Per a ofrenar noves glories a Espanya (i III) / Per J. Masia

20/1/2020

             Les posicions que adoptà Blasco eren fonamentalment anticatalanistes, pero de forment ni un gra, es dir, el PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista) no feu practicament res a favor del valencià, el minorisaven com a un llengua de "poble". Clar que existien valencianistes, com l'alcalde Faustí Valentín que intentaren la cooficialitat de la llengua valenciana en l'ensenyança de les escoles publiques, pero hague de soportar la censura del partit en 1918 i oblidar-se d'esta grandissima bufonada. ¡Quína follia, ensenyar valencià en l'escola o demanar la cooficialitat! Estaven folls estos valencians.

             El galfi de Blasco, l'espanyoliste radical gadita Felix Azzati llançà furibunts atacs contra la nostra llengua. La dependencia funcional o ideologica de partits centralistes o catalanistes fon l'acit sulfuric que feu impossible el cultiu d'una opcio nacionalista d'estricta obediencia valenciana. A dia de hui alguns ho patim en forma d'una doble minoria intragrup: valencianistes d'esquerres i nacionalistes.

             Estaria be que abans d'opinar la gent llegira i buscara cosetes, per eixemple quí son els seus antecedents. Els ajudarém, valencianistes d'estricta obediencia valenciana foren: Gaetà Huguet, Rafel Trullenque, Josep Maria Bayarri, Nicolau Primitiu, Rossent Gumiel, etc. Tenim de tot, tambe uns quants valencians que eixerciren de regionalistes pancatalanistes, com el fill d'Huguet, Emili Gómez –germanastre de Primitiu–, Jacint Mustieles, Adolf Pizcueta, Miquel Duran, Ernest Martínez, Bernart Ortín, etc.      

             El nacionalisme valencià sobreviu o malviu en una tenalla regionalista. El fals dilema es ¿villans o païsans? ¡Yo, valencià! Si observem l'anonimat de les rets vorem que els espanyolistes campen reclamant la seua valenciania (?!), es una contradiccio llogica, factica i ontologica, pero esta no es conseguix per un fet administratiu, el valencianisme es fer, conrear, estudiar i dependre la cultura i llengua valencianes. 

             Els partits que han existit han segut fonamentalment pancatalanistes o espanyolistes, mes o manco encoberts, com a molt en una capeta de pintura "blavera" que desapareix en la primera arruixada o en posterioritat a les eleccions (el valencianisme kleenex d'usar i tirar tipic del PP). Ya sabem a ón nos han portat des de fa mes cent anys, a pesar d'aço, apliquen mes de lo mateix, lo que es un problema, no la solucio; de fet el valencianisme està farcit dels partidets en una ideologia neolliberal i conservadora. Lo de transversal els sona a chinenc.

             Es hora de dir ¡fins aci! Prenga'm consciencia nacional i reclamem lo que nos pertany. Els regionalistes reclamen en la boqueta chiconina davant la patria gran mentres als pancatalanistes els importa ben poc una nacio valenciana lliure i sobirana, aixina que no tenim una veu propia. Els nacionalistes han de militar en partits nacionalistes si volen canviar alguna cosa, es tan absurt no fer-ho com vore un comuniste afiliat al PP. Ad estes altures, alguns nacionalistes no s'han enterat i aixina no lluix el quefer.

             Accio Nacionalista Valenciana tingue la primera seu en el carrer Valencians, numero 5, la mofa que els feen era que nomes n'eren 5 ¡clar! Lo increible sería saber cóm els nacionalistes pogueren sobreviure a dos dictadures fascistes i a sigles de propaganda d'un estat-nacio castellanissim, que en acabant, es tiraren a la piscina del pancatalanisme i la mescla resulta letal. Ya explicaran els convergents que volen juntar el valencianisme cóm nos podem aliar en el PP, no creuran que LRP i la RACV repudiaran als popularistes. Per lo tant, un nacionaliste valencià no compra este pack ni regalat. Ya m'explicaran els sabuts convergents com quadrar el circul, per cert, que tenen mes de simple voluntarisme que de sabuts.

             La democracia no ha portat millors noticies per a la nostra identitat, ¿no es hora de donar pas al nacionalisme valencià? Una important activista del moviment, parlant sobre el nacionalisme, me digue: la veritat es que els nacionalistes sou els que millor escriviu el valencià, yo li contesti: per alguna cosa sera. Si els nacionalistes es dividixen no faran mai res, s'han de coordinar en una accio politica, pero estic segur que hi ha menys nacionalistes dels que diuen ser-ho. 

             Convindrem que el dividix i venceras es una tecnica utilissima per a perdre força, la pregunta es ¿per qué tenim mes partits i associacions que persones?, ¿son necessaris?,  ¿quína es l'aportacio diferencial que justificaria racionalment la seua existencia? I si no n'hi ha ¿qué els mou a fraccionar fins a l'infinit el moviment?, ¿es la millor forma de salvar el valencianisme atomisant-lo?, ¿quí s'aprofita de l'atomisacio? Preguntes que fan por, perque ningu les planteja, tots practiquen el silenci i l'ocultament de problemes com si aço arreglara alguna cosa. Amagar la merda baix la catifa no es una solucio perque fa pudoreta.   

             Comencem a ofrenar noves glories a Valencia i tots baix els plecs de la nostra Senyera. Millorarém la nostra autoestima, nos sentirém orgullosos de ser valencians i des de l'autonomia reclamarém justicia per al nostre poble. Seguim sent els ultims monos, aço si, molt "espanyols" i em pregunte yo ¿quàn toca la rebelio dels simis?

 

Imagens:

J. Masia