Mai es l’hora de... la Terra / Antoni Fontelles
24/11/2018
Este govern socialiste de l’estat no para de pegar-nos esglais en tot lo que fa, i crea una enorme ‘inseguritat juridica’; que si lo de les hipoteques, que si lo del presupost –perque no es complirà–, que si el pagament d’un peage bla en les autovies i autopistes, que si lo del trasllat del dictador Francisco Franco (¡¡¡els morts no saben qué fer!!!)... i faltava la bomba nuclear: el 2040 deixaran de fabricar-se vehiculs contaminants (hibrits, diesel i gasolina) pero se’n podran vendre, i en 2050 ya no podran circular per les carreteres. S’ha obert el Cel i Deu ha tronat: ¡no es pot viure en tanta inseguritat juridica!, encara que estos problemes no els tenen a on regna.
Han eixit sindicats, economistes, empresaris, partits politics (especialment PP i Ciudadanos), agranadores, fusteres, matrons, peixcaters... per a criticar que aixina s’afona l’economia espanyola (recorde que tambe anava a desapareixer la radio quan vingue la televisio o que els llibres de paper quedarien obsolets front als digitals...).
Els vehiculs no electrics o d'energies contaminants seran cosa del passat
A tots –excepte els negacionistes i el cosi de l’expresident Mariano Rajoy– se’ns ha omplit la boca, al menys una vegada, criticant el canvi climatic i els problemes derivats de la contaminacio –humana– i la necessitat d’actuar, perque els fenomens meteorologics extrems estan aci, per a quedar-se. En l’Acort de Paris (en vigor des del 2016) s’adoptaren unes iniciatives tendents a mitigar, que no eliminar, l’increment antropic de la temperatura de la Terra, el canvi a una economia neta i l’ajuda als països en menys recursos per a que s’adapten (100.000 millons de dolars des del 2020).
I va i quan un eixecutiu, socialista en este cas, anuncia el proyecte llegislatiu li diuen de tot menys bonico: que si l’industria automovilistica representa un 10 % del PIB, que es pedran no se quànts millers de treballs, que si aço es com un transatlantic que no pot girar rapidament, que es improvisat, que les empreses han d’invertir molts diners (i qué fem en l’obsolescencia programada dels electrodomestics que patim i en els permanents canvis en el mon de l’informatica que nos obliguen als consumidors a ‘invertir’ constantment), que crea alarma i les fabriques se n’aniran (ya els ho dic, se n’aniran de totes les maneres com la Ford –sempre en l’espasa de Damocles damunt dels treballadors–, o tancaran com les d’Alcoa en Avilés i A Coruña, Cemex en Balears i Almeria, o faran com Air Nostrum que –a pesar de guanyar millons– crea una atra marca per a subcontractar-se el propi treball...), que els coches son molt cars, que no tenen massa autonomia, que les ciutats no estan preparades, que faran falta moltes ajudes als compradors (en el Regne Unit destinen 1500 millons de lliures i aci crec que no aplega ni a cent, i no hem d’oblidar l’ingent millonada en ajudes que concediren els estats a les nuclears i unes atres fonts contaminants)...
Senyors i senyores, un poc de racionalitat, que no estem parlant de dema (ya se que hi ha iniciatives que es posaran en marcha en 2023 en algunes ciutats)... sino de dos i tres decades. Tal volta si algu s’ho haguera plantejat abans ara no estariem llamentant-nos. Igual els que ara es queixen de pressa haurien pogut exigir-ho als governs anteriors ¿no? Hi ha uns atres països europeus que han alvançat estos determinis i podrem comprovar si el dia D s’afonen o qué.
Mentrestant China està produint motors electrics per centenars de millers i impulsant un canvi tecnologic de primera magnitut en el païs. Ademes, no nomes està l’opcio electrica, hi ha vehiculs moguts per hidrogen, per energia solar i per aire. La volta al mon en un avio que funciona gracies al sol ya no es una ilusio, es una realitat.
¿No creuen que hi ha massa interessos economics per al silenci anterior i per al soroll actual? Els puc assegurar que si les grans multinacionals automovilistiques ho tingueren tot a punt... els determinis marcats els pareixerien massa llarcs, ¿a que si?
Està clar que sera una revolucio i es pedran molts llocs de treball (tambe se’n crearan nous), com passà quan s’inventà la maquina de vapor, quan es robotisà la produccio industrial, quan es deslocalisaren millers de fabriques a China, Pakistan, India... o quan la revolucio digital entrà en el mon actual... No hi hague problemes en tancar centenars d’oficines i empreses i tirar al carrer al millers d’operaris... i es justificava en el ‘progrés’...
Pero, sense dubte, la revolucio mes gran sera l’independencia dels petroestats que nos duen com a cagallo per sequia, ara pujant el preu, ara reduint la produccio; perque no hem d’oblidar que Espanya es petrodependent casi absoluta i la factura que paguem es altissima, pero no se sol airejar.
De totes les maneres, a mi em te igual, si es prenen mides com si no... quan molt provablement vinga lo que ha de vindre, yo ya estare mort...
P. d. Un apunt idiomatic. Els futurs establiments dispensadors seran ‘electreries’, ‘gaseries’ o ‘electrogaseries’ (com ‘fruiteria’ o ‘formageria’), si venen respectivament electricitat, gas –crec que tambe podran circular els d’hidrogen o uns atres gasos– o les dos coses. I els aparells surtidors, ‘electrer’ / ‘electrera’, ‘gaser’ / ‘gasera’.
Imagens: vehiculs electrics, elperiodico.com
coche antic, Diariomotor
Antoni Fontelles
19-11-18