Rubiales "assessinat" per les feministes / J. Masia
1/9/2023
Pobret Luis Rubiales, ha hagut de soportar l’envestida de la societat civil, el mon del deport, els aficionats, els sindicats, els politics i les oneges, una ampla majoria. A l’atra vora de riu quedaven els reaccionaris de l’ultradreta nacionalcatolicista, el masclisme, el seus mijos afins i el conservadurisme mes ranci. Una constelacio d’idees.
Este personage, cap de la Real Federacio Espanyola de Futbol (RFEF), es pujà a cavall guanyador en el magnific eixemple que donaren les guanyadores del mundial. Uns mesos abans, ni es dignà a baixar a entregar les medalles de la Supercopa femenina que hagueren de penjar-se-les elles al coll (a posteriori, declarà que fon “una tremenda cagada”). Per no parlar de l’absurt de que es celebre la supercopa d’Espanya masculina en la gran defensora dels drets humans que es Arabia Saudi (40 millons anuals) i en rumors de comissions. Molts espanyols fins que els cacaus es posen pel mig. En lo dels caus fiscals deprenguerem que la capital d’Espanya i els diners dels rics estan en Suïssa, desgraciadament soportem aci als carpetovetonics.
Casos de gravacions illegals i corrupcio omplien el seu curriculum deshonros i es mantenia en el carrec sense que molta gent alçara la veu. La seua ret clientelar i el seu poder el mantenien mes alla de l’etica i lo raonable, pero a cada porc li arriba el seu sant Marti.
Patetics, entre molts atres, foren els entrenadors de la seleccio de futbol femeni i masculi, el polemic Jorge Vilda (15 jugadores renunciaren a jugar en la seleccio i demanaren la seua destitucio, tambe li ha dimitit el seu cos tecnic) i Luis de la Fuente, quan aplaudiren la conducta masclista i les mentires, pero, despuix de l’immediata sancio de la FIFA canviaren d’opinio com si hagueren vist la llum, com san Pau. ¡Quín paperot! No se’ls cau la cara de vegonya perque la tenen forrada de vaqueta.
Rubiales, en l’assamblea de la RFEF, escenificà un sainet: falsificacio de proves, negacio, grandiloqüencia, victimisme i revictimisacio de la futbolista. Repeti “No voy a dimitir” cinc vegades, recordant a la ridicula presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes (“No me voy a ir, me quedo” https://youtu.be/GLZ6sq75R0U), que calificava, en el programa Todo es mentira, com a “bochornosa” l’actuacio de Rubiales (https://youtu.be/CMWVXfL0eZM). Ningun contertuli li recordà la similitut. ¡Ains, cóm està la tele en els contertulis politics que duen!
Rubiales, “el del pico consentido”, en una sobreactuacio es referia a la “caceria”, “l’assessinat social” i posant-se l’etiqueta de victima es llançava a revictimisar a la campeona mundial, Jenni Hermoso. En el coromull de la pocavergonya la federacio s’inventà unes declaracions de Jenni Hermoso en les que justificava que el “piquito” fon consentit. La seleccio femenina es plantà i declarà que no jugaria mes si no dimitien els actuals dirigents. Una lliço d’unio i corage que quedarà gravat en l’historia. Enhorabona per l’eixemple.
Pero l’esperpent no finalisava, la mare de Rubiales està de folga de fam en una iglesia i han eixit les cosines del personage a reduir tota l’accio deplorable a la “euforia” del moment.
Un atre moment que em recorda a un cromanyo es quan carregà al muscle a la jugadora per a emportar-se-la a la cova.
El feminisme, com ya ha escrit, es una minoria nomica, en mes de 100 anys a l’esquena, marca l’agenda i es un moviment que ha conseguit exits indiscutibles i una llegislacio que la protegix per una sensibilitat de l’esquerra d’este païs. Encara queda molt de cami per a l’igualtat, com s’ha vist, perque este moviment activa l’antagonic: la reaccio de l’extrema dreta. Com l’indepentisme catala està en l’orige de VOX.
Quan mes alvanços hi ha, mes retrocesos vol el conservadurisme per a mantindre lo que te, pero aço topeta en el BOE -les lleis- i el zeitgeist, l'espirit del temps. L’evolucio social es el be a protegir junt a les minories que el fan possible. Els drets humans mai estan consolidats, per aço, cada generacio ha de lluitar per ells.
J. W. Goethe escrigue el poema “Ladran”:
“Pero sus estridentes ladridos
Sólo son señal de que cabalgamos".
Imagens: RTVE, heraldo.es, as/lasexta.