai mare si no les trac! 

Els pancatalanistes citats no presentaren cap evidencia de les seues afirmacions, cometeren la falacia coneguda com a afirmacio gratuïta, ademes conté un agravant i es que la persona no es pot defendre de la falsetat i aço em molesta i molt. S'han acostumat a fer lo que volen perque ningu els para els peus i els ho permeten tot, i clar aixina es malcria. 

El menys fullaniste de tots els fullanistes se n'ana a buscar en el Fondo Fullana indicis o documents en els toms relacionats en la llengua valenciana i la correspondencia, aixina he pogut trobar, a banda de papers inedits, els que redactà entorn a la simbolica "ch", que com saben es una grafia ben significativa per diferencial. La conclusio en virtut de l'analisis de l'archiu es que estos senyors menten i difamen, com el que no vol la cosa perque ni les cartes ni la gramatica catalanista apareixen en l'archiu i els mentirosos tampoc les han publicades. 

Haurien de saber que de chicotet me caigui en una caldera d'escepticisme, per aixo tampoc ficaria la ma en el foc per Fullana, nomes una ungla. Me caben en els dits de les dos mans els valencianistes dels que me fiaria i cap d'ells sería un accentuadoret com els de la RACV i satelits, ¿saben a ón han acabat els lletraferits promotors de la necessaria i vital accentuacio convergent? Puix en el catalanisme i la AVLl, escrivint en catala i rebent honors pels servicis prestats en dinamitar el valencianisme, mentres tant els inocents colaboradors necessaris que patim milloraren tambe les seues condicions i en les seues mans està la salvacio de la patria (modo ironia activat).   

Si apareixen les cartes o la gramatica catalanista les assumire sense cap problema, se en quí me jugue els diners, pero mentres tant apele a l'honradea intelectual perque els pancatalanistes han portat mes llunt de lo que tocava el chafardeig, el romanç no hauria d'anar rebotant gratuïtament en llibres cientifics

Aixina que o posen proves empiriques damunt la taula, sense subterfugis ni interpretacions hermeneutiques impossibles, o estan millor calladets perque s'agarra abans a un mentiros que a un coixo. Com diu un amic: els numerets es fan en el teatre.          

            Image: Salveu al soldat Fullana, es-dreamstime-com, adaptacio de ACNV, A.C.

 

J. Masia