¿Quànt val la vida d’un amic o d’un fill? /Antoni Fontelles

27/12/2014

Repetixquen en mi: “un conegut meu te hepatitis C i pot morir si no li donen la medicina per a curar-lo”… Ara repetixquen, si poden: “la meua dona te hepatitis C i pot morir si no li donen la medicina per a curar-la”.

Es relativament facil parlar d’un cancer, un sida, una esclerosis lateral o multiple, un alzheimer, una osteogenia imperfecta (ossos de cristal)… quan els afectats els tenim llunt. Com a molt sentim un interes generic, una empatia inespecifica pel pacient.

Es prou mes dificil no involucrar-se directament quan el malalt es un amic o un familiar proxim. I no parlem si es un fill, el marit, la dona, o un pare o una mare.

El cas que comente ha eixit varies voltes en els mijos de comunicacio perque han protestat i s’han fet visibles, que si no, a estes hores continuariem ignorants del dany que se’ls està ocasionat ad estes persones -perque, per damunt de tot, son persones-, en no facilitar-los el tractament farmacologic necessari. Estem parlant del sofosbuvir -comercialment: Sovaldi-, que, segons els especialistes, cura en un 90 % dels casos. Recorde que la malaltia pot derivar en fibrosis, cirrosis i cancer.

Passa que l’anterior ministra de Sanitat, Ana Mato, ya els promete, als pacients mes greus, en setembre, que se’ls facilitaria en breu el medicament quasi miraculos, pero esta es la data en que s’està donant en contagotes i per a situacions extremes. S’habilità una partida de… 125 millons d’euros. Una… presa de pel.

El nou ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, ha declarat fa uns dies (16-12-2014) que en giner hi haura un nou producte disponible, el daclastavir. ¿I mentres tant? Cada dia moren en Espanya 12 persones per esta patologia. Està clar que no viu el mateix “temps”.

La qüestio es que hi ha un negoci de molts millons d’euros en este medicament, i el tractament curatiu de tres mesos en Sovaldi -del laboratori Gilead- te preu variable, pareix que, atenent a les possibilitats i situacio del païs. En Estats Units el cost es d’uns 61.000 euros; en França s’estima en 54.000; en el Regne Unit es un poc inferior, 40.000; en Espanya s’havia informat que l’acort en la farmaceutica era d’uns 25.000 euros; mentres que en l’India el preu sera d’uns 1.400 i en Egipte d’uns 900…

Entenc que u ha de recuperar l’inversio que ha fet pero no es pot explotar la desesperacio dels sers humans que estan entre la vida i la mort.

En Espanya hi ha uns 800.000 infectats d’hepatitis C, dels quals 35.000 son cirrotics i uns 3.000 es troben es situacio d’extrema gravetat i necessitats de trasplantament de fege o del nou medicament.

En este cas (i en uns atres com: aigua o energia), el concepte i funcionament de la salut-sanitat ha de canviar si no volem que al final tot es reduixca a una qüestio de “el ric es cura i el pobre es mor”.

¿Per qué hi ha diners per a pagar l’indemnisacio del fracassat almagasen de gas de Vinaros (1.350 millons mes interessos, en 30 anys; segons la OCU, un total de 4.700), a la constructora ACS de Florentino Pérez i no n’hi ha per a salvar la vida d’estes persones?

¿Cóm se pot demanar paciencia i tranquilitat a estos malalts?

 

                                                                       Antoni Fontelles