Recorde com, de chicotet, el meu yayo me contava historietes de la seua vida, està clar que eren d’uns atres temps i que per a tractar d’entendre-les nomes ho podies fer tancant els ulls i imaginar-te-les com si estigueres veent una pelicula… 

            M’enchisava viure aquells moments i hui encara m’aborrone de felicitat al recordar-los… 

            Tambe m’agradava vore la ment tant lluida que tenía el yayo a l’aplegar ad aquella edat, tancava els ulls i jugava a vore'm yo de major contant eixes historietes als meus nets i netes seguint eixe vincul  d’unio de generacio en generacio… 

            Aquell mati era u de tants a on seguien la rutina dels fi de semana d’una familia treballadora, tocava eixir a comprar per a omplir la nevera  i organisar-se per a la semana següent. Abans de tot entrarien a comprar uns pantalons curts que necessitava el pare. 

            Entraren en una d’eixes tendes especialisades en tot tipo de roba i a on estaven segurs trobarien lo que anaven buscant.

            Despuix d’unes quantes proves i models, acabà triant-ne dos  iguals, per allo de que li varen pareixer els que mes s'ajustaven a lo que ell volia. 

            Tot anava be fins a que pujaren al coche i va ser quan el pare va trobar a faltar el seu movil, en principi pensaren que segurament estaria en qualsevol raco del coche, com tantes i tantes voltes li havia passat, pero al fer la cridada perduda de rigor l’assunt començava a complicar-se, el movil donava to pero alli no s’escoltava ningun soroll, rapidament posaren en marcha el localisador del telefon i este els deya que se trobava dins de la tenda aixina que tornaren i preguntaren en caixes, ell, la filla i una dependenta anaren corrent cap als provadors, puix  va ser el primer lloc a on pensaren que mes opcions hi havia de que li haguera caigut entre prova i prova.

            Res alli no estava, miraren en el sac a on es deixaven les peces de roba que una vegada provades la gent rebujava i tampoc, mentres el localisador els deya que seguia en la tenda i que estava menejant-se, lo que portava a pensar que alguna persona l’havia agarrat en intencio de no tornar-lo puix no contestava a les repetides cridades desesperades que estaven fent, la rabia s’apoderava d’ell puix llunt de ser un bon i modern movil era un model mijà de feya tres anys, aixo si, li havia eixit bonissim i en ell tenía molta informacio referent a la seua faena i que tant necessitava… 

            En aquell moment el localisador marcava que qui el portara anava directe cap a fora de la tenda i en eixe moment passava pel costat de la dona que s’havia quedat en la porta fent guarda per a que no passara, a l’aplegar els tres a on estava esta, la trobaren entre rialles  en companyia de dos treballadores, estes havien trobat per fi el movil i lo mes gracios era que se’l trobaren sonant dins de la boljaca de l’unic pantalo que al no provar-se'l elles mateixa el penjaren en el lloc d’a on l’havien agarrat i va ser en una d’aquelles cridades desesperades que unes dependentes que passaven per alli, les va  sorprende al sentir-lo sonar, acabant aixina aquell suspens en el que s’havia convertit el trobar el dichos movil. 

            De sobte va recordar que l’havia posat en la boljaca per a fer la prova i vore si  cabia be, lo que no recordava es que ho va fer justet en u dels que rebujaria. 

            Mentres eixien de la tenda anava rient-se ell a soles puix ya tenía una historieta graciosa que segur contaria el dia de dema i ixcà els seus nets se l’imaginaren com feya ell, tancant els ulls i veent aquella…

 

            Image: pelicula, J. Martinez Tub

 

            Pelicula

            Coses de Tub

            Escrit en llengua valenciana seguint les Normes D’El Puig

            L’unic futur del valencia

            #lluitemPerlonostre