• 5. El capitalisme d’amics i els favors prestats es recompensaran en les portes giratories, els politics entraran en empreses per merits, pero sense curriculum vinculat a l’activitat, l’aportacio de valor dels analfabets es l’agenda de contactes. Reforcen als lobis empresarials. Molts politics han oblidat quí els vota.

• 6. Aquells que es dediquen a pregonar la reduccio d’imposts son els que mes s’aprofiten d’ells. Els voltors diuen que no volen pagar imposts i per aço sempre que poden fan elusio i evasio fiscal, pero en la practica, com bons chuplasancs, ho volen tot, volen totes les ajudes possibles: exencions, contractes a dit menors o per emergencia, subvencions a la patronal, credits fiscals, ajudes directes a fondo perdut, credits per bases imponibles negatives, desgravament per inversio en IDI, etc., son mecanismes d’extraccio. Es el pecat capital de l’avaricia, ¡tan cristians, apostolics i romans ells!

• 7. Inversio en mijos de comunicacio que a través de la propaganda busquen canviar les actituts. Dominen la majoria dels mijos, escampen i repetixen el mensage per a crear un marc unic: el capitalisme es inevitable i desijable. L’alternativa es censurada i viu en les catacumbes o en els llimits exteriors de la via Lactea, sempre ocultada per al gran public que s’alimenta del pa i del circ. Es la fi de l’historia i te un guanyador, aixina arrebaten el lloc de l’esperança, perque sens esta no hi ha canvi possible.

L’oposicio de PP, Junts i VOX a pujar l’impost a les energetiques o els bancs, en beneficis estratosferics es un bon eixemple. Lo que no aporten estes empreses, els posarem tots de la boljaca, una vegada quan nos cobren i per segona vegada quan omplim el forat de recaptacio i tot aço de bon grat pel panoli votant de dretes que s’opon als imposts. Incongruent. Diabolic era observar cóm el rescat bancari pagat per tots els espanyols, deixava ad alguns en el carrer quan el banc, en els seus diners, eixecutava el desnonament. El cost era doble, pero el neolliberal no digue ni mu, pero crida tots els dies per la doble imposicio fiscal.

De l’incoherencia llogica i ideologica i el masoquisme ni parlem, està en la base de la seua ideologia. La dreta extrema (PP) i l’extrema dreta (VOX) llegisla per als rics i poderosos: s’han opost a la pujada del sou minim interprofessional, s’han opost a les pujades de la renda minima vital; a les pensions; a les jubilacions parcials, als ertos, les ajudes als autonoms i cessament d’activitat, les ajudes als afectats pel volca de La Palma, s’abstingue en les mides contra l’inflacio com la rebaixa de l’iva de l’electricitat, a la congelacio del preu de la bombona i al chec de 200 euros per a les families de menors ingressos, etc (ElDiario, 17-4-25). Per no parlar de la disonancia cognitiva o contradicio llogica del tamany de l’univers, em referixc a la llei del matrimoni homosexual recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional. No s’apliquen este rebuig, en coherencia ideologica, els homosexuals del PP perque quan poden es casen. Es vota en clau ideologica, d’identitat i pel cami es perden la racionalitat i l’etica. Pensen en el sobira absolutiste de Donald Trump, idolatrat per la dreta, com el coromull de l'antipolitica. El mestre ensenya als discipuls.

El problema moral del neocon es la desconexio en el be comu, en el benestar social, fomenten l’egoisme connatural al darwinisme (que sobrevixca el mes fort i el debil que s’apanye o es muiga). Han de vore algun documental de la TVE2 per a entendre el concepte de solidaritat que inclus els animals mes evolucionats despleguen.

L'honradea desapareix quan tots, i dic tots, s’han aprofitat d’algunes de les mides estatals (pose per cas la dana de Valencia 2024), que he de remarcar que es paguen gracies als imposts recaptats de tots, especialment dels que no tenim el capital en Suïssa. Bufar i beure a la vegada es impossible. Es de ben parits ser agraits.

Per a arribar a complir estos manaments necessiten una rabera sumissa i obedient que accepte que ha vixcut per damunt de les seues possibilitats i desvien l’atencio dels responsables, alguna minoria, l’immigrant es la seua primera opcio, pero no l’unica, ha de pagar el pato. Es un conte contat: la victima propiciatoria.

Els neolliberals adeqüen el discurs al seu objectiu poblacional, com si foren adolescents: ‘els països me besen el cul’, ‘m’agrada la fruita’, es un to breguiste, brofec i pauperrim, que curiosament agrada fins a l’unic ‘resabut’ organic, José M. García-Margallo. Hi ha amistats perilloses i falsos profetes, pels seus fets els coneixeran.

Com el pensament tendix a l’accio, passen de les formes al fondo perque en moltes ocasions observem que l’activitat politica es reduix al reaccionarisme, l’oposicio a mides que favorixen a la gent que els vota, a enfangar i polarisar. Les propostes brillen per la seua absencia en el negacionisme.

Adoctrinen a la poblacio despuix d’un shock creat pel capitalisme salvage, el que prediquen i el que practiquen, ara la guerra es cura en la neurosis obsessiva de la militarisacio. Per contra, si no poden crear una crisis bolliran a poc a poc a la granota, quan es done conte no podra eixir-se’n del cacet i ya saben el final.

Enfront te a l’esquerra, mes sensible per a garantisar servicis publics de calitat, hi ha alguns que passen per ser d’esquerres com els sociolliberals del PSOE que volien comprar armes al genocida de Benjamin Netanyahu. La pela es la pela i el fi justifica els mijos. Copiar a l’original no dona bons resultats, si fan com els de dretes i no es diferencien guanyaran els originals, en la colaboracio de les tipiques lluites caïnites de l’esquerra que podrien arreglar.

S’ha de tindre manco inteligencia que una ameba quan Santiago ‘Obiscal’ culpà dels aranzels a Pedro Sánchez, i no al seu guru espiritual i verdader responsable, Donald Trump. No pot ser mes antiespanyol perque estos afectaran directament als seus ‘benvolguts’ llauradors que despuix ploraran o exigiran a Sánchez una ‘paguita’, els ha fet la boca un flare. El patrioter, copio de la motoserra i el major vividor de ‘mamelletes’ publiques es un bon gos mantero, en 18 anys era regidor i no ha parat de viure de lo public i comprar-se un ‘casoplón’ o casota. Curiosa forma la de criticar lo public i que te done de menjar.

Pero, mentres que el voten… tindrem la distopia marcada per l’involucio moral i intelectual, una regressio humana molt alluntada de l’ontogenesis de la nostra evolucio: l’homo sapiens sapiens. Molts son homo i paren de contar perque el cami es fa al caminar.

Imagens: lifeder.com, pressenza.com.