He escrit amunto sobre els noms i les coses. Sobre les paraules que, subjectivament, utilisem per a descriure-calificar-partir la realitat social. U dels ultims eixemples, per cridaner i falsari, es la ‘prioritat nacional’ que exigix Vox en els pactes de govern en el Partit Popular: Extremadura, Arago, Comunitat Valenciana, i alla a on els populars necessiten de la seua concurrencia per a manar (es tracta de manar, un ‘vici’ general i no privatiu del president espanyol Pedro Sánchez).

Eixa prioritat es inconstitucional en la formulacio i en l’aplicacio, perque lo unic que fa es ordenar la poblacio pels llinages, pel naiximent o pel color de la pell, pero no resol cap de problema real com el de la vivenda (aço els importa ben poc als promotors).

Primer els de casa. ¿Quí son els de casa? ¿Els consanguineus? ¿Els veïns del carrer, pero no els de les finques de l’atra punta del poble? ¿Els que tinguen DNI espanyol? ¿O farem com alguns supremacistes catalans que reivindiquen una superioritat basant-se en no se quína essencia o en un lloc de naiximent, accidental? ¿Com determinarém l’arrelament personal? ¿En la ciutat, provincia, comunitat, estat? ¿Seran suficients quatre mesos, dos anys, 30 anys? ¿Valdra haver naixcut aci? ¿Es Ignacio Garriga suficientment ‘espanyol’ per ascendencia? ¿Expulsarém als millers de veneçolans que hem acollit, fugits del regim dictatorial del seu païs? ¿Tirarém als chinencs del bassar al qual anem totes les semanes? ¿Qué farem en el paquistanes de la fruiteria a on comprem mes barat?

El concepte es falsari perque, ¿presupon que un ‘extremeny’ te prelacio en una ajuda de menjador escolar en Extremadura a un gallec desplaçat alli per motius laborals?, ¿quan vinga un madrileny de vacacions a Gandia haura d’esperar a que l’atenguen en un ambulatori perque primer estan els veïns? ¿N’hi ha prioritat en la prioritat?

Es de supondre que els servicis que oferix el sistema espanyol es repartixen atenent a criteris objectius i he d’entendre que es aixina com es fa (en la renda basica, mes d’un 80% dels beneficiaris son espanyols).

No mos enganyem, esta simplista ‘solucio’ no es per als ‘espanyols-espanyols’ sino per als ‘moros’, ‘negres’, ‘panchitos’, ‘marrons’ i assimilats que son el motiu i la causa de tots els nostres mals. I molta gent s’ho creu (el que està mal culpant al que està pijor: egoisme i insolidaritat).

La Conferencia Espiscopal Espanyola (no comunista) (Levante-EMV 25-4-2026: 24) es manifestà contraria a l’establiment de normes discriminatories com esta ‘prioritat’. Se que als defensors els importa una fava, pero l’arquebisbe de Valencia Enrique Benavent, en la missa d’infants de la Mare de Deu des Desmparats, apelà a ajudar a tots els necessitats sense distincions ni prioritats (Levante-EMV 11-5-2026: 21).

Si injustificada es la prelacio d’unes persones sobre unes atres per raons subjectives, mes barbara es la peticio d’expulsar als immigrants com proclama VOX. Nomes odien als que no son com ells.

L’expresident José María Aznar, no sospitos de comuniste, li ha retrucat a Santiago ‘Obiscal’: “los que piden la expulsión masiva de inmigrantes tendrán que explicar quién va a hacer el trabajo que hacen” (Europa Press 8-5-2026, edicio digital). Aixina es, hi ha sectors productius molt depenents dels forasters: agricultura, construccio, hosteleria, servici domestic, atencio als majors, transport... Si de colp i repent se n’anaren els mes o manco 10 millons d’immigrants que viuen aci –i cotisen, uns quants millons–, la vida dels ‘espanyols’ empijoraria i l’economia colapsaria molt provablement perque cap dels dirigents o afiliats de Vox anira al camp a collir cols per quatre euros ni tampoc els veig yo acompanyant a la tia Donisa a passejar tots los dies, per quatre euros.

Que hi haja abusos es possible i provable (s’ha de ser rigoros), pero no res que no faça un ‘espanyol modelic’ com el ‘periodiste’ Vito Quiles, que ha estafat repetidament a Renfe (i a mosatros) (comprava els billets d’AVE d’Alacant a Albacete o Conca i anava al final del trayecte, Madrit) (EL PAÍS 14-5-2026, edicio digital). Si ho fa Vito Quiles, que guanya molts diners, ¿per qué no ho pot fer un ‘negre’ que guanya dos o tres euros al dia?

I tot aço enllaça en la percepcio negativa, en la condena, de l’immigracio (dels que venen a buscar faena). Cert i segur que hi ha estadisticament un percentge de delinqüents, aci i en qualsevol lloc, pero la generalisacio es falsa.

El raonament que els atribuix el colapse dels servicis es una mentira. Soc usuari de la sanitat publica i ho desconfirme totalment. Si tarden en atendre’m no es perque la consulta estiga pleneta d’immigrants, ¿no sera que l’administracio no invertix lo que toca en el manteniment i millora?, ¿no sera que van detraent diners en benefici d’empreses amigues?

Esta criminalisacio gratuïta s’usa contra un proces de regularisacio del govern espanyol que preten aflorar eixa ma d’obra que està treballant esclava i que no te drets (es lo que interessa ad alguns). Es mendaç que la regularisacio de 500.000 immigrants vaja a modificar en cens electoral. Barregen, voluntariament, el reconeiximent llegal en la concessio de la nacionalitat. Qualsevol persona en dos dits de cervell sap que poden tindre tots els papers i tots els drets pero no la nacionalitat (requisit per a votar en uns comicis). Ho saben pero menten.

La regularisacio l’han defesa els empresaris de la CEOE (El Español 15-4-2026, edicio electronica), o el conseller delegat de Caixabank Gonzalo Cortázar (Levante-EMV 1-5-2026: 31). I esta del govern socialiste no es l’unica, se n’han fet sis abans: 1981, (Felipe González: 1986, 1991), (José María Aznar: 1996, 2000, 2001), (José Luis Rodríguez Zapatero: 2005), (Pedro Sánchez: 2026). ¿Qué critiquen ara des de la dreta i l’ultradreta?

Segons un estudi de l’Universitat de València, la migracio està paliant llaugerament la despoblacio de molts municipis valencians (Levante-EMV 10-5-2026: 6-7). A Balones, Casas Bajas, Arañuel o Castellfort no aniran (ni sabran a ón estan) els defensors de la prioritat, de l’arraïlament o de l’expulsio dels migrants.

Igual lo que fa falta son mes recursos i una millor gestio.

Imagens: levante-emv.com, noticiasobreras.es, levante-emv.com.