Llocs mitics valencians (III): EL BENICADELL

15/8/2015

Vista del Benicadell tal i com el vaig vore la primera volta

El Benicadell es un dels llocs mitics per naturalea. Recorde la primera volta que el vaig vore, fon en una excursio de geografia en la facultat. Anavem en les professores Michèle Dupré i Pilar Fumanal (q.e.p.d). Patirem prou pujant una costera, pero valgue l'esforç, puix darrere d'aquella inaccesible paret, de colp, es pogue vore, com a una impressionant mole, el Benicadell, en les seues sugerents formes i en tota la seua magnanimitat. Es un moment inigualable que mai oblidare en la vida.

El Benicadell es el pic mes alt (1.104m) de la serra del mateix nom. Es tracta d'una paret montanyosa que separa les comarques valencianes de la Vall d'Albaida i del Comtat de Cocentaina. Te una orientacio betica (del Prebetic extern) que va de nordest a sudoest, el caracteristic pic del Benicadell te forma de cresta rocosa de litologia calcaria que dona una singularitat al paisage.

La serra forma part del sistema montanyos format per les serres (d'oest a est) de la Solana, d'Agullent, el mateix Benicadell i la d'Ador, ya prop del llitoral.

A nivell historic destaca pel seu gran numero de castells, degut a la presencia de moriscs, al ser zona d'interior, com es el cas del: castell de Carbonera, de Penya Cadiella (s'ha dit a voltes que d'aci ve el nom el pic), i Carricola. Una gran cantitat de coves remeten al fet que es una zona karstica molt activa (roca calcaria), es el cas de la Coveta del Mig, el Cercat, la Cova del Moro i la Cova del Mig. Es important l'assentament iberic a on destaca el poblat de la Covalta.

Benicadell està vinculada a la figura del Sit, ya que este llegendari cavaller castella fortificà un castell arap existent en els cims d'esta serra en l'any 1092. El “Cantar del Mio Cid” cita ad estos bells parages en el nom de “Penya Cadiella”.

Tambe es important, a nivell etnologic, l'existencia de neveres (pous de neu), que parlen de la presencia d'activitats tradicionals, com el pastoreig. Entre estes neveres destaquen la cava o nevera de Benicadell, la de Dalt, la de Baix, la de Xamarra, la del Corral de Diego i la de la Lloma Solaneta.

____________________________________

 

“La magestatica serra de Benicadell s'erguix en força en el païsage, coronada per la seua elegant cresta rocosa reconeixible a grans distancies: els seus perfils, segons les distintes vertents, son caracetes d'una mateixa montanya, que es sempre la mateixa i diferent. La nitida morfologia amurallada del llarc dorsal orientat cap al encara distant mar, separa en els seus espasins calcareus dos comarques naturals, dos amples valls fondament marcades per la milenaria intervencio de l'home, la Vall d’Albaida i la Foya del Comtat, a l'hora que servix a un convencional frontera provincial entre Valencia i Alacant."

     (Rafael Cebria Gimeno “Por las cumbres de la Comunidad Valenciana: 50 montañas escogidas”).

______________________________________

 

Els seus ecosistemes son molt variats, van des de pinades madures de pi carrasca, de corfa blanca, (Pinus halepensis), pi mari (Pinus pinaster), chicotets rodals de pi pinyoner (Pinus pinea), carrascars (Quercus ilex) i especies nobles com el fleix (Fraxinus ornus), l’erable (Acer opalus sp. granatense), el llorer bort (Viburnum tinus), l’alborç (Arbutus unedo) i associacions vegetals rupicoles. Les repoblacions fetes a principis del XX en especies del genero Pinus i els reiterats incendis forestals han donat lloc a un mosaic vegetal molt variat, en el qual abunden totes les especies de substitucio. Existix en la zona la microrreserva de flora “Penya de Benicadell”, en la qual les seues formacions vegetals com Saxifraga longifolia, Helichrysum rupestre subsp. rouyi, Helianthemum croceum subsp. cavanillesianum, etc. requerixen de proteccio.

Tambe la zona presenta una riquea faunistica propia de serres i zones de cultiu. Conta en especies tipicament mediterranees de mamifers, a on abunden les especies insectivores com l'ariço (Erinaceus europaeus) o la musaranya (Crocidura russula) i animals rosegadors com el ratoli de camp (Mus spretus) i el talponet comu (Pitymys duodecimcostatus). Unes atres especies presents son el porc senglar (Sus scrofa), la llebre (Lepus europaeus) i el conill (Oryctolagus cuniculus) tipics de bosc de montanya, o la jineta (Genetta genetta) i la rabosa (Vulpes vulpes). Respecte a l'avifauna destaca l'aguila sacrera (Circaetus gallicus), el falconet europeu (Falque subboteo), aixina com els reptils mes comuns: la sangrantana (Podarcis hispanica), l'escurço morrut (Vipera latastei) i uns atres sacres.

Entre les llegendes mes conegudes de la serra de Benicadell està la de Marià Seguí “el Gatet d'Otos”, un bandoler ben conegut de la comarca. En la veïna localitat d'Otos una placa el recorda com a “temut i estimat”. A mitat del XIX Marià Seguí i Calatayud, consegui una fama pareguda a la que mig sigle abans va tindre el tambe bandoler Jaume el Barbut, encara que el seu model d'actuacio era el conegut com a “el Gat”, que emporeguia a les gents d'Ontinyent degut a la sigilositat i a la seua capacitat de fugida, d'aci el malnom pel qual el coneixia la gent. La por infosa pel Gatet d'Otos i uns atres bandolers de la zona feren que el capità general de Valencia, enviara a un grup de caçadors de Saboya darrere d'ells.

Paralelament els fusilers de Xativa conseguiren capturar a alguns sequaços del Gatet d'Otos, com Francesc Benet d'Oliva, quan estava furtant en una casa de la Granja, Vicent Benet de Llanera, i Vicent Tormo de Xativa. Tambe fon perseguit, sense resultats, Ramon Segur, conegut com a el “Gatet de Palomar”.

A finals de 1849 “Gatet” conseguix fugir d'un parany que sis minyons li fan a l'entrada d'Agost, en l'Horta d'Alacant. El Gatet, ignorant de la mangancha, entrà enrollat en la seua manta, tan caracteristica d'eixa epoca, sent rebut en una rafaga de bales, encara que, gracies a les seues habilitats, no li pegà cap bala i consegui fugir en la llaugerea d'un feli. Per a mes rabia dels seus perseguidors, diu la llegenda que fugi a lo llunt imitant el maulit d'un gat.

Se li atribuiren uns atres furts, com el de 6000 reals al retor de L'Orcha, que desmenti a l'alcalde de Beniarres, mentres li furtava 500 reals. Passats 3 dies l'oficial Ramon Arana, tambe perseguidor del bandoler, rebe un remor estant en la vall d'Albaida, de que Gatet anava a passar la nit en la Casa Blanca, alqueria situada entre Belgida i Otos. Rodejats per trenta soldats, respongueren prou be als dispars dels perseguidors; encara que, degut al fum ocasionat per les carabines, no veren en quina direccio tiraren a fugir els bandolers. Diuen els testics del fet que nomes quedà en el lloc la manta de Gatet farcida de forats.

A penes passats dos mesos del succes anterior, Gatet fa correr la noticia de la seua fugida a Ora; i quan menys s'ho espera es detingut pel corregidor de Cocentaina. El 24 de giner de 1850 rep informacio de que «Gatet» i el seu companyer Francesc Mira, conegut com a «Citala», de Milleneta, han dormit la nit anterior en el mas de La Molinera, en terme de la vila de Gorga.

Els perseguidors acodixen al lloc i disparant a soles un tir, que ferix en un braç a Gatet, detenen abdos. En acabant son traslladats a Cocentaina, a on un immens viver de persones els espera per a satisfer la curiositat de vore a tan populars roders.

Des de la preso de Cocentaina escriu una carta al retor d'Albaida, demanant que li vaja a confessar. Gatet li prega encaridament que faça lo possible per a que els seus dos chiquets, de tendra edat, siguen admesos en la casa de la beneficencia d'eixa ciutat i no seguixquen els seus passos. Abans de convertir-se en un roder, Maria Segui havia segut un dels homens honrats d'Otos, pero una set insaciable de vengar les injuries que havia rebut li llançà a la carrera del crim i temeros del seu fi no demana gracia per ad ell, sino educacio per als seus inocents fills.

En abril de 1850 l'Audiencia de Valencia juja a Gatet i a Citala per un furt de cabals publics perpetrat en el poble d'Olleria. La causa congrega a un immens viver de gent, atret pel desig de vore a Gatet i a Citala. Se diu que Sa Magestat ordenà que en cas de que es condenara a mort a algu dels reus se li consulte la sentencia, per si creu digne de dispensar-li la seua Real gracia.

Gatet expon les circumstancies del furt en tota la serenitat i en Llengua Valenciana, cridant l'atencio del tribunal. Publicada la sentencia, els dos salven la vida, pero son condenats a vint anys per cadascun dels dos furts comesos en L'Olleria.

Posteriorment se veuen noves causes, que els condenen a cadena perpetua. Marià Segui complix condena en Melilla fins al 4 de setembre de 1895, data en la que es beneficia del Real Decret que indulta als penats de Melilla distinguits en els successos d'octubre de 1893, pels servicis prestats en defensa de la Patria.

 

Albert Cuadrado

Imagens: Wikipedia-Hanspore i Joanbanjo

Baix: El Benicadell des de la pressa de Beniarres