Darrere d'este proyecte està el Grup Lar, que invertirà un total de 53 millons d'euros, en el centre comercial  el qual es dira Vida Nova Parc. Ad esta aportacio dineraria se n'afegiran uns atres 40 que invertiran les empreses que operaran dins del recinte, es dir, les tendes que aniran instalant-se com Leroy Merlín, la joguetera Panre o els Yelmo cines, entre uns atres.
           Ocuparà vora de 120.000 metros quadrats de parcela i 46.000 d'area comercial. Morvedre acollirà un nou complex comercial que donarà -afirmen- un total de 1.200 llocs de treball: 200 a lo llarc de la construccio, 600 directes, quan les tendes comencen a funcionar, 100 mes en campanyes eventuals i 250 de manera indirecta.
           Es dir, 200 d'obra que en desapareixeran una volta construit el Vida Nova Parc. Uns atres 100 eventuals depenent de les campanyes, i estimats 250 indirectes, sense constatar. Lo que reduix el montant a 600 llocs de treball ¿Estables?
           Les expectatives son les d'arreplegar -per la seua ubicacio "estrategica" comercialment parlant- vora 250.000 persones com a potencials compradors i que este centre siga "la seua primera opcio de compra".
           Es preten captar als consumidors de les localitats de Canet, Morvedre i Puçol. Les expectatives de Lar España son de rebre nomes en el primer any des de la seua obertura en 2018 vora cinc millons de visitants, sifra que estimen en pujarà a set transcorreguts quatre anys des de que entre en funcionament.
           El director general de la companyia, José María Lloret, senyalà que el canvi de govern passant de mans del PP a les de Compromís "no ha afectat" a la constitucio del proyecte.
           En "els braços oberts" arreplegà Francesc Fernández, alcalde de Sagunt, la proposta comercial i l'inversio economica que supon, recordant que Morvedre "naixque sent una ciutat comercial".
           La polemica ya començà en la lluita pels horaris comercials. Des de Lar, apunten que Morvedre està classificat com a zona de gran afluencia, per lo que el proxim centre comercial tindrà llibertat horaria en la temporada estiuenca.
           Lo que no evaluen ni el consistori ni l'empresa promotora es quànts llocs de treball directes, eventuals i indirectes va a destruir este gran centre comercial a canvi de 600 llocs de treball estimats "estables".
           Lo que es una bona noticia per als consumidors, es un colp en la llinea de flotacio del chicotet i mijà comerç de la zona. L'apertura del nou gran centre comercial supondra el tancament de multitut d'establiments tradicionals, duent-se per davant tambe el treball eventual en temporades altes d'estos i aixina mateixa els treballs indirectes que el chicotet i mijà comerç creen.
           El sindicat Comissions Obreres (CCOO) insta als responsables politics a estimular les inversions en els poligons industrials existents, Ingruinsa i Sepes, per a consolidar un teixit empresarial diversificat com a "millor garantia per a la defensa de l'ocupacio".
           CCOO informa de que la comarca te unes 2.000 empreses, de les que vora 500, el 24%, tenen sis o mes treballadors. D'entre elles nomes un 2'7%, unes 60, en donen ocupacio a 50 o mes, lo que supon vora un 50% del total.
           El chicotet comerç ya es veu afectat per l'aparicio en son dia del centre comercial situat junt a Port Sa Plaja, en Alboraya, per la proximitat geografica i el facil acces per carretera. El nou centre proyectat pot supondre la puntilla final per als establiments que lluiten per permaneixer oberts. S'enfronten a horaris als que no poden fer competencia i a uns preus als que no poden combatre mes que en la calitat dels seus productes.

            Per una atra banda, l'aparicio del nou centre comercial significarà una substancial reduccio de negoci per al mentat centre d'Alboraya, lo qual possiblement implicarà perdues de lloc de treball.
           Els grans centres comercials per a poder ofertar preus extremadament baixos demanen productes a les empreses suministradores per baix del preu de cost, ademes de conseguir dilatar pagaments pel volum comprat. La qual cosa obliga ad estes empreses a reduir-ho, o be despachant a part del personal, o be rebaixant la calitat del producte a entregar. En els dos casos qui pert son els ciutadans. Si les empreses han de fer mes esforç per a guanyar lo mateix, a la fi redunda en un empobriment de l'economia local i en una disminucio de la capacitat de creacio de llocs d'ocupacio.
           Una atra qüestio a tindre en conte es la tributacio de les grans empreses que ocuparan el centre comercial, i que poc a poc acabaran per obligar a tancar al chicotet comerç. 
           La majoria d'elles estan adscrites a Madrit per tindre alli el domicili fiscal, de manera que els diners recaptats en concepte d'imposts de societats i iva, en eixos establiments, se n'escapen de les arques valencianes.
           D'esta manera nos trobem en que els valencians treballen per a enriquir, en els seues tributacions, ad una atra comunitat autonoma.
           Per este motiu Accio Nacionalista Valenciana, Avant Valencians i Los Verdes Ecopacifistas reclamen en firmea de l'Estat central les reformes necessaries en la llei per a que les empreses tributen alla a ón eixercixen les seues funcions i desenrollen la seua activitat. Al mateix temps, insten al Govern Valencià per a que promoga un requeriment a l'estatal per a que actue en este sentit.

           Des de l'aliança valencianista declararen que "sempre hem estat i estarem al costat de la chicoteta i mijana empresa valenciana, font de la riquea i del teixit economic de la nostra nacio". Aixina mateix es manifestaren contraris a la proliferacio de grans centres comercials per "minar i destruir l'entramat comercial i economic que nos ha caracterisat com a poble, les PYMES".

Secretaries d'Economia, Facenda i Comerç
Accio Nacionalista Valenciana
Avant Valencians
Los Verdes Ecopacifistas

Font: DIEGO A. SAN JOSÉ
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/09/24/57e633a3e2704e57458b4618.html
Rosa Biot
http://elpais.com/diario/2001/02/11/cvalenciana/981922704_850215.html

Image: diari EL MUNDO