El president en funcions del govern espanyol, el socialiste Pedro Sánchez, ha firmat la sentencia de mort del partit. La causa es l’acort d’investidura en Junts a canvi d’una llei d’amnistia (ya vorem en quíns termens), per una simple rao, la gola desmedida de poder que te i que si en l’anterior llegislatura mostrà la cara positiva, ara mostra la cara negativa.

          No hem d’oblidar, ni oblide, que els governs de la dreta han fet amnisties fiscals per a benefici dels riquissims i del rei emerit... i aço tambe es discriminatori per als que paguem religiosament i no tenim els diners en paraïsos fiscals. No m’agradava ni allo ni aço, pero entenc que pot ser positiu.

           Fer de la necessitat virtut, com s’ha dit o ha dit, no es rao suficient. La necessitat la te ell, no la tenim els ciutadans. Es veu clarissimament el sindrome de la Moncloa.

           Aci ya vaig escriure que la solucio era molt senzilla. L’estat ha de mostrar generositat perque te el poder i en este cas oferix una amnistia (yo estic d’acort), pero a canvi de res, be, a canvi de que s’abandone l’unilateralisme i actes derivats (una atra proclamacio d’independencia de huit segons). Poden continuar defenent el proyecte independentiste. L’amnistia cap en l’ordenament juridic, es una facultat de les Corts (no del govern) i l’avalarà el Constitucional provablement.

          Acte seguit, com que no hi havia acort en Junts... se sometia a l’investidura... com que no obtindria la majoria suficient... Sánchez convocava eleccions i que la gent decidira. El relat seu i del partit era molt facil de vendre, hem de facilitar la convivencia i si aço supon rebaixar mes la tensio en Catalunya, puix avant.

          La meua previsio es que Salvador Illa hauria eixit mes reforçat encara en Catalunya i el PSOE no hauria de justificar la ‘cessio’ (i tots els termens negatius associats), perque lo que s’hauria fet es una donacio, un acte de generositat. Aço poden entendre-ho casi tots, inclus una part dels seus adversaris.

          Ara s’obri un melo que de segur esta roïn. El pacte es d’investidura, no de llegislatura. ¿Qué vol dir? Que per a cada cosa que vullga aprovar el govern de coalicio haura de pactar i pagar un peage... i aço ya es per a mi i per a molts intolerable.

          La pregunta trampa que feu el PSOE als militants no despertà passions. El percentage de si al govern de coalicio fon molt majoritari –87.13%– pero la participacio no –63.41%–. I en un territori a on supostament hauria d’haver arrasat, Catalunya, no fon aixina –85.24% a favor, 61.62% participacio–.

           Llamentablement, Sánchez està donant la rao, des de la meua perspectiva, a ‘socialistes’ com Felipe González (ara totalment alineat en la dreta aznariana) i la seua clec. Inclus en la seua deriva dretana pot dir algunes coses interessants o utils.

           Quan Sánchez convoque noves votades, mes pronte que tart (no durarà molt mes d’un any), arreplegarà els fruits i els demes patirém l’exit arrollador de la dreta...

           Se li ha acabat el temps. Pa per a hui i fam per a dema.

Imagens: dibujando.net, noticiasdenavarra.com.