Ya en tenim una atra del campechano. L’antic rei ha creat una fundacio per a deixar la seua ingent i desconeguda riquea en mans dels seus fills. Fundacio per a eludir imposts perque en Abu Dhabi son casi inexistents per als rics. Si recordem el duque em-palmado es servi del titul i els contactes del sogre per a fer-se millonari. Felipe Froilán i Victoria Federica usaven la tarjeta black que un empresari mexica regalava al yayo, no se sap el perqué. La germana, que fea de testaferro del rei, tenía una societat opaca en Panama i bona part de la familia es ‘offshore’ perque te com a capital Suïssa (son habituals en les investigacions internacionals sobre evasio fiscal: els papers de Panama o de la Castellana). Tot molt espanyol. Es la dura vida d’un borbonet, c’est la vie.

Hi ha una obnubilacio perjudicial per la riquea, en concret, me vullc referir a una sobrevaloracio, falsa, de l’aportacio a les arques publiques: “La fortuna de los ricos no aporta ni un euro de cada diez a las arcas públicas: la clase trabajadora soporta el peso del fisco”(Informe Oxfam-Intermón en Público, 9-9-2024). Els economistes Daron Acemoglu i James Robinson, molt encertadament, en Por qué fracasan los países, els nomenaven elit extractiva perque tenen “un sistema de captura de rentas que permite, sin crear riqueza nueva, detraer rentas de la mayoría de la población en beneficio propio”. Per a que quede clar d’una vegada per totes.

La realea es una institucio arcaica i que atenta directament contra la democracia, la racionalitat i la meritocracia.

Fer a un persona inviolable, com fa la Constitucio Espanyola en el rei, es antidemocratic, la rao l’enten fins a un preescolar: no pot hi haver ningu per damunt de les lleis. Per contra, al president d’una republica se'l pot reprovar o despachar si ho fa mal, al rei no. Mal eixemple pedagogic i classiste per als nostres menuts. El filosof Karl Popper nos recomanava que no centrarem el foc sobre el millor per a governar −que segons Plato serien els filosofs− sino com llevar-se’l de damunt si ho fa mal.

Tindre un rei implica assumir la condicio de subdits per part de la clec. Nomes aixina s’enten el que posara al seu servici personal totes les institucions de l’estat −no hi ha cap llei que li permetera fer aço, mes encara quan te un poder testimonial−, en especial als espies espanyols del CESID, despuix CNI, que taparen els infinits escandols en fondos reservats de tots, posem per cas quan pagaven en l’erari public a les seues amants, sense que cap conservador i ultracatolic posara el crit en el cel. Els silencis diuen mes que les paraules. Tot estava nugat, ben nugat.

Els mijos de desinformacio ocultaren, practicament en bloc, totes les vergonyes i delits. I cap fiscal ni juge ha volgut coneixer ni fer prospectives sobre les peripecies de Benny Hill, pero es que ultimament tenien un antecedent llimitador, la doctrina: no se quí es ‘M. Rajoy’ o ‘Facenda no som tots’.

La poca transparencia es norma del palau, en concret coneixer el cost dels que no han doblat el llom en sa vida. El presupost de la casa real apareix trossejat, amagat en diversos ministeris per a dificultar coneixer el montant total, ¿aço es normal o recomanable?

Els economistes citats saben que el capital i el poder es giten junts, per aço les elits extractives tenen “el poder suficiente para impedir un sistema institucional inclusivo, es decir, un sistema que distribuya el poder político y económico de manera amplia, que respete el Estado de derecho y las reglas del mercado libre. Dicho de otro modo, tener el poder suficiente para condicionar el funcionamiento de una sociedad abierta –en el sentido de Popper– u optimista, en el sentido de Deutsch”.

El clientelisme, l’utilisacio de caus fiscals, les devocions de politics i funcionaris que faciliten o giren la cara, l’utilisacio de les institucions publiques per a interessos privats, el lobisme, etc., son alguns dels vicis reals i no hi ha hagut rendiment de contes. Increible.

Imagens: ianasagasti.blogs.com, elespanol.com.