O tots o ningu / Toni Fontelles

3/8/2024

           Mai he cregut en les singularitats i ara manco, sobre tot si son la base de desigualtats socioeconomiques o de la classe que siguen. L’acort entre el PSOE i ERC per a investir com a president de la Generalitat Catalana al socialiste Salvador Illa te per contrapartida un concert economic particular que amplia les diferencies entre els ciutadans de l’estat.

Ya estava en contra de les quotes basca i navarresa que no son atre que un reconeiximent de no se quína caracteristica colectiva que els fa posseïdors d’unes ventages economiques. Ells gestionen tots els imposts i descontats els gastos contribuixen a la solidaritat interterritorial.

Ara, en conte de reduir estos privilegis (no constitucionals) els aumentem per interessos particulars de continuar detentant el poder politic. Pero que tinguen clar els socialistes que Illa sera el president autonomic pero la llegislatura sera un calvari. Com tambe sera un via crucis el de l’eixecutiu central, perque si Pedro Sánchez es creu que te garantisat el temps que li queda... va apanyat. Junts no es quedaran quets, ya s’ha vist. Que en setembre es plantejaran els pressuposts de 2025... no eixiran, perque ya no te res que donar als ’singulars’ i no te els vots suficients.

El sistema de finançament autonomic està desfassat. S’ha de reestructurar sobre unes atres bases, no incrementant les ‘capelletes’. Naturalment, ¿quí no vol tindre la seua capelleta?, ¿quí no se sent la propia ‘marededeu’ del seu territori?

No cregam tampoc als defensors oportunistes i circumstancials de l’igualtat de tots els espanyols, dic el PP i els seus cants de sirena que es trenca la solidaritat o la corresponsabilitat. Ells no poden parlar, la primera la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit perque ella es la capdavantera que oferix baixades d’imposts per a que les empreses es deslocalisen i vagen totes alli (incrementant el ventajos efecte de capitalitat que paguem entre tots), ¿esta es la seua solidaritat? I si no el d’aci, el sr. Mazón que lo primeret que feu es eliminar l’impost de successions que afectava de forma abrumadora als rics riquissims, perque les herencies menudes tenien una bonificacio del 95%, es dir, la supressio nomes beneficia als que mes tenen, per tant, ¿solidaritat? Es dir, no poden traure pit aquells que suprimixen taxes propies i acte seguit exigixen diners a l’estat i solidaritat interterritorial, aço es propi de mantafulers.

La solucio no es una gestio centralisada en l’estat i un repartiment posterior, com ara, pero tampoc ho es la contraria, que gestionen les autonomies i que entreguen de les sobres, especialment quan sabem que els concerts economics basc i navarres son la cosa mes opaca de l’univers, mes que un forat negre. La solidaritat interterritorial comença per ahi, pero a vore quí s’atrevix.

El federalisme i la corresponsalibitat es basen en el dialec estat-autonomies, en solucions globals, no particulars. Perque en esta actuacio discriminatoria, el PSOE ha obert una profunda ferida en totes aquelles comunitats de regim comu, perque totes tenen dret a sentir-se i ser singulars, i totes tenen dret a un tractament economic igual que el que s’aplica a bascs, navarresos i catalans en el futur.

En el nostre cas, tots els estudis confirmen que portem un infrafinançament de decades i tots son promeses, primer del PP i ara del PSOE que si, que ho van a arreglar, cóm. Aci l’unic que ha parlat es Compromís, per a expressar son desacort. Be. Mazón ya dic no està en disposicio de tirar coets (el seus manaren aci i en Madrit i no ho resolgueren), ¿ara s’indignen els primers? ¿perque se senten agraviats? I el PSOE, per boca de la ministra Diana Morant ha dit que be, que li pareix be, ¿qué li ha de pareixer?

Pero en el PSOE n’hi ha mes veus, ya en una atra ocasio digui que no es suficient en descalificar als oponents, encara que siguen del teu partit, a voltes cal escoltar-los i vore si tenen un poquet de rao. El PSOE, millor, Pedro Sánchez, està donant-li municio grossa, ben grossa, al seu adversari politic, el PP i tambe a Vox, per si no ho sabia. No es suficient dir que l’economia va be, es necessari ser equitatius i actuar en justicia, ninguna de les dos caracteristiques es troba en les ultimes actuacions governamentals (ni en l’amnistia ni en el finançament singular per a Catalunya).

La solucio passa per acabar en els privilegis economics i per dialogar i acordar propostes en les distintes autonomies i l’estat. La solidaritat no son les sobres.

Cada dia que passa està mes proxim el final del PSOE i de Pedro Sánchez i la seua colla. Si guanya el PP tindra un problema ben gros i me pareix que ara crida molt pero en acabant fara com el PSOE: acontentar als rics i els pobres que s’apanyen (en aço no enganyen).

Imagens: expansion.mx, consumer.es.