Convindrem que l’OTAN està en mans d’un destacat dretos neolliberal trastornat director de la sintonia del neofascisme europeu, els bufons copien modos i fondo. El secretari general, Mark Rutte, era un frugal primer ministre antiinversions estatals, retallador de servicis publics i destacat austericida, reconvertit ara en un nou convers que ardix en desijos de convencer al gojos gast militar i public. Els comentaris de llepaculs cap a Trump son de pati de colege, insulten a l’inteligencia. Estos histrionics no poden ser mes ridiculs i no son bona companyia de viage, mes encara quan estos neofascistes i per tant, antidemocrates profunts, creuen que poden obligar a un païs sobera a invertir lo que li ixca de la gorra de Trump, un 5% en defensa, ¡pero si l’inversio d’EEUU en 2024 ha sigut un 3.4 % del PIB! ¡Ya està be de tanta mentira i ignorancia! Si estos del PP i VOX no entenen el concepte de sobirania i de dignitat es que estan mes perduts que Marco en el dia de la mare. No son patriotes, son patrioters de mig pel.

La miserable Isabel Díaz (IDA) li besà el cul a Trump (l’ignorant creïa que erem un païs dels BRIC) quan amenaçà directament a Espanya a que nos faría pagar el doble i qüestionà la soberania, la presidenta de Madrit en lloc de tancar files en el seu païs, culpà al ferm i encertat Pedro Sánchez de la maldicio intergeneracional que patirém per desobedir les paraules del seu Deu. Lo de sempre, sera la fi del mon, l’ha vaticinat tantes voltes el PP que nomes se la creuen els de la secta. A continuacio, a la veu de la seua ama els mijos del fanc en lloc de parlar de la fermea del president parlen de la “soletat” i que el “papi” (https://youtu.be/cZnXolHiubc) Trump no li ha fet cas. ¡Quín nivell, Maribel! El senyales la Lluna i es queden mirant el dit. Trump es un boca de rap.

La meua soberania comença per mi, yo faig lo que vullc i a mi ningu me ve a dir lo que he de fer, es la defensa de la meua llibertat i el principi de dissidencia. Despuix la faig extensiva al meu païs, fem entre tots lo que decidim i fora d’este, per multiples motius, me costa mes cedir soberania perque se m’entravessa una miqueta mes en la gola: multilateralisme si, pero sense cap vassallage.

El naiximent de lo que es hui l’Unio Europea es basà en comerç pur i dur (la pela es la pela), decades mes tart, encara patim la desunio: els caus fiscals o el dumping fiscal. La competencia sobre la moneda unica la porta un banc central sui generis, pijor i en competencies dissimilars al prototip de banc central. En especial, els prestams al païs, el cas de la compra del deute païs o mutualisar el deute europeu com un tot. Ni està ni se l’espera, per contra, la banca viu molt feliç en ell.

¿Podem convindre que Vladimir Putin no va a atacar Marbella despusdema? Si algu te proves que les pose damunt la taula o calle per a sempre. Yo ho deixi negre sobre blanc: es altament improvable, per no dir impossible. No hi ha pressa, pero si cal reflexionar, per lo manco algun dia abans de la fi del mon, sobre qué volem els europeus. ¿Nos quedem com estem o pensem en alternatives?

He de fer un apunt sobre cóm hem arribat ad esta situacio. Escrigui detalladament (La guerra d'Ucraïna i (II)./ Per J. Masia | Accio Nacionalista Valenciana) que EEUU menti a l’URSS, incompli la seua paraula en l’anexio dels països del Pacte de Varsovia. Aixina, arraconaren a l'orso i clavaren el problema en el pati de darrere de la casa europea. Recorde que Ucraïna es un païs que no està en l’Unio Europea ni en l’OTAN, la destacable intervencio europea fon molt anterior ad esta guerra, fon subversiva com la que feu en EEUU potenciant l’alçament contra el lider prorrus (les germanetes de la caritat no existixen en geopolitica). Pero, l’ajuda comunitaria a Ucraïna ha sigut rapidissima i aço que no pertanyia a res. Comparen l’actuacio contra B. Netanyahu o en sol europeu algun cas anterior, estudien el cas de Bosnia-Herzegovina, ¿per qué esta diferencia de tractament?

Imagens: memri.org, cambiopolitico.com.