Els països d’Europa son fiches en el tauler de joc, mes encara arran de la finalisacio de la II GM a on es feu cada vegada mes visible quí era l’amo del carchofar. Pero en una epoca convulsa es bon moment per a traure profit per a que l’insignificant vell continent ocupe un lloc privilegiat, pero falta molt de valor, per no dir una atra cosa que els pot vindre al cap,en els dirigents (almenys Sánchez s’ha plantat en el cimal), por perfectament visible en el paperot passiu i immoral europeu en el genocidi de B. Netanyahu (almenys Sánchez s’ha plantat, al cesar lo que es del cesar). Es indignant i vomitiu, de jujat de guardia, vore a la dreta igual que l’ultradreta negar el genocidi. Es normal que cada vegada siguen mes indiscernibles perque compartixen el mateix ADN.

Han de pensar per si mateixos si volen ser autonoms i majors d’edat i no deprendre del cosi de Zumosol, la comparacio no es del tot bona perque Trump es tres mil voltes manco aplomat que el de l’anunci del suc. Igual t’ignora que t’exigix un peage, que te pega dos galtades en public, que te deixa a soles front al perill, que te roba les natilles o els diners de la boljaca o t’amenaça en una falsada. En fi, una joya admirada per la centrada macarra IDA. Al que li agrade el sadomasoquisme que s’apunte ad algun clup, pero no condenen als que creguem en la llibertat i la sobirania a passar per l’aro dels neofascistes. En mi no cola. Gracies. I recorden: a qui te por, li fan la sepultura de cagallons. ¡Estic vitalment asquejat de tanta covardia!

Es una manipulacio acusar a qui discrepe de ser antieuropeiste perque engolir-se tot lo que prove de Bruseles es ser un sangonera, el que rebentà d’una fartada. ¿Ya s’han comprat la mochila antinuclear? Per a mi, l’espirit critic està per damunt de tot.

Quan la solucio es el problema

Sens entrar en el debat de rearme si o no per falta d’espai, partixc en l’articul de que si es necessari (està clar que es un tema discutible). El marc es important, hem de passar de l’OTAN perque la dirigix un destarifat, l’hem de deixar caure quan nos interesse i optar per una defensa propia en un eixercit europeu. Es un canvi de paradigma.

Mes de lo mateix, mes OTAN es el problema, no la es la solucio, per tant lo de sempre, la solucio sistematicament repetida ad nauseam, es convertix en un problema irresoluble perque equivoquen la tipificacio llogica de l’assunt: no es requerix un canvi 1 relatiu a la cantitat (mes aportacions), si no un canvi 2 que ha de ser cualitatiu (un atre organisme). A pesar de l’exigencia del creiximent del gast i la consegüent compra captiva d’armament, EEUU continuarà en la mateixa politica propia i unilateral, com ha fet sempre.

El Banc d’Inversions i el Banc Central haurien de fomentar la creacio i el creiximent d’una industria europea d’empreses de defensa, si son publiques millor, perque els beneficis repercutiran en tots. Espai en les publicoprivades per a que es lucren uns pocs en diners de tots. La cap de la Comissio Europea, Von der Leyen, concretà el rearme en una inversio de 800.000 millons, pero nomes es interessant si es fa per a no comprar a EEUU res de res i fer-li el cul mes gros.

I en el fals dilema de tancs o pa, triem sempre el pa. No veig ni en el curt ni en el llarc determini un conflicte greu ni imminent, com tampoc una conquista de la plaça d’Espanya de Madrit per a robar-li la bandera mes gran a Ayuso.

L’inversio europea ha de ser progressiva, reflexiva i condicionada senso stricto a complir en el benestar de la poblacio, com a principi ineludible de l’actuacio governamental i d’orde superior a qualsevol atra cosa que se li ocorrega ad algun estupit i iluminat grup politic ultra dels molts que infecten les democracies occidentals d’odi, de por i de polarisacio.

No pergam l’esme, tinga’m trellat.

Imagens: cartoonmovement.com, masandalucia.es.