La realitat dels valors

La dreta i l’esquerra es basen en sistemes de valors ben diferents, en morals que representen dos cosmovisions.

L’empatia i la solidaritat son valors contra els que atenta l’egoisme neolliberal. L’elit extractiva chupla mes que aporta, pensen nomes en el rescat bancari de la crisis iniciada en 2008. Els bancs, les energetiques, les gasistiques i les superficies comercials baten recorts historics de beneficis en el perillosissim govern filoetarra, comunista, bolivaria, per aço, yo d’ells, no votaria a la dreta en la vida perque d’espanyola te nomes la polsereta. Abans dien que es votava per la boljaca, no es de veres, es vota per estricta afinitat ideologica encara que el candidat diga que el votarien a pesar de matar a persones a tirs publicament. Trump tenía mes rao que un sant. El problema es que al sicopata narcisista li seguix un grup d’antisocials convertits en la major secta de l’humanitat. Quan u parla en nom de Deu… es millor alluntar-se.

La carencia constitutiva del neolliberalisme es l’absencia d’un proyecte comu i el despreci als drets humans, esta vacuitat es una constant sistematica que te conseqüencies perverses. En els imposts publics es rescatava una banca, a la que s’havia de deixar caure necessariament, per a complir en un atre principi: la no intervencio estatal, la supervivencia del mes apte, pero no fon aixina. Com sempre se compli un atre efecte estructural d’estes politiques: lasocialisacio de perdues i la privatisacio dels beneficis. Se l’exonerà, en molt bona part, de la devolucio de les ajudes publiques mentres que en eixes inyeccions monetaries desnonaven a la poblacio que les rescatava, ¡de folls!

No vorem una manifestacio de neolliberals que es llancen al carrer per a defendre els seus principis, per tant, mai defendran els teus.

La responsabilitat està mes que clara, els preus els p-o-s-e-n els empresaris i l’escalada inflaccionaria no la provoca el govern sino que es causa directa de la mentalitat i accions de mesquins que matarien de por al dimoni: Putin i Trump mes la comparsa, el genocida com ells B. Netanyahu, tres perillosos d’extrema dreta que la gent vota. I de sobte, les borses comencen a pujar la cotisacio de petroleres, en especial el mac Trump en les seues declaracions modifica o altera a conveniencia el mercat i no cal ser malpensat per a intuir que ho utilisa en benefici propi o dels seus per a traure guanys (ya li seguixen la pista des del primer mandat). De fet, la treva unilateral estadounidencia de 5 dies, en l’ultima semana de març, ha fet baixar el preu del petroleu i el gas, les declaracions iranis contradictories l’han fet pujar. En posicions a curt i coneixent lo que va a dir s’estan forrant.

Es en el caos a on es lucren, ¿creuen que es casualitat que despuix de les grans crisis el numero de rics aumente?, ¿coneixen algun cas a on politics, amics o famillars s’han fet d’or venent maixqueretes?, comerciaven en la salut publica i la vida dels compatriotes, ¡tot per la patria!

Subvencionar a empreses privades minva l’inversio d’imposts en unes atres arees (es el cost d’oportunitat), quan reduixen l’iva o subvencionen en 20 centims la gasolina. L’empresari puja el preu en la mateixa cantitat per a incrementar-lo cada vegada mes, quan el barril de Brent afectat per la guerra i mes car ni s’ha comprat ni ha arribat al port (segons Facua hi havia diferencies de mes d’un euro/litro dins d’algunes provincies i comunitats). L’honradea es un atre valor que desapareix en el mon neolliberal.

La solucio

L’unica mida raonable es topar preus per a parar l’especulacio empresarial. Tot lo demes bufes de pato. El professor, Antón Losada, encertava, no fea falta un escut social sino l’espasa social. Cada vegada hi ha mes rics i mes gent que te problemes per arribar a final de mes, les societats desequilibrades generen problemes constantment.

Es ben conegut que la realitat es tossuda, les gasistiques i gasolineres han pujat el preu de la gasolina i el gasoleu artificialment per codicia. Com son els responsables unics directes de l’aument del preu els consumidors se’ls haurien de tirar damunt, ¿per qué no ho fan?, ¿per qué assumixen sense mes que han de pujar els preus?, ¿en base a quína palla mental li tiren la culpa a Pedro Sánchez? Les obssessions no les curen els meges.

El context informatiu obnubila o ofega en el liquit de la desinformacio que ensenya l’escalada com un fet natural i normalisat, sens agent que el provoque i per tant, eximix de responsabilitat o d’atacs, inviolable com el rei a pesar de que tots som iguals front a la llei, pero ya saben que hi ha animals mes animals que uns atres.

El truc del triler es passar el futur pel present, una prediccio d’aument del preu del petroleu i sobre tot del gas (el liqüat es complex i car de fabricar i els canals de distribucio son restringits) es materialisa ipso facto (aço obri l’analisis interessant de quan l’expectativa es mes rellevant que la realitat immediata). La perdua de juï de realitat del neolliberalisme es una caracteristica fonamental de la sicosis, una de les mes greus que malalties que hi ha.

Per tant, l’especulacio es un producte estrictament empresarial, l’estat, com a molt, es beneficia a través dels imposts que entren per una porta. Pero, els bandolers amaguen que, al remat, n’acaben eixint per la finestra en l’objectiu de costejar l’escut social, al qual historicament s’opon la dreta. Votaren en contra de l’aument del SMI, de les ajudes a la DANA o de les pensions. Els unics beneficiaris son els avars, els que practiquen el pecat capital i van a missa el dumenge (Jesus pequi, quan ixca d’aci a quí fotre). La trampa neolliberal consistix en pujar els preus com un coet i baixar-los com si foren una ploma. Sempre es igual.

Imagens: infosurglobal.com, ctxt.es, 20minutos.es.