La sentencia que anula l'acort d'interins de 2013, posada en marcha ara, pot supondre la perdua del seu lloc a 712 professors, que en els ultims dos anys han accedit a la docencia en centres publics per primera volta gracies als canvis introduits. El motiu es que la sentencia implica tornar a l'anterior organisacio de les bosses de treball, a on s'inscriuen els professionals que opten a places vacants (lliures durant tot un curs) o substitucions per a cobrir baixes. El perill de fer un tapo que impedixca l'acces, als que entrenen per mig d'oposicio, es evident.

Esta sentencia supondra que des de el curs que ve deixarà de ser requisit el tindre superada l'oposicio – es menysprea l'esforç personal - per a poder situar-se en una posicio que done acces als centres al tornar al sistema anterior, que es basa en els servicis prestats independentment de si l'interessat aplegà a superar un proces selectiu. L'agravi comparatiu es, per tant, mayuscul.

El dubte creat ha portat als afectats per la sentencia a organisar-se en una plataforma que ha estat especialment activa en posterioritat a que transcendira l'anulacio dels criteris vigents des de 2013. Esta plataforma es la que ha portat a efecte les protestes i contactes en sindicats.

En uns cinc dies ha pogut juntar unes 2.500 firmes que s'han presentat en la Conselleria i en quatre dels cinc sindicats que decidiren recolzar l'acort, en acabant de negociar en l'administracio i conseguir algunes millors respecte a la proposta inicial. Estos (CC. OO- PV, UGT-PV, ANPE i CSIF) sempre han argumentat que rebujaven el canvi, impulsat per Educacio, encara que accediren a firmar per a minimisar el seu impacte. L'unic que no ho feu, el STEPV, presentà la denuncia que s'ha resolt fa uns mesos.

En l'escrit s'expressa la seua «total desacort» en la resolucio judicial i soliciten «que se tinga en conte com requisit prioritari per a l'ordenacio de les bosses d'interins el tindre l'oposicio aprovada». La seua por radica en que tornar al sistema precedent -els canvis s'activen passada cada convocatoria d'oposicions- supondra que aquells que en 2013 no la superaren i foren reordenats recuperaran les seues posicions en base a l'organisacio anterior, que data de 2010. Per lo tant, quedaran ubicats en llocs favorables de la bossa. En canvi, els de la plataforma tornaran a la part baixa.

En està situacio hi ha gent que ha aprovat tres oposicions docents per a la seua especialitat i que no ha segut cridada per a donar classe. «La primera la superi, encara que no consegui molta nota. En la segona me quedi a tres llocs de conseguir la plaça [de funcionaria] i en l'ultima, en 2013, a sis», diu una de les afectades.

En acabant d'est ultim resultat i en l'acort en vigor durant els dos ultims anys, ha pogut accedir per primera volta a un centre public a través de sustitucions. Fins ad eixe moment la seua experiencia es llimità a un centre privat. «Crec que lo mes just es que se tinga en conte la nota de l'oposicio, perque aixina tambe se premia la capacitat de la persona», afig esta mare de tres fills, que ha de compatibilisar l'inquietut davant la mes que provable reordenacio de cara al curs que ve en la preparacio de les imminents oposicions.

Un atre cas paregut es el d'una mestra, en formacio de postgrau, que reconeix que en el moment de presentar-se fa dos anys no sabia de les novetats del nou acort, que considera de sentit comu. «Mai pensi que se permetria que gent sense l'oposicio quedara per davant dels que l'aproven», explica. S'ha de recordar que la norma de 2013 obligava als que estaven en esta situacio a presentar-se en la convocatoria de la seua especialitat per a superar-la i evitar perdre llocs.

«Si poguera parlar en el proxim conseller li demanaria que nos tinga en conte, que parle en totes les parts, reflexione sobre com estaven les bosses i valore que l'oposicio es un proces molt sacrificat», afig. Una queixa de la plataforma es que el sistema anterior dificulta molt l'acces a la docencia a les noves generacions. «Ademes, si es revertiren els retalls hi ha lloc per a tots», sentencia.

Un atre dels afectats terminà els estudis en 2011 i es presentà en 2013, acabat de travessar una delicada situacio personal. Pogue treballar en la Vega Baixa (a 180 quilometros de casa) i en Valencia gracies a l'acort. Tambe te fills al seu carrec. «Yo no demane passar per davant d'uns atres, a soles tindre opcions de treballar, en acabant de lo que me costà traure'm l'oposicio», senyala.

Educacio ha recorregut el fallo, per lo que de moment no te conseqüencies, encara que el STEPV demanarà la seua eixecucio provisional mentres dellibera el Suprem. La situacio canviarà radicalment si es materialisa l'intencio del nou govern de frenar el recurs abans de les proximes oposicions.

Al problema dels interins s'afig la cessacio dels carrecs politics de Conselleria (inspectors, caps de departament...) que ara han de tornar als seus llocs d'orige i fan minvar encara mes les places, tant per als interins, com per als que estan en espectativa i en comissio de servicis, afegint, si cap, a l'inici de curs mes incertitut.

Albert Cuadrado