Han oblidat la definicio de la RAE: “Persona que padece daño por culpa ajena o por causa fortuita.”. La falta d’empatia es antologica i historica: l’han patida els damnificats del Yak-42, les associacions de victimes d’ETA, les de l’accident del metro de Valencia, les 7291 de les residencies de majors d’Isabel D. Ayuso (IDA), les del cancer de mama en Andalucia i ara tambe els toca a les de la dana de Valencia, totes reben el insult d’estar politisades. ¡¿Pero cóm poden dir-ho els que viuen de la mamelleta publica?!, ¿cóm poden acusar els politics a uns ciutadans d’estar politisats, es que ells no ho estan?, ¿cóm poden acusar de politisacio quan ells son politics que politisen cada vegada que respiren? Son uns cinics.

Fa molt de temps que la crispacio, l’extremisme, la posveritat i l’insult i la consegüent polarisacio, provinent de la dreta extrema i l’extrema dreta, han creat un clima irrespirable.

En algunes ocasions, es raonable dir que son els mateixos gossos en distints collars, pero hem d’assumir que s’està fent un reduccionisme quan examinem un area o tema en concret, pero traguem conclusions generals, es la coneguda falacia de composicio. En unes atres ocasions, esta afirmacio encamina injustament vots a l’alternativa antipolitica i populista d’extrema dreta que ralla lo illegal o lo antidemocratic. L’ideologia es materialisa en un simplisme versus l’analisis profunt (pensar rapit vs pensar espai), l’aposta per un o per l’atre acaba per mostrar irremediablement les conseqüencies degeneratives, cognitives i conductuals, de l’estulticia. Es mes facil repetir com un loro que estudiar.

En fi, la comparativa, la similaritat s’ha de fer en unes condicions o llimits argumentals molt precisos, perque s’utilisen dos procediments de la mentira quan magnifiques les similituts a costa d’ocultar les diferencies.

Per aço, es clau circunscriure la critica als fets i no fer causes generals sense base factica. No, no tots el partits actuen igual o han fet tan nefasta gestio, i aço no els salva de la seua responsabilitat, pero els exonera d’una falsa igualtat. Nomes un eixemple: els que pugen el sou minim interprofessional en son uns, els atres voten en contra perque Espanya entrarà en un caos a on el Sol es menjarà el planeta Terra. Fals, pero molts sectaris s’ho creuen.

Imagens: google.com, levante-emv.com.