Quan conegui, per la tele, el 26-4-18, la sentencia de la presunta violacio d’una jove per part de cinc homens, vaig experimentar la mateixa sensacio d’impotencia que la de millers de persones: unes persones que enteniem que l’Audiencia de Navarra havia segut molt blana en la condena d’uns fets que han concitat un rebuig generalisat i transversal, com ara es diu. Recordem que tres dels cinc varons tambe estan encausats en un atre juï per agressio sexual a una jove de Pozoblanco, en 2016. Vaja, que pareix que no es una conducta casual (dos casos son coincidencia, i si en son tres…).

          La sentencia

          L’Audiencia de Navarra, en un text que es una joya per a l’analisis del discurs, ha condenat a cadascu dels cinc membres de “la manada” a 9 anys de preso, per un delit continuat d’abus sexual en prevaliment i en acces carnal (en penetracio), pero sense que hi haja hagut ni violencia ni intimidacio. Estos ultims son els motius pels quals la qualificacio tipologica es d’abus i no d’agressio sexual. El soport radica en que els forenses documentaren les penetracions, pero no constataren signes externs compatibles en una violacio o en alguna classe de violencia.

          Les penes per abus van dels 8 anys als 15, pero sens haver circumstancies agreujants, es cert que el tribunal tampoc pot impondre la quantia maxima perque esta discrecionalitat sería injustificable.

Ya se que es ajustada a dret, conforme han aclarit els experts (algu dels quals ha criticat que ‘repetim consignes’ i que hauriem de ser mes prudents). Pero que siga ajustada a dret no equival a justa, perque hi ha casos, com el present, en que s’ha jugat en la lliteralitat de la llei, sense tindre en conte la globalitat del succes. Aci es molt obvi que la totalitat (l’agressio) no es igual a la suma de les parts (corpulencia dels varons, intimidacio, conducta individual dels atacants, resposta de la victima, absencia de signes externs de rebuig, context, analisis forenses…).

Ricardo González, el juge del vot particular en la sentencia de la manada

El vot particular

Dels tres membres del tribunal dos s’han pronunciat per la condena i u per l’absolucio, Ricardo González (i pose el nom, perque es lo minim que puc fer, per a la seua vergonya, encara que no crec que en tinga), en un vot particular mes extens que la propia sentencia.

Este magistrat interpretà que no hi havia hagut violacio, ni abus, perque en el video el rostre de la victima mostrava “una innegable expresión relajada, sin asomo de rigidez o tensión”, i encara que les imagens son de contengut “perturbador”, ell nomes veu “una cruda y desinhibida relación sexual, mantenida entre cinco varones y una mujer, en un entorno sórdido” (Levante-EMV, 27-4-18).

La disputa: un fet i dos interpretacions

Per a la majoria del tribunal, està provat que la chicona es va vore coaccionada, sense capacitat de reaccio i obligada a acceptar el sometiment (es dir, hi hague ‘prevalencia’, en la terminologia tecnica), pero sense que s’haguera produit violencia o intimidacio. Simplement s’ha d’anar a qualsevol diccionari i vore que ‘intimidar’ es causar o produir por. El mateix proces nos permet saber que ‘abusar’ implica usar injustament d’alguna cosa o d’algu, o tractar de forma deshonesta a una persona de menor força, experiencia, poder… que estiga en inferioritat de condicions respecte a un atre o uns atres.

Miren, deixem-nos de romanços i parauletes. Que cinc tios fornits, com armaris, es planten davant d’una atra persona i l’obliguen a fer lo que ells volen, ¿nomes es ‘prevalencia’?, ¿i l’intimidacio que supon el grup i la corpulencia personal?, ¿no estem davant d’una de les multiples formes que poden adoptar la coaccio o la violencia?, ¿l’intimidacio no es una forma de violencia? Es mes, ¿l’abus sexual continuat nomes deriva de la ‘prevalencia’ o es producte d’una conducta ‘violenta’?, ¿i si un centenar de persones m’acorrala i m’obliga, per la simple presencia, a llançar-me per un precipici, estariem tambe parlant de ‘prevalencia’?, ¿es pot abusar sense violencia? Si lo que li ha ocorregut ad esta jove li haguera passat a una filla d’algu d’ells o d’un familiar ¿haurien segut tan ‘benevols’ en la qualificacio delictiva o estarien en les manifestacions? Yo respondré, quasi segur que no.

El fet d’ajustar-se a dret i ser llegal no li lleva la condicio de ‘injusta’, a ulls d’una grandissima part de la societat (com a minim, la que s’ha pronunciat publicament de forma reiterada).

Fins no fa molt, la jurisprudencia establia que si no hi havia penetracio, no es podia considerar violacio. Des d’ara, havent penetracio, ha d’haver tambe clara mostra de dolor o d’oposicio. Com diuen algunes dirigents feministes, nomes nos queda aguantar i callar o rebelar-se i arriscar-se a que et maten. I no, senyors juges, no es aço.

S’ha parlat i escrit molt de la falta de ‘empatia’ de la sentencia. Per a mi es una ‘favada’. Esta i totes les atres resolucions judicials no han de ‘empatisar’ en la victima, nomes han de ser justes.

Front a la sentencia, està el vot particular absolutori de Ricardo González, raonat i argumentat extensament, en el qual a banda d’afirmar que la victima experimenta excitacio sexual, conclou que en els videos gravats ell nomes veu a cinc varons i una dona practicant “actos sexuales en un ambiente de jolgorio y regocijo”.

De situacions com esta nosatres ya en coneguem alguna (en el cas de la llengua valenciana, segons siga la ‘perspectiva’). Aci la majoria, dos magistrats, emmarca el fet en una ‘prevalencia’ d’acort en l’ideologia de la llei, mentres que la minoria, el discrepant, li otorga un atre sentit molt distint, ‘festa i diversio’, producte de la propia ideologia. Obviament d’estos marcs hiperorganisadors –les ideologies– naixen les categorisacions, de les quals partixen les comprensions, i de les comprensions deriven les qualificacions finals que, com es veu, son diametralment opostes. Per eixemple, el mateix fet –la suposta passivitat de la victima– es entesa pels condenants com a sometiment, mentres que l’absolutori l’enten com a complicitat i acort. ¡Aixina es la vida!

Imagens: reaccions sentencia la manada, menorca.info
                            juge vot particular sentencia la manada.publico.es

Antoni Fontelles